S'ha escrit i parlat molt de sobre la legitimitat i oportunitat del referèndum per a exercir el dret d'autodeterminació. Però, per contra, tractaré d'enllaçar amb el tema des del punt de vista lògic.
En els textos de l'ONU es pot llegir que el dret d'autodeterminació correspon als pobles. En virtut d'aquest dret, cada poble pot triar la seva pròpia naturalesa política. Fins aquí, la immensa majoria d'acord. Però aquí comença el joc fraudulent.
Les discrepàncies sorgeixen en el millor dels casos entorn de la pregunta de qui són els membres del poble, i en els pitjors, l'engany o la dominació ideològica. La falta de definició legal del terme «poble» no facilita la qüestió, la qual cosa convé als Estats. De fet, el Consell Constitucional de França va dictaminar en 1991 que la seva Constitució no reconeixia més que al poble francès. Però bo, l'existència del poble basc ha estat evidència al llarg de la història i avui, almenys, mentre continuem reivindicant.
Qui compon el poble basc? Tot el que viu al País Basc? Tot aquell que se senti basc? Vegem. Els que se senten espanyols o francesos, són LLEIALS al seu poble (si és el cas, a l'Estat, que el té); no consentirien a sotmetre's a un altre i defensarien la seva llengua dels atacs de l'anglès. Normal, no? Sí.
Què passa quan aquests espanyols i francesos viuen al País Basc, que en molts casos han nascut aquí, porten moltes generacions vivint allí, i sempre els han dit i ensenyat “Aquí és Espanya!” o “Ici c’est la France !”? Molts diran que també són bascos, que se senten bascos. També en això està el problema! De fet, ERE se situa com a pilar de la balança, a l'esquerra francesa/espanyola i a la dreta basca.
Però la balança només coneix 3 estats: a un costat (a l'esquerra), l'equilibri perfecte (els dos igual) i a l'altre costat (a la dreta). Seguint el principi de lleialtat, qui se situï en perfecte equilibri hauria de tenir la mateixa lleialtat tant a l'estat francès o espanyol com al poble basc, i si amb efecte lògic és favorable a la independència dels primers, també ha de ser favorable al poble basc. El que passa és que aquest equilibri perfecte és molt difícil de detectar en física i més en política. Però bo. Admetem que algú viu aquest perfecte estat d'equilibri. Què votaria en un referèndum d'autodeterminació a favor d'Euskal Herria? Sens dubte votaria SÍ, ja que se sent membre d'un poble i d'un altre.
No obstant això, els que se senten membres dels pobles francès o espanyol, és a dir, aquells que se situen en la seva majoria o íntegrament a l'esquerra de la balança, NO votarien, per ser més lleials a França o a Espanya que al poble basc. Per tant, per lògica, ja que no se senten membres del poble basc, o només de manera desequilibrada (regionalista, autonomista, associativa,…), com podrien tenir dret a votar si el dret d'autodeterminació correspon a aquest poble? En altres paraules, acceptarien els francesos i els espanyols que un estranger votés en les seves eleccions?
D'altra banda, tornant a la dreta de la balança, és a dir, dels quals se senten bascos, per a què farem un referèndum, ja que no podem (si estem sans del cap) votar en contra de la nostra llibertat?
Finalment, cal recordar que, en cas d'organitzar-se el referèndum, França i Espanya serien els competents (perquè no tenim el nostre Estat). I quan sabem que “els Governs organitzen referèndums per a aconseguir els seus objectius polítics i, per tant, només els organitza quan l'organitzador pot donar el resultat que espera” (Stephen Tierney, Director de la Universitat de Dret d'Edimburg) i “la majoria dels referèndums són controlats i pro-hegemònics al mateix temps” (Arend Lijphart, Democraties: Patterns of Majoritarian and Consensus Government in Twenty-One Countries – Yale University Press 1984, i Matt Qvortrup, Llauri Referendums Controlled and Pro-hegemonic? 2000, ), no hauríem d'estar bojos per a entrar en aquest camí. No ens falten exemples, i aviat tindrem un altre a Canàries amb el 3r i últim referèndum d'autodeterminació que organitzarà l'Estat francès el 12 de desembre.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?
Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
Pello Salaburu posava en valor en les xarxes socials que dins de quinze anys el pes de la població immigrant en Bizkaia es multiplicaria fins a arribar al 22% del total de la població, la qual cosa “constitueix en realitat l'amenaça del basc”. Naturalment, tirats d'aquesta... [+]
El sol s'ha aixecat per quarta vegada en la zona assetjada de les festes de Baiona i crec que en aquest País Basc del septentrión respirem millor, sobretot perquè els nostres tres diputats són del Nou Front Popular i hem relegat al tercer lloc a l'ona negra i caca. No obstant... [+]
El nou portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Díez Antxustegi, ha considerat que el lehendakari, Imanol Pradales, "ha format un govern de dones i homes amb gran experiència, respectats en els sectors professionals i compromesos amb Euskadi". El president del partit,... [+]
Estimada Sra. Pedrosa:
Felicitats pel seu nomenament com a Conseller d'Educació. No és una nova responsabilitat el que d'ara endavant tindràs sobre tu. Has de conèixer bé el Departament d'Educació, després de quatre anys com viceconsejero. En finalitzar el curs, m'agradaria... [+]
El debat sobre la deterioració cognitiva de Joe Biden té una durada aproximada de dos anys. A vegades es comportava de manera estranya, a vegades no se li entenia bé o deia coses que no eren veritat, com que el seu fill havia mort a l'Iraq. No obstant això, l'establishment... [+]
Vaig llegir fa dos o tres dies un article sobre les files de Guillem Martínez i no sé si ho vaig entendre bé. Contava que sota la seva casa té una gelateria que no tenia res de particular i que, en els últims temps, sol tenir gent quan s'obre, una darrere d'una altra,... [+]
No tinc molt clar si, individualment, tenim el poder suficient per a guiar les nostres vides, però sí que hem de continuar intentant-lo. Encara que es poden fer moltes coses en grup, cada dia tenim una lluita solitària amb nosaltres mateixos per a seguir endavant. La majoria... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]