Pescadors artesanals i el seu patrimoni en perill
- Quan parlem de sobirania alimentària i agroecologia, la majoria de les vegades ens ve al capdavant la terra i les plantes, però, què està passant amb la pesca? L'associació Ondarroa 12 Milia porta anys treballant per la conservació de la mar i la pesca artesanal, organitzant formacions i iniciatives. Ara, en col·laboració amb l'Associació per a la Cooperació i el Desenvolupament dels Pobles Bizilur, ha posat en marxa un nou projecte: Per la mar. Veient que la pesca artesanal del dia està en perill de desaparèixer en els ports de la nostra costa, han decidit fer alguna cosa.
“Els artesans pescadors surten tots els dies a la mar i porten al port un peix pròxim capturat amb petites arts”, explica Eneko Batxiller, membre del projecte. La majoria treballen de manera autònoma, són amos de les seves embarcacions i juguen solos o amb dos o tres amics. En els últims anys, no obstant això, aquest model de pesca a petita escala ha descendit notablement i ha arribat a desaparèixer en alguns ports, perdent als pescadors i molts dels oficis que estaven darrere d'ells. “Per raons, la veritat és que estem perdent un gran patrimoni cultural”, ha afegit el company.
En aquests temps en els quals la sobirania alimentària està guanyant terreny a poc a poc, els consumidors se centren cada vegada més a saber on i com s'han produït els productes de la terra. No obstant això, no ocorre el mateix en el cas dels quals arriben de la mar: “Identifiquem bé els productes del caseriu i els grups de consum estan fent una gran feina. Perquè no hi ha gairebé res entorn de la pesca". Amb l'objectiu d'omplir aquest buit, s'ha posat en marxa el projecte Itsasoi, amb l'objectiu d'integrar el consum de peix autòcton i de temporada en l'estratègia de sobirania alimentària.
A més de treball institucional, formació i activació popular
Els membres del projecte treballen entorn de tres eixos principals. El primer objectiu és crear materials de sensibilització sobre el peix autòcton i de temporada i la seva pesca. “Tots sabem el que és el lluç, però hi ha moltes altres espècies menys conegudes i que entren molt en els nostres ports”. Per això, s'elaborarà un guia i un documental d'espècies de temporada amb l'objectiu de conscienciar a la població sobre la situació i activar alternatives. El segon eix d'actuació és la realització d'iniciatives als pobles costaners; a Mutriku, per exemple, s'ha posat en marxa un segell per a identificar la pesca artesanal. Per a impulsar aquestes iniciatives és imprescindible el suport de les institucions locals, i aquest és el tercer eix: impulsar un treball en comú amb les institucions pròximes.
La iniciativa s'ha creat amb l'objectiu de posar el debat sobre la taula i sensibilitzar a la ciutadania. Si decidim comprar salmó o bacallà procedent de Noruega, almenys, siguem conscients del que hi ha darrere d'aquest model de pesca. “La pesca de cèrcol i la de major model també són aquí, i són necessàries per a alimentar el poble amb els peixos autòctons. Aquí el problema és que si segueixen com fins ara, es queden solos”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
