UU. ha acusat a Julian Assange d'haver infringit la Llei d'Espionatge en publicar documents secrets sobre la guerra de l'Iraq i l'Afganistan en 2010. La defensa ha demanat la seva posada en llibertat i l'anul·lació del seu procés al·legant que l'ONU, el Conveni Europeu de Drets Humans i la legislació tradicional anglesa vulneren els drets humans i civils.

L'entremaliat cas Assange va començar en 2010 amb una publicació de documents classificats que destapaven els crims de guerra, corrupció i prevaricació comesos a l'Iraq i l'Afganistan. La primera volta del cas es va produir després de la denúncia contra el carismàtic fundador de Wikileaks a Suècia, dos mesos després, per dos delictes de violació i abús sexual a dues dones. Suècia havia demanat l'extradició d'Assange i va ser detingut per la policia britànica, que li va deixar en llibertat sota fiança, mentre durava el judici d'extradició a Espanya. Quan en 2012 la Cort Suprema de Gran Bretanya es va pronunciar a favor de la seva extradició a Suècia, Assange va sol·licitar asil polític en l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Des de llavors, s'han produït canvis als Estats Units, Suècia i, sobretot, a l'Equador. A canvi d'un préstec de 4.000 milions de dòlars atorgat pels Estats Units amb el Fons Monetari Internacional, el Govern de Lenin Moreno va desautoritzar la situació d'Assange. A l'abril de l'any passat, la policia anglesa va entrar en l'Ambaixada de l'Equador i va procedir a la seva detenció. Des de llavors roman a la presó de Belmarsh, a Londres, en plena seguretat.

els Estats Units vol un càstig exemplar

Aquest segon procés d'extradició anava a començar a l'abril, però es va retardar amb la pandèmia. UU. ha aprofitat aquest retard per a afegir nous càrrecs als 18 delictes que se li imputen. Dos socis de Wikileaks i un empleat de l'organització se'ls acusa de ser còmplices d'una conspiració contra la seguretat als Estats Units.

L'argument estatunidenc és que la publicació d'aquests documents classificats posa en perill la vida de les persones o la seguretat de l'Estat. El secretari general de l'Associació d'Advocats d'Amèrica, Luis Carlos Moro, ha considerat que aquest argument és una acusació clàssica, ja que el que fa és un estat democràtic o dictatorial. "L'extradició d'Assange suposarà un precedent perillós per a tothom democràtic, ja que no representa la força de l'Estat de dret, sinó la victòria de la persecució política". els Estats Units vol deixar clar que qualsevol que s'atreveixi a llançar els seus draps bruts, serà perseguit fins a l'últim extrem del món, fins que sigui detingut i castigat.

Segons la defensa, la llarga llista d'irregularitats i vulneracions de drets fonamentals a Líbia hauria d'evitar l'extradició a Espanya. Entre aquests punts hi ha fortaleses gairebé innegables, tal com sosté la defensa, que l'article 4 del tractat bilateral d'extradició entre els Estats Units i el Regne Unit prohibeix l'extradició per motius polítics; dos, quan existeix "risc de judici injust", és a dir, sense les garanties mínimes d'imparcialitat d'un Estat de Dret; tres, en cas d'extradició d'Assange. I quatre, la vulneració de la llibertat de premsa i expressió: l'extradició es consideraria un delicte la divulgació d'informació governamental.

També són sorprenents els obstacles que s'oposen al dret a continuar la causa en un cas tan especial: només deu periodistes podran entrar en les sessions. A més de posar en risc la transparència del procés, han denunciat que aquesta prohibició és una manera de fer invisible l'estat de salut d'Assange i han opinat que el seu actual estat de salut és "deficient".

A més de les peculiaritats pròpies del cas, el processament arriba en un moment significatiu, entre altres coses perquè el 3 de novembre se celebren les eleccions presidencials en EE. Tot això posa una pressió especial sobre el cas.