Arnaldo Otegi ha reconegut que els independentistes bascos no estan acostumats a guanyar plets a Espanya i estan molt contents, però la decisió “ha arribat quinze anys tard”. Comenta que, com s'està veient ara a Catalunya, els problemes de lawfare són molt nombrosos, però que això és molt antic a Euskal Herria i que va ser aquesta estratègia d'il·legalització que va estar en contra de l'esquerra abertzale: “Això és assetjament polític, violència d'estat”.

I per a què van ser processats en el cas Bateragune? : “Diré en brut: nosaltres vam ser detinguts per a impedir un nou escenari sense ETA”. A més, ha subratllat que amb això pretenien neutralitzar la potencialitat futura de l'esquerra abertzale, però que no ho han aconseguit, “avui, quinze anys després, l'esquerra independentista és la primera força municipalista d'Euskal Herria. Per tant, han fracassat i ens alegrem d'això”.

“Ho han fet tot per a frenar l'independentisme”, ha assenyalat Otegi, fent referència a la intervenció del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. També diu que els independentismes d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol han tractat d'impedir-los per vies antidemocràtiques, però no ho han aconseguit. Per això, fa una crida a l'Estat a donar una solució democràtica als problemes nacionals existents, al marge de les “repressions i lowfares”: “L'Estat ha de donar la paraula a les nacions basques i a altres nacions, i acceptar i respectar la seva decisió”.

La Declaració de l'Esquerra Abertzale de 18 d'octubre de 2021 també ha portat a la valoració: “Llavors vam dir que no calia passar el sofriment aquí”. Reconeix que van causar sofriment, però que no van ser els únics, que uns altres també ho van fer, però que encara no ho han fet: “Quan acceptareu públicament aquesta responsabilitat?”. Explica que no li correspon per a plantejar persecucions en matèria penal, sinó per a fer passos en la convivència.

Tribunal Constitucional: set cares, quatre en contra

Aquest dimecres el Tribunal Constitucional Espanyol, a proposta del magistrat del tribunal Juan Carlos Campo, va decidir no repetir l'assumpte. En 2018, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va considerar que als processaments no se'ls va garantir l'oportú procés.

En conseqüència, el Tribunal Suprem va considerar que havia de repetir-se la sentència. Aquesta decisió va ser recorreguda pels encausats davant el Tribunal Constitucional espanyol, que ara ha decidit que no es pot jutjar a una persona dues vegades pel mateix delicte. El Tribunal Constitucional està compost per onze magistrats, set advoquen per no repetir la sentència i quatre en contra. Així es tanca la qüestió iniciada en 2011. A conseqüència de la seva condemna, Arnaldo Otegi, Arkaitz Rodriguez, Sonia Jacinto, Mirin Zabaleta i Rafa Díez han passat entre sis i deu anys a la presó.