Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem traslladar a les persones que per primera vegada han de matricular als seus fills i filles en el sistema educatiu, així com a tota la societat, els motius pels quals trien l'escola pública:
L'escola pública està al nostre costat, integrada en el barri i al poble, fomentant el caràcter comunitari; sent pròxima, és sostenible, familiar i participativa, oberta a les aportacions tant internes com externes; acull a tots els nens i nenes i els dona eines per a viure en el seu si i en la societat actual, des de la infància, materialitzant la convivència entre diferents en el dia a dia, perquè la diversitat ens enriqueix. No està subjecta a cap creença i és gratuïta. És euskaldun i, sigui com sigui l'idioma que s'utilitzi a casa, el basc serà el punt de trobada i la cultura basca. Finalment, és un instrument imprescindible per a la cohesió social: l'escola del poble, la nostra escola. Així ho expressem el passat 18 de gener a Tolosa, amb l'ajuda de moltes persones significatives compromeses amb l'escola pública.
A la vall de Karrantza, en els barris de Vitòria-Gasteiz, en les faldilles d'Anboto, als pobles del Goierri, al voltant de les vinyes de Rioja Alabesa, en els terrenys de Lodosa, en els barris de Sant Sebastià esquitxats de salnitre, a l'ombra de les fàbriques de la Vall d'Ayala, en els centres educatius al costat de la ria de Bilbao, a les escoles infantils d'Isuntza, Arrigorri o Malkorigorri.
L'escola pública, un dels majors assoliments de la història, l'únic que és universal i igualitari, no és la prioritat del Govern
Però no podem oblidar que els mals temps venen per als drets de la ciutadania en general i per al futur dels serveis públics en particular. L'escola pública, un dels grans assoliments conquistats al llarg de la història, l'únic que és universal i igualitari, no és la prioritat del Govern. Igual que succeeix en l'àmbit sanitari, s'estan adoptant mesures per a facilitar l'accés a les opcions privades i establir restriccions per al públic.
Aquesta política privatitzadora continua dotant de diners públics als centres privats que en molts llocs no són necessaris, és a dir, on l'oferta pública és suficient i continua permetent l'oferta sobre les places escolars de la xarxa privada; fent la planificació educativa com si les dues xarxes, la privada i la pública, estiguessin al mateix nivell. Més enllà de les paraules boniques de sempre, aquesta és l'actitud del Departament d'Educació.
Però cada euro que es dona a l'ensenyament privat se li lleva a l'escola pública, i els diners públics que es destini a ella, necessàriament, fomenta la classificació i el repartiment de la societat.
La defensa dels serveis públics en l'àmbit sanitari, de les cures i de l'educació és tasca de tots i totes, ja que la qualitat de tots aquests serveis públics garanteix el nivell de benestar de la societat. En tot el País Basc, i també en la Comunitat Autònoma del País Basc, en Educació, l'Escola Pública és un servei públic de tots i per a tots.
Ara que és el moment de matricular-se en els centres educatius de la CAB, som molts els que optem per l'Escola Pública Basca. Perquè és nostre, vingui vostè amb nosaltres. Acudeix a la teva escola pública més pròxima, coneix, matricula als teus fills i filles i participa. T'esperem a l'Escola Pública Basca.
Per l'Escola Pública Basca Harro Topagunea, Maribel Lopez de Luzuriaga Alonso i Koldo Zabala Atxa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.
Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]