L'Ajuntament de Baztan va votar el passat 28 de setembre a favor de la construcció d'una carretera d'un quilòmetre en la muntanya Arxuria (l'únic que va votar en contra va ser EH Bildu). La votació ha causat sorpresa i indignació als veïns i càrrecs electes de Sara i Zugarramurdi que no formen part de l'Ajuntament de Baztan: "L'Ajuntament de Baztan no ens substitueix, però amb aquest projecte els pobles de Zugarramurdi i Sara seran perjudicats, no ells". La falta de consideració de la seva opinió ha estat qualificada com "falta de respecte" i "inacceptable" pels habitants de l'entorn d'Arxuria.
En Zugarramurdi, la construcció de la carretera, el trànsit rodat i els vessants de delta i parapent del cim de la muntanya, causarien danys ambientals, en la qualitat de vida de Sara i Zugarramurdi i en l'agricultura local, han realitzat una roda de premsa aquest dijous per a donar a conèixer el seu malestar i les seves preocupacions.
No accepten la decisió de construir en benefici de l'empresa privada Bidasoa Arxuria Group, que proposa vols delta i parapent. A més, els ha sorprès la votació, ja que a l'agost el cap del Bidasoa Arxuria Group, Jorge Ibargoien, els va assegurar que ho faria al fetge: "Si la ciutadania no està d'acord, no ho farem". Com el projecte va endavant, es mobilitzarà a la ciutadania. Primera manifestació en Elizondo el 21 d'octubre.
Les Cases Consistorials de Sara i Zugarramurdi també desenvoluparan vies per a frenar el projecte. Així, el vessant de Sara de la muntanya Arxuria està protegida per la classificació Natura 2000. Així, en nom del medi ambient i de les condicions de treball dels seus agricultors, la casa del poble de Sara prohibirà l'aterratge als parapentistes i ala delta.
En la roda de premsa del matí també s'ha fet referència al turisme massiu que sofreix Zugarramurdi. Adverteixen que aquesta nova carretera empitjorarà la situació: "Aquests grans fluxos turístics s'estendran a les nostres muntanyes, possibilitant el seu fàcil accés al casc d'Arxuria. La invasió que viu el nostre poble s'estendrà per les nostres muntanyes, senderes i cels".
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]