La proposta, que va exposar aquest dijous en la carta publicada en El País, consisteix bàsicament en una convenció constitucional sobre la territorialitat per a fer nous passos en l'autogovern, interpretant més àmpliament la Constitució espanyola, sense necessitat de reformar la mateixa. L'objectiu seria reconèixer el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol i aconseguir un nou pacte que faci realitat la bilateralitat.

El Lehendakari considera que és hora de superar el que s'estableix en la Constitució espanyola en 1978. Reconeix que va ser llavors quan es va fer un esforç per reconèixer els caràcters nacionals de l'Estat, però a través de LOAPA i altres lleis centralitzadores diu que finalment es va abandonar l'Estat plurinacional i es va imposar un procés de recentralització, la qual cosa va donar lloc a l'extensió de la fórmula del “cafè per a tots”, amb el camí obert als Territoris Històrics fins a la formació de l'Estat de les autonomies.

Urkullu diu en el seu article d'opinió que fins al segle XVIII l'Estat espanyol va ser plurinacional i que caldria recuperar aquesta situació. Com ha fet en altres ocasions, ha posat com a exemple de bilateralitat el concert econòmic que ve de llavors i considera que aquest model hauria d'estendre's a l'àmbit polític.

Planteja dos passos per a aconseguir aquest nou pacte amb l'Estat. En primer lloc, establir un preacord sobre autogovern en el qual es determinin els principis bàsics per a la nova convivència, com el compliment de l'aprovat en els estatuts, el reconeixement de la plurinacionalitat, la bilateralitat, el sistema de garanties o la capacitat de decisió. En segon lloc, en el termini d'un any es convocaria la pròpia Convenció Constitucional, un espai per a discutir el prèviament establert i proposar un nou pacte. No obstant això, amb la composició d'aquest àmbit no s'especifica res.

Llest per a escoltar, no més

És temps postelectoral a Espanya i el PP i el PSOE tracten de formar un govern. Però no sols ells, ni tan sols amb els seus aliats més pròxims, sinó que les forces abertzales de la perifèria seran clau en les decisions de govern, especialment les nacionalistes basques i catalanes.

En aquest context ha arribat la proposta d'Urkullu, que ningú li ha tancat les portes de manera violenta, però que s'ha recollit amb fredor. Des del Govern d'Espanya, el PSOE i el PP s'han pronunciat diverses veus sobre el tema, mostrant diferents postures. Des del Govern s'ha pres bé la proposta: està bé parlar, nosaltres estem disposats a fer-ho; la proposta és respectuosa, però això no és el nostre camí. Més o menys. El portaveu del PSOE ha estat més exigent: sí, es podria parlar, però la frontera és la Constitució espanyola, que avui defineix perfectament quin és el model territorial de l'Estat.

Des de les línies del PP també han existit posicions similars: recullen respectuosament la proposta, però l'actual Constitució espanyola és l'única referència i limitació. I des d'algunes autonomies governades per ells, com els presidents dels governs d'Andalusia i Galícia, també han parlat en aquest sentit: és bo parlar, però si parlem, serà “cafè per a tots”, és a dir, per a equiparar les competències de les altres autonomies amb les de les autonomies històriques, i en cap cas perquè aquestes últimes tinguin més drets. No han utilitzat aquestes paraules, però darrere del seu missatge està això.

El Govern català també ha mostrat una actitud molt clara: s'acullen amb respecte a la proposta, però els seus fonaments són l'autodeterminació i l'amnistia, i continuaran treballant en aquests camins. En aquest sentit, s'ha subratllat des de diferents punts, com el diari Gara, que el lehendakari Urkullu utilitza ara el “poder de decisió” i no el “dret a decidir”.

Com explica Urkullu en la carta, des d'Euskal Herria no es pot imposar res a l'Estat, però no a l'Estat ni a les nacions, i per això entre els principis caldria tenir en compte la “capacitat de decisió” pactada per pacte. No aprofundeix en això, però entre dos subjectes es decidiria el que un vol. A més de ser una forma curiosa de decidir, no ha passat desapercebuda que abandona la “facultat”, en concret: “capacitat de decisió qüestionada”.