Amb el començament de curs, milers de nens i nenes tornaran a menjar en el menjador dels seus col·legis. Tenint en compte aquesta realitat, el col·lectiu Carro de Combat i l'associació agroecològica Del Camp al col·le han publicat un informe sobre els menjadors escolars en l'Estat espanyol. Segons han explicat els autors, en els últims anys s'ha imposat el model de negoci per a incrementar els beneficis de les grans corporacions, “en detriment de la sobirania alimentària, el desenvolupament local i la bona alimentació”.

També han donat una dada que el 58% del mercat estatal de menjadors escolars està en mans de cinc grans companyies, entre elles Ausolan, que distribueixen un “pastís” de 630 milions d'euros.

Les empreses d'Ausolan, del grup cooperatiu Mondragon –Auzol Lagun, Goñi i Magui– han obtingut la majoria dels 18 “lots” o zones geogràfiques adjudicades pel Govern Basc; a Navarra és propietària de l'empresa Jangarria i en Iparralde ha creat la marca Ausolan Pays Basque. Les adjudicacions de menjadors escolars en la CAB han estat des de 2003 una font d'irregularitats i fraus per la creació d'un cartell entre les empreses.

Ausolagun creix també fora dels territoris bascos, i en 2018 es fa amb l'empresa Cuines Centrals, que ocupa 800 persones a Madrid i Castella-la Manxa. Segons l'informe, la companyia té ja el 10% de la quota de mercat dels menjadors escolars a Espanya. A més, està intentant fer el salt a Sud-amèrica: A Xile s'ha fet amb la propietat d'una societat d'hostaleria que subministra supermercats i empreses petrolieres.

En la lliga de MacDonald’s, on queda la sobirania alimentària?

En el rànquing d'empreses del col·lectiu d'hostaleria d'Europa, ja es troba entre les més grans: Ausolan juga en la lliga de multinacionals com McDonald’s o Compass. El grup ha tancat 2015 amb unes vendes de 195 milions d'euros i espera aconseguir els 225 milions d'euros en 2018.

Amb un estudi (pdf) realitzat per EHIGE l'any passat, els membres de Carro de Combat han explicat que el nombre de nens i nenes que queden en el menjador s'ha multiplicat per deu en els últims 15 anys, entorn dels 100.000. Segons han destacat, dels 413 centres públics de la CAB, només uns pocs són els menjadors que compten amb una "gestió pròpia".

Els autors de l'informe consideren que davant el model “hegemònic” han de sorgir alternatives justes i sostenibles: “Quan parlem de sobirania alimentària, no sols ens referim al fet que les persones tenen dret a menjar aliments sans i vinculats a la seva cultura –enfront de l'alimentació que suposa el model agroindustrial del capitalisme global–, sinó també al fet que les persones tenen dret a decidir com produir i consumir els seus aliments”.