El toc final d'una obra d'art
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues figures que es van poder veure en les famoses Trobades d'Art de Pamplona de 1972.
Durant la dictadura, el règim controlava normalment tots els actes públics, però en aquest cas van decidir no posar massa traves a la llibertat artística. De fet, aquestes trobades van ser finançades per la família oligàrquica Huarte. Empenyent l'art avantguardista, van voler blanquejar-se; una mica de color gris.
És coneguda la incidència d'aquestes trobades: censura, enfrontaments entre artistes, boicots, obres deteriorades i fins i tot accions violentes. ETA V.ak va col·locar aquesta setmana dues bombes a Pamplona, una d'elles en el monument a Sant Jordi. Però no coneixia el succeït amb l'obra del col·lectiu valencià Equip Crònica. Rafael Solbes i Manuel Valdés van realitzar al voltant de 100 figures de cartó pedra que representen, en grandària natural, a policies secrets de la Brigada Política Social amb gavardines grises, ulleres fosques i bigotis d'estil feixista. Aquestes figures van ser col·locades en diversos actes i happenings per a denunciar la falsa llibertat vigilada i la repressió en les trobades. Li van posar el títol d'espectador d'espectador, és a dir, espectador d'espectadors.
I llavors va començar la performance espontània. En un concert en el frontó Labrit, els espectadors van començar a jugar amb les nines: des d'allí es desplaçaven, es deterioraven, es trencaven i es robaven. Només unes poques d'aquestes figures es van salvar. Alguns van acabar en cases particulars i altres no sabien on. Alguns exemplars es troben dispersos aquí i allà: El Museu Reina Sofia de Madrid, el Museu de Belles Arts de Bilbao, en mans del Govern de Navarra… Fa dos anys, amb motiu de l'aniversari de les trobades, l'Ajuntament de Pamplona va recuperar altres dues figures, una adquirida a un particular i una altra en préstec. Ciganda es va encarregar de la seva restauració. El cas és que en la seva restauració no va esborrar totes les petjades deixades pels cops. Aquestes petjades són reflex de l'ambient social de l'època. Les petjades d'aquests cops són també patrimoni i, per tant, part de la mateixa obra. Llavors es deia “Cossos repressius, dissolució!”; i avui dia 1312 o M.G.G.D.P.
Epíleg: Sis mesos després de les trobades, al gener de 1973, es va produir una vaga a la fàbrica Torfinasa, propietat d'Huarte. En aquella vaga, ETA V.ak va tornar a intervenir. Per a obligar-lo a complir les exigències dels treballadors, va segrestar Don Felipe Huarte. Els partits i institucions del moviment obrer (CCOO, ORT, MCE, LCR-I VI, …) van criticar la intervenció d'ETA dient que la violència individualista i la petita burgesia no podien substituir la lluita de masses del proletariat organitzat. Els huartanos van signar les peticions dels treballadors, i una vegada pagat el rescat, l'empresari va quedar en llibertat sense condicions. Però en els anys següents no els va quedar el moment de fer el mecenatge de les arts avantguardistes, i les trobades artístiques no es van repetir.
Iruña-Veleia auzia “behin betiko” argitzea eskatu dute martxoaren 30ean, Gasteizen egindako manifestazioan. Iruña-Veleia argitu, ez suntsitu plataformak aztarnategian egindako “txikizioak” salatu ditu eta Arabako Foru Aldundiaren ardura... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]
Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]
Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]
Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Atapuercako aztarnategian hominido zahar baten aurpegi-hezur zatiak aurkitu dituzte. Homo affinis erectus bezala sailkatu dute giza-espezieen artean, eta gure arbasoek Afrikatik kanpora egindako lehen migrazioei buruzko teoriak irauli ditzake, adituen arabera.