Segons informa el diari The Guardian , la incineradora que anava a construir la companyia Dial A Dump Industries a Sydney havia de cremar 525.000 tones de residus barrejats a l'any, la qual cosa suposaria el subministrament de 100.000 llars d'electricitat. No obstant això, des del primer moment, tant els ajuntaments com les associacions mediambientals s'oposaven a aquesta idea.
Per sort per als australians, aquest tipus de projectes són avaluats allí per un Comitè de Planificació Independent. Contrasta amb la Comunitat Autònoma del País Basc, on el Departament de Medi Ambient del Govern Basc concedeix aquests permisos, fent possible que sigui el propi professional que ha inventat la incineradora qui abans o després gestiona aquest tipus de permisos. L'opinió final de la Comissió Independent de Planificació d'Austràlia ha estat decidida "pels dubtes sobre les emissions que generaria el projecte i la modelització prevista en la proposta".
La Comissió en la seva resolució diu:“Davant aquesta inseguretat, la comissió s'ha adonat que no és capaç de determinar els efectes que tindria el projecte en el seu entorn, la qual cosa ha portat a la comissió a centrar-se en el principi de precarietat a l'hora d'analitzar els efectes del projecte sobre la qualitat de l'aire i la salut humana”. Els australians han pres aquesta decisió en la postura que reiteradament els metges de l'OEIT han demanat a les autoritats al País Basc.
La Comissió ha mostrat la seva especial preocupació pel fet que les dades de modelització de la contaminació oferts per la companyia no reflecteixin correctament les quantitats d'escombraries que es cremarien en la incineradora. Així mateix, la Comissió ha decidit no trobar evidències que la tecnologia de control de la contaminació de la incineradora seria capaç de gestionar adequadament les seves emissions, per la qual cosa hi havia incertesa sobre la qualitat de l'aire i de l'aigua.
El canal de televisió 7 News de Sydney ha recollit les reaccions que ha generat la notícia en els ciutadans i també en l'empresa:
Zero Waste Europe-k (ZWE) Espainia, Txekia eta Lituaniako hiru erraustegiri buruz argitaratu duen ikerketa berri batek egiaztatu du instalazio horien inguruetan kutsadura maila handia dagoela, eta hori arriskutsua litzateke ingurumenerako eta gertu bizi diren pertsonen... [+]
Zumarragan 2023 amaierarako eraiki nahi duten plastikoak tratatzeko plantan pirolisia erabiliko da olioa lortzeko (takoil), eta olio hori plastiko berria eta erregaiak egiteko erabiliko da. "Hondakin solidoak errez erregaia sortzen du, eta Europar Batasunaren beraren... [+]
Bergarako Udalaren webgunean irakur daiteke albistea izenburu honekin: 200 langileko kooperatiba batek Bergaratik joatea erabaki du Valogreene-k bertan ezarri nahi duelako hondakinen planta. "Paper-industriaren hondakinen tratamendurako planta Bergaran ezarri aurretik,... [+]