Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues figures que es van poder veure en les famoses Trobades d'Art de Pamplona de 1972.

Durant la dictadura, el règim controlava normalment tots els actes públics, però en aquest cas van decidir no posar massa traves a la llibertat artística. De fet, aquestes trobades van ser finançades per la família oligàrquica Huarte. Empenyent l'art avantguardista, van voler blanquejar-se; una mica de color gris.

És coneguda la incidència d'aquestes trobades: censura, enfrontaments entre artistes, boicots, obres deteriorades i fins i tot accions violentes. ETA V.ak va col·locar aquesta setmana dues bombes a Pamplona, una d'elles en el monument a Sant Jordi. Però no coneixia el succeït amb l'obra del col·lectiu valencià Equip Crònica. Rafael Solbes i Manuel Valdés van realitzar al voltant de 100 figures de cartó pedra que representen, en grandària natural, a policies secrets de la Brigada Política Social amb gavardines grises, ulleres fosques i bigotis d'estil feixista. Aquestes figures van ser col·locades en diversos actes i happenings per a denunciar la falsa llibertat vigilada i la repressió en les trobades. Li van posar el títol d'espectador d'espectador, és a dir, espectador d'espectadors.

 

 

 

 

 

 

 

 

I llavors va començar la performance espontània. En un concert en el frontó Labrit, els espectadors van començar a jugar amb les nines: des d'allí es desplaçaven, es deterioraven, es trencaven i es robaven. Només unes poques d'aquestes figures es van salvar. Alguns van acabar en cases particulars i altres no sabien on. Alguns exemplars es troben dispersos aquí i allà: El Museu Reina Sofia de Madrid, el Museu de Belles Arts de Bilbao, en mans del Govern de Navarra… Fa dos anys, amb motiu de l'aniversari de les trobades, l'Ajuntament de Pamplona va recuperar altres dues figures, una adquirida a un particular i una altra en préstec. Ciganda es va encarregar de la seva restauració. El cas és que en la seva restauració no va esborrar totes les petjades deixades pels cops. Aquestes petjades són reflex de l'ambient social de l'època. Les petjades d'aquests cops són també patrimoni i, per tant, part de la mateixa obra. Llavors es deia “Cossos repressius, dissolució!”; i avui dia 1312 o M.G.G.D.P.

 

 

 

 

Epíleg: Sis mesos després de les trobades, al gener de 1973, es va produir una vaga a la fàbrica Torfinasa, propietat d'Huarte. En aquella vaga, ETA V.ak va tornar a intervenir. Per a obligar-lo a complir les exigències dels treballadors, va segrestar Don Felipe Huarte. Els partits i institucions del moviment obrer (CCOO, ORT, MCE, LCR-I VI, …) van criticar la intervenció d'ETA dient que la violència individualista i la petita burgesia no podien substituir la lluita de masses del proletariat organitzat. Els huartanos van signar les peticions dels treballadors, i una vegada pagat el rescat, l'empresari va quedar en llibertat sense condicions. Però en els anys següents no els va quedar el moment de fer el mecenatge de les arts avantguardistes, i les trobades artístiques no es van repetir.