Història de les rates caníbals
- Aitite va començar a treballar molt jove. Als matins fabricant peces de vaixells en l'empresa Babcock&Wilcox, a les tardes en el caseriu. No va tenir ocasió d'aprendre. No obstant això, va ser la persona més intel·ligent que he conegut.
Una vegada, quan érem racistes, em va contar una història. Les tenia totes a mitja veu, tales i rectes. Aitite era un home de poques paraules:
– En la cabanya que tenim en l'hort viuen tres races de rates de la mateixa espècie. Salvatges, ordinaris i grossos. Els salvatges viuen fora, en el bosc.Normals i gruixudes a l'interior de la cabanya.
"Una vegada, quan estàvem parlant de racisme, em va contar una història. Les tenia totes a mitja veu, tales i rectes. Aitite era un home de poques paraules.
Els salvatges fan els seus refugis en els camps exteriors i sap que en els últims temps el bosc està bastant buit, vam agafar llenya, pedres, terra i molt fang per a poder construir una cabanya.
Les rates grosses van desenvolupar una habilitat especial que poden grimpar per les parets i les bigues de la cabanya. Així que mengen tot el que volen, perquè em roseguen els pans, les fruites i el que sigui que vaig deixar sobre la taula.
Les rates comunes viuen en les esquerdes del sòl de la barraca. No han desenvolupat la capacitat d'escalar. Encara que dormen en el refugi, no poden menjar el menjar que hi ha en la barraca. Cal alimentar-se amb les sorres que cauen sobre els gruixos.
El que passa és que una vegada que vaig fer pa en el forn de la cabanya va ocórrer una curiosa escena. Un petit grup de rates salvatges, atretes per l'olor, es va congregar en el porxo. És bastant habitual. Una vegada acabats els aliments en el bosc, les rates s'acosten a la cabanya per a veure si poden menjar alguna resta. No li vaig donar importància. Quan els pans van estar cuits els vaig deixar sobre la taula perquè es refredés i vaig tornar a casa.
Res més tancar la porta, vaig sentir uns sorolls dins de la cabanya, alguna cosa així com un “chik txik txik txik txik”. En mirar per la finestra vaig veure baixar quatre gruixudes rates per les bigues. Semblaven aranyes. Van arribar a la taula i van menjar el pa, mentre els normals esperaven sota la taula engrunes de pa.
Mentrestant, unes rates feroces, mortes de fam, passaven per un forat de cristall en la finestra. El cristall estava trencat i els feia mal, però molts van aconseguir entrar en la cabanya.
Els normals van atacar als salvatges, encara que només podien arribar a les engrunes més dures.
Les gruixudes rates van continuar menjant el seu ganxo. Per fi, juro que ho van fer a propòsit, van tirar pedacitos de pa al lloc on estaven els salvatges. Els normals es van posar furiosos i van arrencar trossos de pa a crits i mossegades. Sense pietat.
– Bo aitite, d'alguna manera… és normal– record que li vaig contestar. Les rates són repugnants: mengen qualsevol cosa, propaguen malalties, són carronyers, oportunistes i egoistes. Passarien per sobre de qualsevol lloc per a omplir el seu ventre.
– No saces conclusions fins que sentis tota la història – em va dir el meu avi.
L'endemà, en acostar-me a la barraca, vaig veure les rates salvatges reunides a la porta. A la porta de la cabanya s'apilaven petites pedres. Havien tapat el forat de la finestra i les escletxes de la cabanya. Els salvatges estaven construint un mur per a tancar les sortides de la cabanya.
"Les rates són repugnants: mengen qualsevol cosa, propaguen malalties, són carronyers, oportunistes i egoistes. Passarien per sobre de qualsevol lloc per a omplir el seu ventre.
– No saces conclusions fins a sentir tota la història – em va dir el meu avi"
En entrar, vaig sentir cops, crits i carreres inquietes a l'interior de les parets. Les rates, simples i grosses, estaven aïllades, i se'ls acabava el menjar. La taula estava mig buida, però les rates grosses continuaven menjant pa. Els comuns van observar com els salvatges es dirigien cap al bosc i van intentar fugir darrere d'ells. Però la muralla era molt sòlida. Insuperable. Llavors es van adonar que la cabanya, sense el bosc, no era més que un magatzem. Una gàbia.
Les gruixudes rates, capaces de grimpar per les parets, van treure tranquil·lament de la xemeneia i van oferir als salvatges, que es dirigien cap al bosc, uns trossos de pa que portaven en la boca. Els salvatges eren capaços d'aconseguir menjar pel seu compte, no necessitaven almoines. Havien envoltat a les gruixudes rates, eren poques i la seva destresa d'escalar en l'exterior no servia de res. Els van rosegar les cames i els van obligar a travessar el mur. Va tornar a entrar en la cabanya.
I això és el que has vist avui, una matança entre les rates grosses i les comunes. Però bo, com vostè diu, les rates són animals fastigosos. Hauria de fumigar la cabanya, no creu vostè?
Quan acabaven les històries, a Aitite se li dibuixava un somriure maliciós. Després encenia la televisió. Li agradaven La Ruleta de la Fortuna, Walker Texas Ranger, telenovel·les i pel·lícules d'indis i vaquers.
Quan em vaig fer major vaig llegir que a les rates salvatges també se'n diu “rates negres”. I em somreia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]