La bretxa, cada vegada més gran
- L'activitat vinícola ha generat grans bretxes socials i desigualtats econòmiques a Rioja Alabesa, on conviuen la ciutadania que no arriba a cobrar el salari basi i els cellers dels milionaris.
Rioja Alabesa és el territori amb el Producte Interior Brut més alt d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa (62.120 euros/any), a més d'evitar la crisi econòmica dels últims anys. Per contra, els desequilibris de renda entre els ciutadans són molt alts, i el 45,6% dels ciutadans ha de viure amb uns ingressos màxims mensuals de 930 euros.
"La propagació de la pobresa, per tant, és important. La cohesió social entorn del sector vitivinícola té algunes bretxes", ha subratllat Gaindegia. En l'estudi sobre la situació socioeconòmica de les comarques del País Basc, l'Observatori per al Desenvolupament Social ha aclarit, a més, que hi ha ocupació en el territori vitícola, però que les necessitats de mà d'obra poc qualificada generen precarietat i precarietat. "La vinificació ha atret a la població nascuda fora de l'Estat espanyol, especialment del Marroc, on hi ha pocs residents disposats a exercir aquestes condicions de treball".
Depèn de la vinicultura
El desenvolupament econòmic de la Rioja Alabesa està directament lligat a la vinicultura en tots els sectors. Així, tal com recull Gaindegia, el sector primari genera el 12,5% del valor afegit de l'economia de la comarca, sent la indústria la que genera el 53,2% del valor afegit. Per tant, el 38,2% del teixit econòmic de la comarca opera directament en el sector primari, mentre que una altra gran proporció està lligada indirectament a aquest sector tant en la indústria com en els serveis.
La taxa d'activitat de la població (72,2%) és inferior a la del País Basc (-4,6%) i la taxa d'atur (16,9%) supera a la del País Basc (+2,4). Així, a Rioja Alabesa hi ha 4.300 persones ocupades i 900 persones desocupades, i a Rioja Alabesa hi ha 2.300. En total, hi ha unes 6.200 ocupacions a la comarca, però, com s'ha dit, aquesta ocupació té una alta temporalitat i en la majoria dels casos són precaris.
Alhora que es fa front a la bretxa social i econòmica, el territori s'enfronta al repte de prendre mesures davant la pèrdua de població. De fet, en l'última dècada la majoria dels municipis de la Rioja Alabesa han perdut població i només Oyón ha permès a la comarca mantenir el seu creixement demogràfic. La taxa d'envelliment és més baixa que en la resta de comarques del País Basc, però en moltes localitats és molt evident: A Samaniego, Baños d'Ebre i Leza, per exemple.
"Azken urteetan Arabako upategi txikiak desagertzen ari dira. 1995ean 700 inguru izatetik, gaur egun 200 eta gutxi gelditzen gara", adierazi du Esti Besak.
