El Govern grec fixa una jornada de sis dies a la setmana
- També es regularitzarà el treball durant tretze hores al dia, a través de l'anomenada 'Llei Georgiadis', a més de facilitar els acomiadaments i "ocupacions a la demanda". Els treballadors no podran renunciar al sisè dia laborable de la setmana.
El Govern grec va aprovar al setembre de l'any passat l'anomenada Llei de Georgiadis, per majoria del partit governamental Nova Democràcia (ND). Dins de les mesures que recull la reforma laboral, s'estan propiciant una sèrie de canvis vinculats a la jornada laboral, ampliant el nombre d'hores de treball aplicables als treballadors del sector públic i privat, que han entrat en vigor recentment.
En teoria, els treballadors podran augmentar la seva jornada laboral en aquells sectors amb un flux de treball "constant". Aquest flux de treball es veuria reflectit, per exemple, en la rotació del treball o en la necessitat de fer esforços "puntuals" específics per "necessitats específiques". No obstant això, els sindicats han denunciat reiteradament que aquesta definició és molt incerta i confusa.
Per a justificar la reforma, el Govern conservador de Kyriákos Mitsotákis s'ha excusat de "millorar la competitivitat" i de fer front a la "falta de personal qualificat". De moment, la reforma s'ha començat a aplicar en la indústria i a augmentar la jornada laboral, concretament en els centres de treball que funcionen les 24 hores del dia. La Llei Georgiadis, en si mateixa, entra en contradicció amb alguns convenis col·lectius de treball, que no són molts després de les polítiques de retallades i austeritat de la Troica.
Sis dies laborables, tretze hores diàries i acomiadaments més flexibles
Les empreses tenen la capacitat d'incrementar la jornada laboral dels seus treballadors des de l'1 de juliol, imposant un sisè dia de treball a la setmana. Els treballadors no tenen dret a renunciar a la jornada addicional de treball. De moment, aquest canvi és el primer que s'està implantant en les plantes de producció, però no és l'única mesura que contempla i permet la reforma laboral.
A més de la legalització de la sisena jornada laboral, els empresaris han ampliat la possibilitat d'ampliar la jornada diària. A més, es permet la realització d'un segon treball a temps complet (vuit hores), però amb un màxim de cinc hores diàries, a temps parcial. D'aquesta manera, i tenint en compte tots dos treballs, serà legal que un treballador realitzi tretze hores diàries. Aquesta pràctica, que fins ara també ha estat habitual, no estava legalitzada.
Per si no fos prou, la reforma facilitarà l'acomiadament i l'ocupació "en funció de la demanda" dels treballadors. Els empresaris podran acomiadar a un treballador durant el primer any del seu contracte de treball sense previ avís i sense dret a indemnització. I a les tan polèmiques "ocupacions en funció de la demanda", el nou paquet de mesures de Grècia, per part seva, els dotarà d'un marc legal. Els drets polítics dels treballadors també seran atacats: els piquets seran castigats amb més severitat, amb penes de fins a sis mesos de presó.
De moment, s'ha començat a aplicar la mesura vinculada al sisè dia de treball. És d'esperar que la reforma estableixi progressivament la resta de les pràctiques que permet.
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Lan baldintzen "prekarietatea" salatzeko kontzentrazioa egin zuten asteartean egunkariaren egoitzaren aurrean. Abenduaren 2tik sindaura greban daude langileak eta mobizlizazioak "areagotzea" erabaki dute orain.
Langileek salatu dute zuzendaritzak ez diela lan baldintzen gaiari heldu nahi izan eta enpresak nahiago izan duela Gaztea Sariak ekitaldia bertan behera utzi, “horrek sortutako albo-kalte ekonomiko eta sozial guztiekin”, arazoari irtenbidea eman baino.
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
2024ko laneko ezbeharren txostena aurkeztu dute LAB • ESK • STEILAS • EHNE-etxalde eta HIRU sindikatuek aurtengo otsailean. Emaitza larriak bildu dituzte: geroz eta behargin gehiago hiltzen dira haien lanpostuetan.
Jakina da lan ikuskariak falta ditugula geurean. Hala ere, azken egunotan datu argigarriak ematea lortu dute: lan ikuskaritzaren arabera, EAEko enpresen %64ak ez du ordutegien kontrolean legedia betetzen. Era berean, lehendakariordeak gaitzetsi du, absentismoaren eta oinarrizko... [+]
Aiaraldeko hainbat irakaslek mezua igorri diete ikasleen guraso eta familiei, dagoen informazio zurrunbiloan, grebarako arrazoiak modu pertsonalean azaltzeak euren borroka eta lanuztea hobeto ulertzeko balioko dielakoan.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Grebaren bezperan Hezkuntza Sailak “edukirik gabeko” mahaia deitu zuela eta sindikatu deitzaileak “errespetatu gabe” akordioa “antzezteko” gutxiengoa duten sindikatuak “erabili” nahi izan zituela salatu ostean, beste bi greba... [+]
Martxoak 8aren izaera iraultzailea berreskuratzeko deia egin du Itaia emakumeen antolakunde sozialistak. Irene Ruiz Itaiako kideak azaldu digunez, “oldarraldi erreakzionarioaren eta matxismoaren aurrean proposamen iraultzailea hauspotu eta kontzientzia sozialista... [+]
