Homenatge d'una setmana en record del 40 aniversari de l'assassinat de Didier Lafitte
- L'1 de març, 40 anys després de l'assassinat de Didier Lafitte, membre d'Iparretarrak (IK). Als 22 anys la policia francesa li va llevar la vida tirotejant. En el marc de l'Aniversari s'han organitzat actes d'homenatge a partir del 26 de febrer.
40 anys després de l'assassinat de Didier Lafitte el pròxim 1 de març. L'associació Amics de Didie prepara un homenatge en memòria de Didier. Els membres de Manu Irigoyen i Terexa Mitxelena, al costat de Paxkal Lafitt, han presentat el 13 de febrer en la societat Baltsan de Ziburu per a manifestar l'adhesió de la família a la iniciativa. Un homenatge d'una setmana en Ziburu i Sant Joan de Llum, del 26 de febrer al 3 de març.
“Des de llavors hem organitzat homenatges per la seva memòria, però enguany, amb motiu dels 40 anys de la seva desaparició, hem decidit marcar-ho, amb un homenatge que durarà una setmana”, explica Manu Irigoyen, membre de Didieren Lagunak.
L'homenatge es dividirà en quatre grans actes. La primera cita serà el 26 de febrer a les 21.00 al cinema Le Select de Sant Joan de Llum: Es projectarà la pel·lícula Generation Autonomistes Basques. Organitzat com a debat de cinema, un periodista anima als protagonistes de la pel·lícula a reunir-se.
Posteriorment, el 28 de febrer, tindrà lloc una taula rodona en l'Hostal La Grillerie du Port de Sant Joan de Llum, sota el títol Joventut de 1980 i actualitat. L'objectiu de l'organització és reunir els joves d'abans i d'avui al voltant d'una taula.
L'homenatge tindrà lloc l'1 de març, dia de l'assassinat. Fa 40 anys va ser nomenat com a plaça Didier Lafitte (Louis XIV) en Sant Joan de Llum a les 19.00. Al final vindrà la cita més important, segons els organitzadors. Perquè el 3 de març és el dia d'Arrantzale maitagarria. A les 11.00 es tornarà a homenatjar a Didier Laffite amb un ball que han creat per al dia de la mà de joves ballarins locals. A les 14.00 se celebrarà un menjar en Ziburu. A la tarda, en la plaça de pilota, concerts.
Didier Lafitte
Va ser membre del grup Iparretarrak. Va ser assassinat per la Policia Francesa en Baiona el 01 de març de 1984. Va ser tirotejat intentant escapar de la batuda contra dos membres de l'organització armada. Era de Sant Joan de Llum i va ser el primer militant nacionalista assassinat per la Policia francesa.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
