Les Jornades Sociolingüístiques d'enguany se centraran en la relació dels joves de 14 a 20 anys amb la llengua. La 15a edició se celebrarà el 25 d'abril a la sala Gaztelu d'Hendaia. El Clúster de Sociolingüística ha organitzat un programa de conferències, presentacions, tallers participatius i taules rodones amb la col·laboració del Govern Basc, l'Organització Pública del Basc i la Casa Consistorial d'Hendaia.
L'organització de les jornades ha explicat que abans d'observar la realitat lingüística dels joves és "imprescindible" analitzar la vida dels joves. És a dir, observar les seves característiques com a grup i els seus hàbits, relacions i pensaments com a persones. A continuació, a l'hora de fixar-se en la seva relació amb el basc, l'aproximació seria analitzar les competències lingüístiques, les pràctiques lingüístiques i les ideologies lingüístiques. El dijous hi haurà una oportunitat per a reflexionar sobre això.
Les jornades comptaran amb la participació d'investigadors sociolingüístics, tècnics, responsables institucionals, professors i emprenedors a favor del basc. Al matí Eneko Gorri, membre de la Cooperativa Plazara, parlarà sobre les dades sociolingüístiques d'Ipar Euskal Herria. A continuació, els investigadors Mirin Artetxe i Maialen Iñarra donaran a conèixer les claus d'algunes recerques sobre els joves. Abans del menjar, s'oferirà una col·lecció de vídeos d'experiències de diferents moviments a favor del basc i es realitzarà un exercici de grup.
Després del menjar prendran la paraula els joves que en una taula rodona parlaran cinc joves amb un perfil diferent del basc. Abans de finalitzar la jornada, Jaime Altuna, professor i antropòleg de la UPV, oferirà una conferència sobre la ideologia lingüística dels joves.
No hi ha espais respiratoris sense parlants propis. Els parlants natius són el suport, l'oracería, el puntal i la fonamentació de les zones respiratòries.
Però comencem pel principi: què són les zones respiratòries? La paraula Arnasa és una paraula traduïda al basc per... [+]
Kaleko 71.000 elkarrizketa eta 227.900 solaskide behatu dituzte UEMAko herrietan, eta 2017koa baino ikerketa are sendoagoa burutu dute. Erabilera orokorra ez da ia aldatu: bostetik hiru aritzen dira euskaraz. Adina eta generoaren arabera badira desberdintasun batzuk.