Ja estem mirant cap al 5 d'agost, i a partir d'aquest dia tot el ramat s'unirà fins a desembre, tant ovelles com carners, joves i vells. Llavors sabrem quin tipus de tardor ha tingut el ramat i en funció d'això, quin hivern tindrem. És a dir, els carners han cobert les ovelles, han quedat en estat de gestació, tindrem xais i llet...

Entretant, nosaltres què? A més de cuidar que el ramat estigui bé, el temps s'anirà preparant per a l'hivern: buidar el ramat, compostar i obrir el fem, netejar-lo per als baixos, arreglar la fusta, els tancaments... Cura i venda dels formatges...

I descansar. Sí, també. En els pròxims mesos és el moment de dedicar-li al cos i a la ment un treball i unes cures no concentrades. Això, al seu torn, ens ajudarà a preparar-nos per a la pròxima campanya. Si li cridem l'atenció, aviat ens adonarem que la vida també funciona així.

Durant anys, Ondarroa ha estat un dels llocs de descans preferits. En concret, l'alberg Arrigorri. Entendreu si dic que ens sentim a casa.

És curiós sortir de casa i sentir aquest desig a casa. Potser, la casa la porta cadascun dins i els escenaris canvien. En el nostre cas, la pau que vivim a la muntanya, normalment, també la trobem en la mar. O substituïm les rosades i els núvols pel salnitre. O el xai fa lloc a la seva tonyina.

Però crec que hi ha un element fonamental a l'hora de fer la casa: les persones que t'acullen. Reps una cosa tan forta com invisible que en aquest primer moment et diu que sí, que estàs a casa. Com s'expressa? De la mirada, del cos, de les paraules, de la veu, de les olors, de les superfícies, dels moviments, del somriure? Segurament serà l'acumulació de molts petits detalls, però també tan importants en la seva petitesa...

Les parets d'Arrigorri també et conviden a parar, de manera acollidora. Entre altres coses, perquè les mans d'aquells que han convertit l'edifici a casa et parlen de la història –i de les històries– d'un poble, d'una manera d'estar en el món. La manera de viure amb la mar que han trobat en Ondarroa.

Hi ha persones amb ganes i il·lusions en el que t'envolta. També en el menjar que t'ofereixen ordenada i bonica i, per descomptat, en el llit que t'assegurarà el descans.

No sé si estic en el començament d'un dol o si és una por. Al desembre desapareixerà la nostra cabanya d'Ondarroa. El que hagi acollit a aquests pastors al llarg dels anys pot ser que a partir de desembre tingui les parets nues. Allí, els llits deixaran lloc a la nuesa freda i el so dels plats donarà pas al ressò del buit.

Ningú m'ha ensenyat a definir la casa. Avui, definició d'una paraula: Arrigorri.

A vosaltres també us desitjo casa.