Igual que en la novel·la, David i Joseba seran els protagonistes de la pel·lícula: David es va anar a viure als Estats Units i ara està a punt de morir. Joseba, el seu millor amic de la infància, li visitarà i amb ell repassarà el seu passat. El franquisme, la participació en ETA, els ressons de la Guerra Civil, la tortura, la traïció…
Bernardo Atxaga va publicar la seva novel·la en 2003 i va donar molt a parlar tant entre els lectors bascos com a l'estranger. Entre altres, va ser famós l'article del crític literari Ignacio Echevarría en el diari El País, en el qual retreu a l'obra de l'escriptor d'Asteasu la seva “atròfia moral”, així com el seu suport al “desenvolupament del terrorisme basc”, posant l'accent que explicava el “conflicte de llops i pastors”.
Després de la publicació d'aquest article, Echevarría va ser expulsat d'El País i es va suscitar un debat en l'ambient cultural espanyol, per les raons que poguessin estar darrere d'aquesta expulsió –l'edició en castellà del fill de l'acordeonista va ser publicada per Alfaguara, l'editorial del grup Pressa, propietària d'El País, i que, segons el parer d'alguns, va ser determinant per a treure al crític del periòdic–.
Al marge de la situació actual del conflicte basc i de la conflictivitat de les empreses culturals, Soinujolearen fill va suposar el final d'una etapa en la trajectòria d'Atxaga, ja que, segons va explicar el mateix escriptor, va tancar amb aquest llibre un cicle relacionat amb Obaba.
La història que relata el llibre en 2012 va ser adaptada per al teatre, sota la direcció de Fernando Bernués.
Patxo Telleria va ser qui va adaptar el text a aquesta versió, que va ser de teatre en teatre, i Telleria ha estat també l'encarregat d'adaptar el guió de la pel·lícula. El rodatge de la pel·lícula es prolongarà durant set setmanes, sobretot a Guipúscoa i Navarra, on es rodarà la pel·lícula.
No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.
Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]
Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]
Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]