Ruben Wagensberg i Jesús Rodríguez estan en l'exili, a Suïssa. Un és diputat de l'ERC en el Parlament català i un altre periodista en el setmanari Directa dels Països Catalans. Tots dos són acusats pel poder judicial espanyol, igual que altres deu persones, d'un delicte de terrorisme i d'una violació de drets humans. Entre els imputats es troben també Carles Puigdemont i Marta Rovira.

En concret, Wagensberg es fa responsable dels fets ocorreguts en l'aeroport de Prat, a Barcelona, perquè suposadament estava en l'organització de Tsunami Democratic; i a Rodríguez, l'Audiència Nacional l'acusa de delicte de terrorisme per haver tingut un mes abans que es produïssin talls de carretera, i el vincula directament amb l'organització de Tsunami.

El Tsunami Democratic va ser un moviment que va sorgir a la tardor de 2019, en un context en el qual es van rebre resolucions que van condemnar durament als dirigents independentistes. Milers i milers de persones van sortir enfadades al carrer. Es van veure manifestacions multitudinàries com la congestió de l'aeroport de Prat a Barcelona.

Dilluns que ve publicarem una entrevista completa a Wagensberg i Rodríguez. El progrés és el que teniu a continuació.

En el moment de la gravació d'aquesta entrevista està a punt d'aprovar-se la Llei d'Amnistia, aprovada el dijous. Què es pot esperar d'aquí? Què portarà per a vosaltres?

Jesús Rodríguez: Centenars de casos seran resolts per la Llei d'Amnistia, però nosaltres ens quedarem fora. Des del primer moment entren en joc els actors convidats –acusacions particulars i populars– del jutge Manuel García-Castelló: Vox, Dignitat i Justícia, Societat Civil Catalana, Guàrdia Civil... Mitjançant al·legacions s'intentarà portar el nostre procés fins a l'extrem.

Ruben Wagensberg: Confiem en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Una possible resolució pot obligar el poder judicial espanyol a aplicar-nos també amnistia. Si és així, ho celebrarem. Però d'una manera moderada. Som conscients que serà una victòria política, però no acaben aquí els propòsits independentistes.

Rodríguez: Ara s'obren tres vies amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia. Una, aplicar la llei directament a nosaltres, i demanarem que així sigui, però no ens permetran. I les altres dues vies s'orienten cap a Europa: o seran els propis jutges els que es dirigeixen a la consulta, argumentant que tenen dubtes sobre l'aplicació de la llei o no; o anirem nosaltres una vegada que rebem la negativa rotunda del poder judicial espanyol. Caldrà veure què ocorre amb les mesures de detenció i cautela quan l'assumpte està a Europa. I s'espera que les acusacions condueixin a la qüestió a la Constitució, on també són capaces d'allargar. Vingui el que vingui, si ve d'Europa al nostre favor, no és el mateix en rebre aquesta resolució que PSOE-Sumar en el Govern d'Espanya que PP-Vox... O si caigués el govern de Sánchez, segurament canviaria també el canvi de representant en el Constitucional... Hi ha molts factors que influiran. No es poden fer previsions.

Dotze persones són acusades de terrorisme i vulneració de drets humans. Per què a vostès?

Wagensberg: Perquè ens han rastrejat els telèfons amb uns softwares israelians i han trobat alguns missatges per a poder responsabilitzar-nos. Però res està demostrat. Que ens organitzem per a manifestacions, que ens ajuntem, que debatem molt... Altres desenes de milers de persones segur que durant aquests dies van enviar missatges similars. En les entrevistes que m'han detectat jo dic que, al meu entendre, l'objectiu hauria de ser iniciar un diàleg amb l'Estat espanyol, però també havíem de protestar pel que estava passant per a explicar-li-ho al món. El lema Spain sit and talk –Espanya, asseure's i parlar– va sortir d'aquí, profundament teoritzat sobre la desobediència civil... Moltes persones haurien tingut aquests intercanvis de missatges durant aquests dies.

Que tothom va intentar fer-ho en aplicacions suposadament segures i anonimitzades? Això és així, perquè tenim antecedents en l'Estat espanyol, perquè una màquina ha tingut càrrecs per la col·locació de cendrers. Per això, Tsunami no va ser una “organització criminal”. Qui tingui la possibilitat de visualitzar el sumari, s'assegurarà que les proves que ens oposin són molt febles. Tampoc està demostrat que ens comunicàvem entre els dotze, i fins i tot no ens coneixíem.

Rodríguez: Si fem una anàlisi més exhaustiva del cas del Tsunami, és evident que les actuacions i les conseqüències del jutge estaven previstos. Han analitzat entrevistes a 300 persones, de les quals 26 són periodistes i 240.000 pàgines del sumari. Es van detectar milers d'entrevistes, àudios, CDs, mòbils i ordinadors decomissats, la qual cosa es recull en programes espiantes... Tot això ha passat per uns programes especials de forenses per a la seva anàlisi. Per a mi la clau és: Que Carles Puigdemonte i Marta Rovira havien d'estar en el cas. Jo vaig parlar amb una persona pròxima a Puigdemont, apareixia el nom del president exiliat i, per tant, jo també vaig dins.

És necessari distingir dues fases de la qüestió: Abril i novembre de 2023. A l'abril, segons una informació pública del periòdic El Mundo, diverses persones estàvem investigant. Em vaig posar en contacte amb el Ministeri de l'Interior d'Espanya, a través del meu advocat, i allí em van dir que no estava sent investigat, que en aquest moment no hi havia missatges que parlava de Puigdemont, i que podia estar tranquil, que el periodisme era només una informació. Això és el que em van transmetre. La segona fase del plet comença després de les eleccions a Corts espanyoles, quan el PSOE i Pedro Sánchez necessitaven el suport dels partits independentistes per a poder formar un govern. Quan estaven negociant la Llei d'Amnistia, quan el debat mediàtic estava de moda, quan se sabia que estaven molt centrats en la negociació d'una llei... Va ser llavors quan van trobar el missatge anteriorment esmentat. Per què en aquest moment? Perquè el guió estava escrit prèviament. I el guió és que ni Puigdemont ni Rovira poden entrar en la Llei d'Amnistia. Es van trobar els missatges necessaris per a això, i a mesura que s'anaven afinant els textos de la Llei d'Amnistia, el jutge García-Castelló ha reforçat encara més el delicte de terrorisme.

Wagensberg: També apareixen nous actors. Per exemple, dos agents de policia que diuen ser víctimes del terrorisme. I recordaran, en les mobilitzacions de l'aeroport, al turista francès que va morir d'un atac al cor.

Rodríguez: El jutge ha participat activament en la cerca de noves figures. Va demanar expressament a la Guàrdia Civil que s'identifiqués a la família d'aquest turista francès, que acudeixi a ells i que es consideressin víctimes del terrorisme per a "oferir-los l'oportunitat". Tot això va passar després de les eleccions de juliol, en plena negociació de la Llei d'Amnistia. Sorprenent per a uns, previsible per a uns altres.

ARGIA es reuneix a Suïssa amb Ruben Wagensberg i Jesús Rodríguez per a parlar de l'exili que viuen, del Tsunami Democratic i de la qüestió polític-judicial contra ell. Han parlat llargament. El dilluns publicarem l'entrevista completa.