Els cotxes emeten cada any milers de tones de microplàstics a l'atmosfera. Depenent de la grandària, algunes d'elles queden als països d'origen, però altres, arrossegades pel vent, cauen en els oceans i arriben fins a l'Àrtic.

En un estudi publicat en la revista Nature Communications, es calcula que anualment arriben als oceans i a altres ecosistemes aquàtics gairebé 200.000 tones de microplàstics procedents de l'activitat dels cotxes. D'elles, unes 140.000 tones corresponen a partícules PM10, partícules menors de 10 micres. Altres 52.000 tones corresponen a partícules de tipus PM2,5, amb una grandària inferior a 2,5 micròmetres. A partir d'aquestes dades, s'estima que el 30% dels microplàstics dels oceans es produeixen en la carretera. De totes aquestes partícules, la majoria es produeixen per abrasió de pneumàtics, però també per l'ús de la galga.

El recorregut depèn de la grandària de les partícules. Així, les PM10 viatgen entre 5 i 11 dies i romanen en les zones on es produeixen, principalment als Estats Units, Europa i la Xina. Les PM2,5 poden romandre en l'atmosfera entre 18 i 37 dies, arribant a àrees remotes com l'Àrtic. De fet, això ha causat preocupació als científics. Han advertit que aquestes partícules poden destruir l'albedo del gel i, en conseqüència, contribuir a l'escalfament global.