Lurrama oferirà els dies 10, 11 i 12 de novembre l'oportunitat de reflexionar sobre la muntanya
- A la sala Irati de Biarritz ha passat la festa del cultiu popular. Durant tres dies es combinarà la festa i la reflexió amb l'objectiu de donar a conèixer el model popular desenvolupat enfront del cultiu industrial.
L'any passat va ser especial i memorable, ja que la fira es va celebrar en terres d'Arbona ocupades durant 120 dies. Enguany tornaran a l'habitual: a la ciutat, a Biarritz, per a donar a conèixer el cultiu popular als qui viuen fora del món rural. Animacions infantils, cures, conferències i debats, mercat, concerts, txarangas, projeccions de pel·lícules, exposicions d'obres de la granja i totals, són un programa variat i variat. Els dies 10, 11 i 12 de novembre ha passat a la sala Irati de Biarritz, és a dir, començarà el dijous, sent l'11 de novembre un dia festiu al País Basc Nord, per a no perdre el dia per als nens de les escoles.
“A favor de la muntanya en el qual viu”
Per a reflexionar sobre la muntanya s'han organitzat diverses xerrades amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre la importància de la muntanya en la vida de les granges i els pagesos. L'edició d'enguany ha comptat amb el lema "Viu per la muntanya". "En aquest massís, especialment al País Basc, la convivència equilibrada entre l'home i la muntanya és l'origen de múltiples paisatges. El pasturatge és el seu principal artesà", assegura l'organització.
El divendres a les 11.00 "Com compartir l'ús de la muntanya" es reuniran per a respondre a la pregunta, esportistes, pagesos, caçadors o caminantes, amb la finalitat de descobrir la convivència entre tots. El mateix dia, a les 15.00 hores, es tractaran les pràctiques de cultiu en muntanya i a les 17.00 hores, l'arqueòleg Pablo Marticorena oferirà la conferencia "Prehistòria des dels temps fins a l'actualitat, la muntanya d'utilitat pública".
L'endemà, a les 11.00 hores, reflexionaran sobre les relacions entre l'os, el llop i el creixement extern. En aquesta taula rodona, Nicolas Lescureux, del centre de recerca CNRS, explicarà les conseqüències de l'expansió del llop en l'Estat francès durant els últims 30 anys, alguns pastors/pagesos exposaran els seus testimoniatges i reflexionaran sobre les possibilitats i conseqüències de la convivència en el context del País Basc, incloent-hi algunes reflexions dels membres del sindicat ELB.
En l'àrea de mercat també les produccions de muntanya tenen cabuda, ja que els agricultors pirinencs són la principal recomanació d'enguany: "Des de Biarno fins a Catalunya es detectaran les peculiaritats de tots els racons en el mercat de les cases productores".
Cyrille Marlin, el padrí d'enguany
Cada any els organitzadors trien a un patró/mamà. Es tracta de Cyrille Marlin, una organització paisatgística, geògrafa i arquitecta. Investiga les formes de vida dels habitants de les muntanyes en funció del desenvolupament dels paisatges, centrant la seva observació en les pràctiques dels pagesos. Forma part del col·lectiu Encore format per l'inventari d'experiències de pagesos dels territoris de Zuberoa, Oztibarre, Iholdi i Garazi du.Arkitektoz, que reflexionen sobre altres formes de construcció, seguint la visió de posar el mitjà i la vida en el centre.
Emazteek laborantzan leku garrantzitsua izanik ere, ainitzetan gizonen itzalean izan dira. Hori aldatu nahian, emazteak erdigunean ezarriko dituzte aurten Lurraman.
"Emazte Laborariak Argitan" izanen da aurtengo Lurramaren leloa. 27 emazte laborari agertzen dira afixan. Haien rolak, engaiamenduak, eskumenak eta berezitasunak azpimarratuko dituzte heldu den azaroaren 10, 11 eta 12an, Miarritzeko Irati gelan.
Lurrama, laborantzaren saloina Miarritzeko Irati gelara itzuliko da aurten baina kasu, ostegunetik larunbatera iraganen da 17. edizioa. "Mendiguneak bizirik!" hautatu dute lema gisa eta Pirinio inguruko laborariak gomitatuak dira.
Urriaren 24an 6.000 pertsona baino gehiago elkartu dira Arbonan, "lur elikatzailea defendatzeko". Izan ere, urtero elikagaietarako 650 hektarea lur desagertzen direla nabarmendu dute antolatzaileek. 120 egunez lurrak ez saltzeko egindako borrokari Lurrama festara... [+]
Lurzaindiak eta ELBk jakinarazi dute Arbonaren okupazioa urriaren 24ean amaituko dela, eroslea erretiratzea lortu baitute. Urriaren 24ak, okupazioaren 120garren eta azken eguna markatuko du eta bertan egingo da 2021eko Lurrama berezia.
El comprador no acabarà comprant la casa i el terreny d'Arbona. Ha hagut de cedir davant els membres d'ELB i Lurzaindia i davant els ciutadans associats. L'ocupació continua, perquè el venedor segueix amb la fam de 3 milions d'euros i perquè en la fase de negociació influeix la... [+]
Ekimen gehienak bezala, Lurrama ere ezeztatu behar izan dute aurten. Baina zer nolako ondorioak utziko ditu horrek Lurrama elkartean eta Euskal Herriko Laborantza Ganberan?
Azaroaren 13tik 15era egitekoa zen 2020ko Lurrama bertan behera uztea erabaki du Euskal Herriko Laborantza Ganbarak: "Apiriletik formula desberdinak landu ditugu, suprefeturaren gomendioen arabera egokituz, bainan ezin dugu bururaino joan. Hamaboskarren edizioa berezia... [+]
"Biharko mundua, gaurko hautua" lemapean egingo dute Lurrama aurten, azaroaren 12tik 15era, Miarritzetik atera eta Ipar Euskal Herriko xoko ezberdinetan ekimen ezberdinak eskainiz.
Abiatu da Lurrama Miarritzen, igande gauera arte iraunen duen laborantza herrikoiaren festa. Klima aldaketaren gaiari begira jarri dira, soluzio indibidual zein kolektiboetan arreta jarriz.
Hamar mila jende hurbildu da asteburuan zehar Miarritzen burutu den Lurrama feriatik, antolatzaileek astelehenean azaldu dutenez. Azokako parte hartzaile eta bisitarien zerbitzuak bermatzen 900 boluntario aritu omen dira.