Al novembre de 2024 un grup de dones anònimes va posar en marxa el compte d'Instagram per a recollir testimoniatges sobre la violència masclista. En l'Estat espanyol s'han basat en el projecte #Cuentalo que ha posat en marxa la periodista Cristina Fallarás. Les dones, a través de testimoniatges anònims, han denunciat la violència obstètrica, institucional, venjança química, abusos sexuals en la infància, agressions físiques i psicològiques, entre altres causes.
“Desgraciadament, al llarg dels meus 37 anys he tingut moltes vivències relacionades amb l'assetjament, però un fet em destrossa especialment les entranyes. Vaig treballar en un conegut bar de Donosti quan tenia 20 anys i un divendres al matí em vaig despertar en el llit d'un matxet sexista, amb els pits i la cintura plens de negre. Vaig sortir d'allí, espantat. Els pròxims mesos per a realitzar les proves del VIH i altres MTS, d'embaràs...”. Així comença un dels testimoniatges que ha escrit una dona. Entre desenes de relats no hi ha més que un exemplar.
Hala Bedi Irratia ha realitzat una entrevista als creadors del projecte, mantenint l'anonimat. En aquest article recollim el que s'ha dit en l'entrevista. El grup de dones només ha ofert dues entrevistes, una a Berria i l'altra a Hala Bedi.
El compte es va obrir el 20 de novembre en Instagram, sota el nom @consejo_euskalherria. S'han basat en el compte #Cuentalo de la periodista Cristina Fallarás, i en la idea que era molt difícil accedir a la informació d'Euskal Herria, han obert el camí per a recollir els seus testimoniatges amb major facilitat. Les denúncies, en basca i castellà, han estat organitzades per Herrika. Fins al moment (l'entrevista va ser publicada per Hala Bedi el 9 de gener) s'han recollit gairebé 500 testimoniatges, el compte té 10.000 seguidors i cinc milions de visites.
L'objectiu és el mateix que moltes de les qüestions que s'han obert a nivell internacional: que les dones rebin les violències i les agressions viscudes en algun moment de la seva vida, que els donin veu mantenint la seva confidencialitat.
Amenaçats
El grup de dones gestiona el seu compte en temps lliure i reben els seus testimoniatges a través de missatges privats en la pròpia plataforma Instagram. També es pot utilitzar l'adreça de correu electrònic. Els gestors són professors, educadors i treballadors socials, la majoria mares.
S'han narrat les diferents violències: violència obstètrica, institucional, venjança química, abusos sexuals en la infància i agressions físiques i psicològiques. El sorprenent és que les víctimes se senten identificades i se senten unides en els seus relats. Segons l'entrevistat, “sembla que hi ha molts agressors que repeteixen patrons, encara que no sempre és així”. Segons han explicat, els testimoniatges sobre els agressors amb més d'una víctima han estat els que més han tingut una repercussió.
Quan es va obrir el compte, "quan aquest moviment social encara no tenia molta influència", han assegurat que van rebre amenaces dels agressors i també de l'Ertzaintza. No s'han donat detalls de les amenaces que s'han produït en la zona. Es diu que van ocórrer sobretot els primers dies.
Una via per a alleujar la càrrega
Els testimoniatges recaptats assenyalen que s'està generant una memòria col·lectiva sobre la violència que sofreixen les dones en l'actualitat i que han sofert durant segles.
Quant als reptes, el grup considera que el compte ha aconseguit crear un espai segur per a les dones per a compartir les seves experiències. L'objectiu del compte no és només alertar a les dones, és a dir, ajudar a identificar possibles situacions de risc i violència, sinó també alleujar l'emoció parlant amb els altres del fet traumàtic, llevant-los de damunt la càrrega: “Estem creant una comunitat solidària, ens donem suport mútuament”.
Volen anar més enllà i han esmentat dos reptes: crear una guia de recursos i arribar d'una altra manera als quals viuen la bretxa digital.
Bi erizainetatik batek lanean eraso sexistak jasaten dituela azalerazi du Erizainen Ordenak joan den urte bukaeran egin ikerketak. 21.000 erizainek ihardetsi dute, sektore pribatu, publiko eta liberaletik. Hauetan 2.500 gizonak dira.
Zur eta lur hartu dituzte Nafarroako Berdintasun teknikariek festa girorako enpresa zenbaitek egindako proposamenak. Edalontzia estaltzeko tapak edo eta edarian drogarik dagoen ikusteko eskumuturrekoak.