Què és Arrossos del Món?

Ruth San Cristóbal: Es tracta d'una iniciativa popular iniciada fa uns 20 anys en el barri bilbaí de San Francisco. L'objectiu és reivindicar la interculturalitat, recuperar els carrers i compartir per un dia les diferents cultures; en aquest cas, entorn de l'arròs.

Dani Gutiérrez: Va començar en el barri de San Francisco, però any rere any s'ha estès a altres localitats com Guernica, Vitòria-Gasteiz, Errenteria, Durango o Getxo. Fa tres anys que ho vam fer aquí per primera vegada, pensant que podien interessar-se per les diferents associacions que existeixen en l'entorn. Actualment en la coordinadora estem: Sortarazi, Amesten, Aisibizia, Argia Funda, Igualtat, Ongi Etorri Errefuxiatuak, Eskubeltz Eskaut Taldea, ACPBOL i SIKAP.

R.S.C: Sí, participem en això membres d'associacions de tota mena; per exemple, l'Associació d'Amest és membre de la Coordinadora d'Arrossos del Món perquè permet la participació de persones amb diversitat funcional en accions comunitàries basades en la igualtat.

Per què l'arròs com a punt de trobada?

R.S.C: L'arròs és un aliment present en tots els llocs del món, cuinat per tots els països de molt diverses formes, i l'arròs és un element bàsic per a compartir experiències interculturals.

Lidia Campos: L'arròs es menja a tot el món, i en cada cultura es fa d'una manera o d'una altra. Així, l'arròs és una cosa que ens uneix a tots, és un element d'integració.

Per què es va decidir realitzar una iniciativa d'aquest tipus en Getxo?

D.G.: La veritat és que no hi ha cap raó especial per a fer-ho. Fa tres anys, des d'Ongi Etorri Errefuxiatuak reivindicàvem la necessitat d'un acolliment digne a les persones migrants, i ens va semblar que realitzar aquest tipus d'iniciatives podia ser beneficiós. És una excusa per a unir a gent diversa en un mateix lloc i promoure aquesta interculturalitat. És una festa, sí, però no és com les paelles que es fan en Getxo. Això també té el seu costat positiu, però la festa dels Arrossos del Món vol reunir persones de tot el món per a demostrar que aquí tothom té el seu lloc.

Visibilitzar la interculturalitat als carrers és important per a donar a conèixer que la convivència entre persones de diferents cultures és possible i possible. Quina és la situació actual de les persones migrants que es troben en Getxo?

C.T.: Vaig venir a Getxo fa 19 anys i sempre m'han rebut amb els braços oberts. L'Ajuntament de Getxo compte, a més, amb un tècnic d'immigració, alguna cosa que rares vegades es veu en un ajuntament. L'acolliment ha estat molt bona i sempre hem rebut ajuda per a ajudar en la integració. L'associació ACPBOL, a més, ha rebut el Premi Aixe Getxo per la difusió del nostre patrimoni cultural. I és que, encara que estem lluny, sempre hem intentat mostrar la nostra cultura a la societat a través dels carnestoltes bolivians que celebrem en Itzubaltzeta/Rom. Estem molt contents de poder fer-ho.

I quina relació tenen els migrants entre ells?

C.T.:Costa integrar-se, no obstant això, amb l'esport sempre és una bona oportunitat per a fomentar les relacions, com ho demostra l'equip de futbol de Maó. Jo sempre els dic als que ens envolten que és necessari integrar-se, i per a això, l'esport, la dansa i la cultura ofereixen una oportunitat única. D'altra banda, encara hem de sentir coses com "aneu als vostres països", però en general estem molt contents aquí.

Diríeu que vivim en una societat racista?

C.T.:Suposo que sí. S'han donat avanços, però encara cal treballar. A vegades es donen situacions desagradables, i hi ha gent que pensa que venim a robar el treball, i això no és així. De no ser per la mà d'obra de les persones migrants, molts pares i mares no podrien treballar perquè haurien de cuidar als seus fills i moltes persones majors estarien en residències d'ancians. En el cas d'aquests últims, es troben a les seves cases gràcies a la mà d'obra dels migrants. Jo, per exemple, porto 8 anys treballant en una casa i he cuidat a tres fills, i encara segueixo.

Cal esmentar que jo tinc el títol de Magisteri, he estudiat Dret durant tres anys i també he exercit com a funcionari. No obstant això, després d'abandonar Bolívia i de venir a Euskal Herria, m'ha estat impossible convalidar tots aquests títols. En la nostra societat, per exemple, tenim enginyers i arquitectes, però tots han de treballar en els serveis domèstics.

Quines dificultats teniu per a trobar treball?

C.T.:Convalidació en gran manera de títols. A Bolívia és molt difícil i cal fer-ho de manera personal. A més, la burocràcia és impossible. Per tant, ens costa molt tenir els papers que necessitem per a un treball relacionat amb la formació que hem rebut. No obstant això, no em queixo, estic molt content amb el treball realitzat.

Què els diries a la gent perquè aquest diumenge participi en la Festa de l'Arròs del Món?

D.G.:Que es llevi la por i s'animin, només o entre amics, a compartir els valors que volem difondre. Al cap i a la fi, això és el que estem buscant: sumar el major nombre de persones del poble per a poder representar la convivència.