Rebutjat el projecte d'una central eòlica de les Encartaciones per a protegir l'aufrany
- El Govern de la Transició Ecològica d'Espanya no ha autoritzat el projecte de la central eòlica prevista entre Muskiz, Abanto i Ciérvana i Castro Urdiales per causar greus danys mediambientals. BirdLife, la Societat Espanyola d'Ornitologia, ja havia sol·licitat que no s'instal·lessin eòlics en aquesta zona, perquè és fonamental per a l'aufrany.
Des de Guriezo, passant per Castro Urdiales, l'empresa Green Capital Power pretenia construir una instal·lació energètica de 22 quilòmetres fins a Abanto-Zierbena en una important serra costanera de les Encartaciones de Bizkaia i Cantàbria, denominada Maia. No obstant això , el Govern de la Transició Ecològica d'Espanya ha rebutjat la sol·licitud per un mal que afectaria la fauna autòctona.
El Ministeri ha denegat l'autorització ambiental publicada el 30 de gener en el Butlletí Oficial d'Espanya. En concret, assenyala la presència de nius i colònies d'ocells amenaçats com l'aufrany, el voltor lleonat i el falcó pelegrí. En el cas de l'aufrany, catalogat com a "vulnerable", el 20% de les parelles d'ocells migradors que arriben anualment a Cantàbria tenen el seu niu en el lloc on es pretenia construir la central eòlica.
Green Capital Power volia rebre 15 gegants molins de vent de 90 metres d'altura, amb una potència de 51,9 megavats, per al que havia de gastar 52,7 milions d'euros. La central també preveia una línia d'evacuació de 22 quilòmetres pel massís.
La Diputació de Bizkaia tampoc va concedir una autorització ambiental integrada al projecte, ja que a més de l'aufrany blanc, causaria greus danys als ratpenats i altres ocells i animals que viuen en les coves pròximes.
La Societat Espanyola d'Ornitologia, BirdLife, ja l'any 2021, ja havia sol·licitat que no es fes aquesta central perquè "seria insostenible per als ocells que estan protegides".
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
