Aclareixen com va sorgir l'anomenat flysch negre d'Armintza
- Els geòlegs de la UPV han reconstruït les condicions oceàniques que van donar lloc a la formació del flysch negre d'Armintza, basant-se en la microfauna present en el sediment, concretament entre el període Albiense i el Cenomiense (fa 113-94 milions d'anys).
De fet, la microfauna sedimentària (foraminíferos bentònics i planctònics i ostracodos) són testimonis significatius de la seva època i lloc. Així, analitzant la composició i distribució d'aquestes espècies, els investigadors han completat i detallat el que ja coneixien sobre la formació del flysch negre en Armintza.
Entre altres coses, han calculat que en aquella època la profunditat de la mar era d'uns 600 metres. S'afirma que els sediments del flysch negre són rics en matèria orgànica i que la majoria dels organismes (més del 90%) són foraminíferos planctònics. Això significa, segons han explicat, que en l'època en què es van acumular aquests sediments va haver-hi una massa d'aigua oxigenada en la superfície sobre una massa d'aigua lenta molt baixa en oxigen. En la següent fase, no obstant això, es detecta la proliferació d'organismes bentònics i apareixen foraminíferos planctònics d'aigües més profundes. Així, conclouen que l'aigua va deixar d'estar immòbil, encara que va continuar presentant una certa escassetat d'oxigen en el fons.
De fet, el color fosc que separa el flysch d'Armintza es relaciona amb la falta d'oxigen. L'estudi ha estat publicat en la revista Continental Shelf Research.
Londres, 1692. Edmund Halley (1656-1742) astronomo, matematikari eta fisikariak, bere abizena daraman kometaren orbita kalkulatzeagatik ezaguna, Lur barnehutsaren kontzeptua proposatu zuen lehenengoz.
Gizakion eragina hain handia da gure planetan ezen lorratza uzten ari gara etorkizuneko geruza geologikoak izango diren egungo sedimentuetan. Horregatik, egun bizi garen epokari Antropozenoa deitzea proposatu dute batzuek. Nazioarteko Estratigrafia Batzordeak, hori onartu... [+]
2015eko apirilaren 25ean Nepalen gertatu zen lurrikarak, herrialdea hankaz gora jartzeaz gain, lekuz aldatu ditu gauzak. Hala, Txinan lurrikarak aztertzen dituen erakunde baten arabera, Everest hiru zentimetro mugitu da hego-mendebalderantz. Datu hori ezagututa baten batek... [+]
Badakigu Euskal Kostaldeko Geoparkeko flyscha munduan bakarra dela. Baina flyscharen ospeak ez gaitzala itsutu, Geoparkearen barnealde karstikoak merezi du eta. Duela milioika urteko korala kareharri bihurtu eta ura kareharri hori moldekatuz joan da, bailara itxiak, erliebe... [+]
Zientzialariak eztabaidatzen ari dira ea Antropozenoan ote gauden, hau da, gizakion eraginaren ondoriozko garai geologiko berrian. Hasiera data ere proposatu dute: lehen bonba nuklearrak lehertu zirenekoa.