De fet, la microfauna sedimentària (foraminíferos bentònics i planctònics i ostracodos) són testimonis significatius de la seva època i lloc. Així, analitzant la composició i distribució d'aquestes espècies, els investigadors han completat i detallat el que ja coneixien sobre la formació del flysch negre en Armintza.

Entre altres coses, han calculat que en aquella època la profunditat de la mar era d'uns 600 metres. S'afirma que els sediments del flysch negre són rics en matèria orgànica i que la majoria dels organismes (més del 90%) són foraminíferos planctònics. Això significa, segons han explicat, que en l'època en què es van acumular aquests sediments va haver-hi una massa d'aigua oxigenada en la superfície sobre una massa d'aigua lenta molt baixa en oxigen. En la següent fase, no obstant això, es detecta la proliferació d'organismes bentònics i apareixen foraminíferos planctònics d'aigües més profundes. Així, conclouen que l'aigua va deixar d'estar immòbil, encara que va continuar presentant una certa escassetat d'oxigen en el fons.

De fet, el color fosc que separa el flysch d'Armintza es relaciona amb la falta d'oxigen. L'estudi ha estat publicat en la revista Continental Shelf Research.