Quan ens fixem en el futur del basc no veiem tots la mateixa foto, però hem de considerar-la com a normal, perquè els ulls tampoc són iguals. No obstant això, no sembla dubtós d'on ve el nom d'Euskal Herria , i que en principi la llengua marcava l'espai d'Euskal Herria. Per tant, sent el llenguatge de la gent del lloc, les fronteres no eren fixes, sinó que depenien dels parlants.

Segons els moviments dels bascos, els límits també es van moure amb ells. Amb el temps, no obstant això, l'espai en el qual es parlava basc es va anar consolidant i, a pesar que el basc es perdés per alguns aspectes, als set que es van mantenir en les institucions construïdes al llarg de la història, avui se'n diu Euskal Herria . Això sí, quan no hi ha interpretacions polítiques interessades.

Quant a la territorialitat, és cert que el nivell polític és el que es posa de manifest, però volgués afegir un nivell social molt més profund. La primera és la que més es veu, però l'altra crec que és més profunda.

Jo crec que l'objectiu estratègic territorial del nacionalisme és una exigència més àmplia i més interioritzada que la que s'exigeix a nivell polític. És una cosa que la societat basca ha demostrat al llarg del temps. La formació de l'Estat és l'objectiu polític del nacionalisme, i la reacció violenta de l'Estat o dels Estats contraris a aquesta pretensió. Segueix el que diu Jean-René Etchegaray.

En el cas del nacionalisme basc, Espanya i França utilitzaran i utilitzaran totes les armes, invalidant els projectes distribuïdors. Com bé sabem, reivindicar la territorialitat basca i lluitar per ella no està sent una tasca fàcil per als nacionalistes. Per això, encara no s'ha aconseguit la sobirania que era i és l'objectiu.

No obstant això, els resultats no són tan negatius. Perquè el nacionalisme basc ha sabut donar a conèixer i difondre la imatge d'Euskal Herria de set països, malgrat estar a favor o en contra, que és el marc que des de fa molt temps recull gran part de l'agenda política i dels debats en la vida quotidiana.

És, sens dubte, un procés més dur i tibant del que molts esperaven. Des de fora, s'han hagut de suportar les agressions que es podien endevinar des dels estats, i les que venien, amb el pretext de complir amb la legalitat que ells mateixos imposaven.

Però des de dins, les discrepàncies estan sent abundants i profundes. D'una banda, perquè una part de la població busca la connexió amb Espanya i França. I per un altre, entre els nacionalistes, unes vegades per objectius territorials diferents, i altres perquè els passos tàctic-econòmics no s'entenen de la mateixa manera.

Aquí i per tot això cal buscar insults plens de pressions i amenaces que l'esportista basc va oferir al seu pas elegant i directe fa anys.

Si haguéssim de buscar algun punt de connexió en el comportament polític del nacionalisme basc, amb tanta discrepància, citaria el desig de sobirania i la petició del dret d'autodeterminació. I el marc físic d'aplicació de tots dos, els set països que avui es reivindiquen.

Des del punt de vista territorial, diria que aquestes afirmacions haurien de ser acceptades per tots els nacionalistes, i si no es fes així caldria fer una nova definició del nacionalisme basc.

Per això, els passos intermedis no poden preservar intencionadament l'objectiu estratègic territorial, perquè la territorialitat dels marcs d'autonomia pot suposar un risc d'oblit del veritable marc general. Sabent que aquest és l'objectiu de l'Estat.

A més, el que es demana a nivell polític ha de ser acceptat en aquest nivell social perquè tingui l'èxit que es vulgui, en cas contrari pot ser considerat un frau. Així succeeix quan l'Estat ofereix cert grau d'autonomia per a calmar el que la institució nacionalista demanda.

Per tant, quan els objectius de tots dos nivells no coincideixin, cal construir una connexió entre tots dos per a aconseguir el necessari suport públic. Avui dia no és així, però així haurà de ser, si no amb nosaltres, amb les generacions esdevenidores.

Davant qui presumeix d'aquesta actitud, vull manifestar que, com en tots els nacionalismes, són moltes les eines que s'utilitzen i els elements i comportaments per a mantenir aquest objectiu. El basc, les institucions antigues, la història, els costums o els esports, tots ells actuen com a elements de connexió i contribueixen a crear i reforçar el sentiment d'unitat.

És tan difícil entendre-ho? Estan tan equivocats els esportistes bascos quan volen que la selecció basca sigui Euskal Herria ? I amb la diferència es van fusionar –i tenen– les inundacions de l'esport, tots estan equivocats, estan absolutament “contaminats” o són exemplars? Qui és o qui, en la foscor, neguen la paraula al poble i prenen decisions?

Recentment hem vist les vibracions del PNB, però això no és nou, tots hem caminat sense poder pujar la costa. És una assignatura bonica, no dolça, però sí sucosa.

Jo crec que als del PNB, com a uns altres, els està estrenyent el port. I sabent que encara queda molt camí per recórrer, li desitjo sort en l'elecció del seu company. A veure.

Josu Iraeta, escriptor