“Els artesans pescadors surten tots els dies a la mar i porten al port un peix pròxim capturat amb petites arts”, explica Eneko Batxiller, membre del projecte. La majoria treballen de manera autònoma, són amos de les seves embarcacions i juguen solos o amb dos o tres amics. En els últims anys, no obstant això, aquest model de pesca a petita escala ha descendit notablement i ha arribat a desaparèixer en alguns ports, perdent als pescadors i molts dels oficis que estaven darrere d'ells. “Per raons, la veritat és que estem perdent un gran patrimoni cultural”, ha afegit el company.

En aquests temps en els quals la sobirania alimentària està guanyant terreny a poc a poc, els consumidors se centren cada vegada més a saber on i com s'han produït els productes de la terra. No obstant això, no ocorre el mateix en el cas dels quals arriben de la mar: “Identifiquem bé els productes del caseriu i els grups de consum estan fent una gran feina. Perquè no hi ha gairebé res entorn de la pesca". Amb l'objectiu d'omplir aquest buit, s'ha posat en marxa el projecte Itsasoi, amb l'objectiu d'integrar el consum de peix autòcton i de temporada en l'estratègia de sobirania alimentària.

A més de treball institucional, formació i activació popular

Els membres del projecte treballen entorn de tres eixos principals. El primer objectiu és crear materials de sensibilització sobre el peix autòcton i de temporada i la seva pesca. “Tots sabem el que és el lluç, però hi ha moltes altres espècies menys conegudes i que entren molt en els nostres ports”. Per això, s'elaborarà un guia i un documental d'espècies de temporada amb l'objectiu de conscienciar a la població sobre la situació i activar alternatives. El segon eix d'actuació és la realització d'iniciatives als pobles costaners; a Mutriku, per exemple, s'ha posat en marxa un segell per a identificar la pesca artesanal. Per a impulsar aquestes iniciatives és imprescindible el suport de les institucions locals, i aquest és el tercer eix: impulsar un treball en comú amb les institucions pròximes.

La iniciativa s'ha creat amb l'objectiu de posar el debat sobre la taula i sensibilitzar a la ciutadania. Si decidim comprar salmó o bacallà procedent de Noruega, almenys, siguem conscients del que hi ha darrere d'aquest model de pesca. “La pesca de cèrcol i la de major model també són aquí, i són necessàries per a alimentar el poble amb els peixos autòctons. Aquí el problema és que si segueixen com fins ara, es queden solos”.