El Govern d'Armènia ha realitzat un moviment d'enèsimes per a acabar amb el conflicte d'Alt Karabakh: ha fet arribar al Govern de l'Azerbaidjan un conjunt de propostes per a aconseguir un acord de pau. Entre aquestes propostes es troba el restabliment i certificació de les connexions del territori, i des d'aquest mateix camí, l'Azerbaidjan denuncia que ha bloquejat el pas de Latxin de manera il·legal. Aquesta última denúncia ha estat abordada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha sol·licitat a Azerbaijan que garanteixi el pas “segur” per aquesta passarel·la.

Aquestes propostes són fruit de l'últim conflicte. Els enfrontaments entre Armènia i l'Azerbaidjan són constants i el 2022 no ha estat per a menys. Al setembre d'enguany les parts també van sofrir víctimes mortals, sent les comunicacions territorials les més afectades. En aquest enllaç podeu consultar el canal d'ARGIA d'Alt Karabakh.

No és casual, per tant, que el pas de Latxin sigui un dels punts més importants de l'acord de pau, ja que és l'única via de comunicació d'Alt Karabakh, almenys amb Armènia. Les últimes notícies sobre el territori parlen d'una passarel·la insegura, i el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinián, ha denunciat que el bloqueig de la passarel·la ha impedit la maduració dels aliments bàsics i el repartiment de les famílies. Afegeix que Azerbaijan ha tallat el subministrament de gas i que les autoritats d'Alt Karabakh han demanat que es redueixi l'ús del cotxe en benefici de les ambulàncies i dels serveis minoritaris.

Azerbaijan nega el bloqueig i culpa a les tropes russes. De fet, des de 2020 hi ha prop de 2.000 soldats russos, tal com es va acordar en els convenis de pau de l'última guerra. Pashinián també es mostra crític amb les tropes russes en reivindicar que la seva labor és evitar aquests actes il·legals i controlar el pas de Latxin.

Perduda entre mapes

El conflicte entre muntanyes del Caucas porta més de tres dècades entre encendre's i lozorro, però mai s'ha apagat del tot. Com ocorre en altres regions de l'est d'Europa, els conflictes ètnic-religiosos han dibuixat la història. Fins i tot abans de formar part de l'URSS, hi havia un conflicte entre fronteres que es va convertir en part de l'Azerbaidjan durant la Primera Guerra Mundial.

Però en entrar a l'URSS, li van donar la condició d'entitat autònoma i li van silenciar d'alguna manera el conflicte que va sorgir en dissoldre's l'URSS. En 1988 Alt Karabakh va quedar integrada a l'Azerbaidjan, amb majoria armènia: els cristians ortodoxos van quedar en un país musulmà.

Des de llavors, el Govern d'Artsaje ha governat un territori sense fronteres. Fins i tot després de les guerres de 1994 i 2020 aquestes fronteres han anat canviant. I així estan moltes famílies que han hagut d'abandonar les seves cases, perquè avui dia Alt Karabakh ha estat proclamat avui terra de l'Azerbaidjan, i els militars els han tirat de casa.