No sé quin ambient hi ha en el sud del Bidasoa, però almenys en el nord està la paraula "guerra". En les ordres del 31 de desembre de 2023, el president Macron podria encertar amb set vegades la paraula "rearmi". Diuen que estem en la necessitat de canalitzar l'economia " de la guerra", i això és el que han tractat en la cimera europea passada els dies 21 i 22 de març. Per definició, l'economia de guerra és la decisió i la planificació política de destinar l'economia i la indústria principalment a l'armament. "Si volem la pau, hem de preparar-nos per a la guerra". Són paraules del president del Consell Europeu. Una lògica estranya, la veritat... però, en això estem, fent un pario perillós per a evitar a la parella, en concret a Vladimir Putini, la idea d'entrar en guerra. Des del desmantellament de la Muralla de Berlín, el fet que les finances i la producció de la guerra, així com el nombre de soldats, ens porta a pensar, potser de manera inequívoca, que la pau es deu a no voler preparar-se per a la guerra… Però, pas. El debat no té cabuda: hem de bandejar, reforçar i armar la defensa a nivell europeu, o sí, per decisió de 27 autoritats que mai sentirien l'olor de trinxera. Són algunes de les decisions preses en la cimera de Brussel·les: una part dels béns de la Rússia congelada es destinarà a l'armeria; els finançaments del Banc Europeu d'Inversions s'estendran a l'armeria; s'assumeix el deute comú i Europa fa referència a un préstec de 100.000 milions d'euros.
Tot és geopolítica i economia. Als EUA, Trump també és una amenaça per a tornar al poder després de la necessitat d'autonomia per a l'armament de Brussel·les. Perquè el 78% de les compres d'armes s'han dut a terme fora d'Europa, principalment als EUA, des que Europa va iniciar la guerra d'Ucraïna. Brussel·les necessita armes Made in Europe per a Kíev i per a llavors, per a ell. Des de l'inici de la guerra, la UE, els Estats membres i les institucions financeres han destinat 85.000 milions d'euros a Kíev, bé com a suport financer, militar o humà, i Brussel·les ha optat per destinar altres 50.000 milions d'euros l'1 de febrer. El 13 de març també ha pres la decisió de destinar altres 5.000 milions d'euros a l'armament a Kíev. És una fortuna. No et preocupis: els fons d'inversió i les empreses privades seran aquí, disposats a rebre aquests finançaments i demandes públiques. Perquè la guerra és una oportunitat per a fer fortuna (economia).
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]