Aquest dimecres, coincidint amb el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust, s'ha inaugurat en Donostia-Sant Sebastià una exposició fotogràfica que mostra la massacre humana d'Auschwitz. Anteriorment s'ha exposat en la seu de la Unesco a París i a Nova York, i en aquesta ocasió ha arribat a Sant Sebastià amb més continguts de la mà de l'empresa Musealia.

Aquestes són les fotos que ens han quedat marcades en el nostre imaginari, però l'exposició vol anar un pas més enllà, ja que la majoria de les fotografies que coneixem són preses pels agents SS nazis, i la seva neutralitat hauria de ser qüestionada: “Veritablement, aquestes finestres al passat mostren l'horror desmesurat d'Auschwitz? I, cosa que és més important, podem dir de veritat que a través d'ells hem ‘vist’ a Auschwitz?

Les fotografies mostren retrats de presos, així com processos complets de la vida quotidiana dels oficials o de les massacres sistemàtiques. Són milers, ja que els nazis al principi no tenien cap intenció d'ocultar el que havien fet, perquè estaven segurs que tenien la victòria a la mà. Però en 1945, a mesura que els soviètics s'aproximaven, van intentar destruir el camp i destruir les proves dels crims. No obstant això, aquestes fotos ens han quedat com a testimonis incòmodes del que hem fet. Un centenar d'imatges han estat seleccionades per a l'exposició que es podrà visitar en Donostia-Sant Sebastià.

La selecció romandrà oberta fins al 3 de juliol i es realitzaran visites guiades, prèvia reserva.

Record als deportats

Es calcula que més d'un milió de persones van ser assassinades a Auschwitz, la majoria d'elles jueves, i el major recinte de la mort en la Segona Guerra Mundial és el símbol de l'Holocaust. Però hi ha altres àmbits que tenen una estreta relació amb la ciutadania basca. Sobretot perquè van ser deportats –segons un recompte d'aquest setmanari podien ser més de 600 els deportats bascos–, no sols a Auschwitz, sinó també a Buchenwald, Dachau, Ravensbrück o Mauthaussen.

En aquesta última, hem conegut els captius i testimoniatges amargs que van tenir en Mauthaussen a presos republicans escapolits de la Guerra de 1936, com el del milicià Marcelino Bilbao. De 1940 a 1945 va estar en els camps de Mauthaussen i Ebensee, i moltes vegades va estar en mans dels nazis moribunds, com a compte l'historiador Etxahun Galparsoro en el seu llibre Bilbao en Mauthaussen. Precisament, l'Ajuntament d'Alonsotegi ha col·locat en la seva localitat un monument a Bilbao.

Sobre el tema dels deportats, també està oberta fins al dissabte en el museu Oiasso d'Irun l'exposició itinerant Els Deportats del Bidasoa, organitzada per l'associació Kepa Ordoki Memòria Històrica Bidasoan, en la qual van ser deportats més de 90 persones, i el divendres Galparsoro parlarà sobre la III. Sobre el cas dels bascos deportats a Reich.