Gairebé mil novetats es presentaven a Durango, un dijous en el qual ni tan sols es podia allunyar dels carrers i llocs que es presentaven, existien altres propostes a Durango, almenys per al gaudi de tot aquell que tenia temps d'anar per les branques, navegar per les entranyes i encadenar. Perquè la gent i especialment la joventut han d'acostar-se a la cultura, com si l'ancià fos una resina de mandats que faria al jove i que, malgrat mostrar sales plenes, el jove tenia interès en el tema, un dels agafadors va ser per a iniciar els intercanvis d'opinió i reflexió. Enfront de més de cent persones, Bernardo Atxaga va ser el primer a traçar una línia de diferenciació entre cultura i producte cultural, argumentant amb gran rotunditat que la cultura és alguna cosa d'una altra dimensió, l'art és cultura i la cultura és llenguatge. Sense llenguatge no hi ha res, i és llenguatge, en definitiva, la qual cosa dona forma a la societat. Perquè, per a Atxaga, arribem inconscientment a utilitzar una llengua que després parla de nosaltres.
Estesa la reflexió i agraint l'obertura de la plaça per part d'Atxaga, Paul Beitia va començar a pactar que aquestes són les discussions més vinculades a l'època. I va abordar el tema, oposant-se al que molts creuen que la llengua determina la societat, el moviment de la societat i, per tant, la política. “El que està darrere és que si canviem la llengua, guanyarem poder i, per tant, acabaríem amb diverses opressió. Però això no és així. El que mou a la societat cal buscar-ho en les dinàmiques de la societat, no en el llenguatge”.
I de nou, mirant a Landako, Beitia va donar continuïtat a les declaracions d'Atxaga sobre productes culturals. La clau està a veure la cultura com a mercaderia, i el sistema capitalista és el que està darrere. Es veu com una cultura, és a dir, un producte orientat al consum. I això és, en opinió de Garazi Navarro, un dels indicadors més clars de la cosmovisió capitalista. Parlant de productes culturals i de conceptes de venda, Navarro va parlar també del bertsolarismo, que és precisament la mercantilització dels versos. És a dir, el bertsolari està obligat a cantar el que es vol sentir, però amb això del directe. Si fora del seu interès, llegeix l'escrit sobre el bertsolarismo Eki al gener de 2021.
Generació i consum lliure
Pel fet que, com en la societat, les categories de “llibertat” i “igualtat” estan incloses en la cultura fins a la cuina, Navarro va desgranar les malalties que això provoca i Atxaga va aprofitar els conceptes per a donar un cop d'ull. En el seu viatge a la Guerra Freda, va recordar que la CIA va promoure i va impulsar les pràctiques de l'art modern, que era l'instrument per a fer política, al·legant que vivien en llibertat als EUA i presumint que no existien en la Unió Soviètica.
Beitia va argumentar que les idees esmentades continuen tenint un clar reflex en l'àmbit cultural, ja que sovint els creadors, com els músics, afirmen que “ha aconseguit fer el que vol” en el seu últim treball. Beitia diu que no, que aquesta llibertat no és com se sol dir, perquè estarà inevitablement sota una disciplina, un marc determinat, o que no serà res, com deia Antonio Gramsci. Per això, tant Beitia com Navarro van fer entendre la lluita cultural com una lluita política en les seves convencions, i van subratllar que, com l'art, la cultura també hauria d'assumir una funció social. Perquè la recuperació o reproducció de l'existència de Víctor Jara no tindria sentit, en la seva opinió, i l'actitud i el comportament és el que cal recuperar.
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
SCk Zerocalcareri egindako galdera sorta eta honen erantzunak, jarraian.
Euskal Herriko literatura gaztearen eta idazle hauen topagune bilakatu nahi den proiektu berriaren inguruan hitz egingo dugu gaur.
35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.
Asteburu honetan hasiko da Gaztetxeak Bertsotan egitasmo berria, Itsasun, eta zazpi kanporaketa izango ditu Euskal Herriko ondorengo hauetan: Hernanin, Mutrikun, Altsasun, Bilboko 7katun eta Gasteizen. Iragartzeko dago oraindik finala. Sariketa berezia izango da: 24 gaztez... [+]
Bidea da helmuga
Kokein
Balaunka, 2024
--------------------------------------------------
Eibarko rock talde beterano hau familia oso desberdinetako lagunek osatu zuten aspaldi eta ia fisurarik gabe hamarkadatan eutsi dio. Izan ditu atsedenak, gorputzak hala eskatu... [+]
Rosvita. Teatro-lanak
Enara San Juan Manso
UEU / EHU, 2024
Enara San Juanek UEUrekin latinetik euskarara ekarri ditu X. mendeko moja alemana zen Rosvitaren teatro-lanak. Gandersheimeko abadian bizi zen idazlea zen... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
"Entseatzen gira arnas gune bat sortzen Donibane Lohizunen, hain turistikoa den herri honetan". 250 kiderekin Donibane Lohizuneko Begiraleak kultur elkarteak 90 urte bete ditu aurten. Lau emaztek sortu zuten talde hauetan eramaile izan zen Madeleine de Jauregiberri... [+]
Elgarrekin izena du Duplak egin duen aurtengo abestiak eta Senpereko lakuan grabatu zuten bideoklipa. Dantzari, guraso zein umeen artean azaldu ziren Pantxoa eta Peio ere. Bideoklipa laugarrengo saiakeran egin zen.
Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]
Desgaitasun fisikoa duen arkitekto baten alabaren etxea bisitatu ondoren idazten dut honako hau.
Desgaitasun fisikoa duten pertsonen taldeek ez dute arkitektoa maite, beraien bizitza zailtzen duen gaizkile bat kontsideratzen baitute. Gorrotoa ulerkorra da: arkitektoaren lanak... [+]