Organitzada pel Centre d'Estudis Indígenes Unamaki el meu’kmaq, de la Universitat de Cap Breton i encarregada de l'estudi i difusió de la cultura basca, la sisena edició del Congrés Atlàntic s'està celebrant a l'auditori de la Universitat de Cap Breton, i després de la inauguració, els dies 27 i 28, s'estan realitzant sessions de matí i tarda.

En l'acte inaugural, l'etnòleg i vicerector de la Universitat de Cap Breton, Stepehn Agustin, ha subratllat la importància de la trobada entre bascos i el meu’kmaq, després de més de 500 anys de contactes.

Per part seva, el representant de Jauzarrea, Xabi Otero, ha destacat que tant el Consell General El meu’kmaq com la secció d'estudis indígenes de la Universitat de Cap Breton han donat continuïtat als congressos atlàntics a Amèrica del Nord, després d'haver realitzat amb gran èxit els cinc anteriors a Bilbao i Irun.

En el congrés s'exposaran 30 ponències per a tractar diferents aspectes del tema. Els experts procedeixen del Canadà, els Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Gal·les, Dinamarca i Euskal Herria, així com d'algunes de les primeres nacions indígenes d'Amèrica del Nord.

En el congrés participen un ampli grup de persones d'Euskal Herria, entre elles experts en Antopología, Història, Lingüística i Etnografia. També hi ha gent de Jauzarrea. Jauzarrea és un camí per a l'estudi i difusió de la cultura basca, amb seu en Arraioz (Baztan), i està composta per unes 300 persones.

Vista dels protagonistes de tots dos costats de l'Atlàntic

Fa temps que les relacions entre els bascos i el meu’kmaq, amb l'objectiu de capturar balenes des que els balleneros bascos van arribar a l'estuari de San Laurendi, segons les datacions dels arxius històrics.

Xabi Otero ha subratllat que en el congrés “Atlantiar Knekk Tepaw (tan lluny, tan a prop)” es parlarà de les relacions més antigues entre els bascos i el meu’kmaq i s'analitzaran els temes que ens afecten tots dos països”. En paraules del director de Jauzarrea, “volem conèixer millor el nostre passat per a afrontar el futur amb coherència. Es tracta de donar una visió dels indígenes de tots dos costats de l'Atlàntic, comptada pels propis protagonistes”.

Els experts abordaran temes com la climatologia, les troballes arqueològiques, les migracions genètiques, la construcció de vaixells, les primeres nacions del Canadà i les relacions comercials i culturals, entre altres.

Alguns dels principals informes són:

Richard Peltier (Universitat de Toronto), físic i expert en ciència de la Terra: “Condicions glacials de l'oceà Atlàntic Nord: Oscil·lació Dansgaard-Oeschger i inestabilitat del fenomen Heinrich”.

María Pala, genetista, experta en biologia molecular de la Universitat d'Huddersfield al Regne Unit: “Evidències genètiques dels pobles indígenes d'Amèrica”

Peter Bakker, lingüística de la Universitat d'Aarus (Dinamarca): “Trets gramaticals permanents en l'origen del basc”.

Xarles Bidegain, vicepresident d'Euskaltzaindia (Universitat de Pau Baiona): “Cartes en basca del vaixell Le Dauphin de Baiona, capturades per la Real Armada d'Anglaterra en 1757”.

Dennis Stanford, antropòleg i arqueòleg (Institut Smithsonian de Whasinton), director del Programa Paleoindian/paleoecology.

Bruce Bradley, arqueòleg, expert en l'elaboració d'eines de prehistòria. Universitat d'Exeter. “Ocupació humana precoç a Amèrica del Nord”.