Jo soc de sort, els aiarras Cándido i Joseantonio m'han portat un enorme bambú. Estic cega: en el ràfec de la coberta, vull que el tub de recollida d'aigua que dona la teulada sigui de fusta i fins que em trobi la fusta adequada provaré amb el vamba. Es divideix de meitat a meitat de llarg, es lleva la capa que porten els nusos i ja està. És un espectacle de durada que no conec el seu comportament en sec. Una sessió més.

Algú utilitzarà la canya per a la pesca? Antany sí, vèiem moltes canyes tan elegants, però avui són sidra de l'altra barrica! El pescador del poble que ens embeni diu que els que es dediquen al bonic de la mar utilitzen la canya.

En l'altra pesca, en els embassaments dels rierols riofluviales, també existeixen altres formes de pesca, encara que la més estesa és la que es realitza amb canya, natural o artificial. La pesca exigeix art i un ampli coneixement: conèixer els pasturatges dels peixos, triar les èpoques i hores adequades, paranyer, canya, malla, salabardo, ham, ganxo, esquer, etc. En aquest tram de terra, cobert per la marea que puja i baixa en la vora del Riu, el terror de la base té el prestigi de ser el millor esquer. La seva recol·lecció és una tasca àrdua, de difícil accés i transito pel bosc fins a gairebé els genolls i amb la necessitat de ballar l'aixada.

No hi ha un altre art que no agafi aquests tallers. Beure o enverinar aigua, per exemple. Per a això, les cocolinas de nou (Juglans règia) són eficaces, aixafen i espremen una gosseta en l'aigua i els peixos, durducidos, es queden per sobre de les claus, de manera que els pescadors més maldestres puguin ser capturats a mà.

També algunes plantes del gènere Scrophularia, conegudes com a “herbes negres”, “herbes negres bicardientes” i “herbes de cavallina”, algunes denominen també “herbes d'esquer”, treballen el mateix quan s'espremen i es llancen a l'aigua; quan agi donen, els peixos s'enlluernen.

La planta més coneguda per a aquest treball és l'apo-herba, l'apo-lili, l'apo-xatar o l'ostaza (Verbascum thapsus). No sé si hi ha paraules en basca per a dir aquest art pesquer, però en castellà s'agafa el nom llatí de la planta, verbascum, i a l'acció se'n diu “enverbascar”. I en la zona pirinenca en aragonès a la pròpia planta “matapezes” (assassina de peixos).

Altres plantes que s'han utilitzat per a capturar peixos són el cànnabis (Cànnabis sativa), el cau (Nerium oleander), el tórbico (Daphne gnidium), l'estrella negra (Hyoscyamus niger), el tàrtar (Euphorbia lathyris), el pollancre (Populus nigral), el puláuráur-náurea, el. Alzines del pescador maldestre.