El Govern d'Espanya va aprovar ahir un paquet de mesures per a limitar el preu de la llum a Espanya. El projecte de llei proposat per la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, inclourà mesures que redueixin en un 30% la factura elèctrica dels ciutadans. Però el Fòrum Nuclear, conformat per 32 empreses energètiques, s'ha queixat que els canvis fiscals proposats limitaran en un 25% els seus beneficis.

Amb el projecte aprovat el dimarts per Sánchez, les centrals nuclears i hidroelèctriques hauran de retornar part de la gratificació que reben. En l'actualitat, el preu mitjà de l'electricitat se situa en 55 euros per quilowatt hora, mentre que el conjunt de mesures reduirà a 20 euros el valor màxim que poden cobrar les empreses per quilowatt hora. Les companyies elèctriques hauran de retornar els imports que obtinguin per sobre d'aquesta quantitat. La mesura tindrà una vigència de sis mesos, i es prolongarà fins a març de 2022.

La lobbya de l'energia nuclear ha denunciat que la mesura és de caràcter provisional, però imposa una "penalització" a l'electricitat obtinguda a través de l'energia elèctrica. Les empreses del sector, entre les quals es troben Iberdrola, Endesa, Naturgy (abans Gas Natural Fenosa), EDP i Repsol, preveuen unes pèrdues d'uns 2.600 milions d'euros en els sis mesos que s'apliquin.

Les empreses afirmen que el projecte, al costat de la pressió fiscal actual, suposaria “el cessament de l'activitat de tot el parc nuclear ” i que les set centrals de l'Estat espanyol haurien de ser clausurades per “falta de rendibilitat”. En una entrevista concedida a TVE, el ministre Ribera els ha recordat, no obstant això, que no són competents per a dur a terme una decisió d'aquesta naturalesa perquè requeririen autorització administrativa per a paralitzar la producció.

L'altra solució que veuen les empreses és que no s'apliqui un límit tan baix al preu de l'electricitat. En la seva opinió, el preu mínim del quilowatt per hora hauria d'oscil·lar entre els 57-60 euros per a assegurar els rendiments. No obstant això, els preus actuals estan molt lluny del mínim que preveuen les empreses d'electricitat. En els últims mesos s'estan aplicant factures per valor de 150 euros per hora, i els preus segueixen en picat: avui s'han previst preus per valor de 188 euros. Aquest augment s'està produint en tota Europa, a conseqüència de la cotització de les matèries primeres i de la pujada dels preus del gas natural i del diòxid de carboni.

Però malgrat el creixement internacional dels costos de producció d'energia, en el sector elèctric espanyol es multipliquen aquests preus imposats pel mercado.la ministra Teresa Ribera, en la compareixença realitzada el dimarts, ha explicat que: “Cada vegada que en el mercat internacional el preu del gas puja un euro, en el mercat majorista d'electricitat a Espanya puja dos euros, i aquest preu final és el que marquen tots els productors d'electricitat independentment dels seus costos operatius”.

En aquest sentit, Ribera ha matisat que, fins ara, "amb els beneficis extraordinaris" que s'estan produint, els toca ajudar a les empreses. Almenys, el preu de l'electricitat en una situació de “excepcionalitat” que molts ciutadans estan ofegant. El Govern preveu que al març de 2022 es produeixi una baixada dels preus del mercat majorista i, una vegada així, les empreses elèctriques hagin jurat retornar al sector elèctric les pèrdues que tindran fins a l'aplicació de la llei.

Però els lobbies s'han mostrat en contra de tots els canvis: volen seguir com fins ara. El president del Fòrum Nuclear, Ignacio Araluce, ha explicat que les centrals nuclears de l'Estat treballen amb permisos d'explotació que es renoven periòdicament i que per a aprovar els que ja estan en vigor les empreses van tenir en compte els preus de les matèries primeres i els costos de producció. Araluce s'ha limitat a dir que si s'hagués sabut com afectarien els canvis en els contractes inicials, no es renovarien les llicències per aquest motiu.

D'altra banda, el president del lobby s'ha referit a les conseqüències adverses que afectaran diversos sectors de la societat. D'una banda, ha advertit que es perdrien llocs de treball i la infraestructura industrial del Govern basc. D'altra banda, ha precisat que en el mercat majorista es veuria incrementada la volatilitat dels preus, la qual cosa generaria una dependència de l'energia estrangera en el territori.

Les mesures del Govern, en marxa

Per a posar límit a la pujada dels preus de l'electricitat, el Govern va baixar al juny del 21 al 10% l'IVA sobre l'electricitat. A més de la mesura presa el dimarts, es preveu que la factura de la llum en la població pugui baixar un 30%. A més, han anunciat que prendran altres mesures que afecten la baixada dels preus.

L'Impost sobre la Producció Elèctrica (7%), que ha estat suspès per al tercer quadrimestre de 2021, se suprimirà fins al 31 de desembre. L'Impost Especial sobre l'Electricitat, per part seva, també es redueix del 5,1% al 0,5% (percentatge mínim que permet la Unió Europea).

Finalment, s'establirà un nou model de fixació de preus de l'electricitat a través de subhastes de contractes per a la compra d'energia. En aquestes subhastes, els operadors dominants -Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP hauran d'oferir un percentatge de la seva capacitat de generació, import que podran beneficiar-se de les petites comercialitzadores o dels grans consumidors i indústries. D'aquesta manera es podran establir preus inferiors als del mercat majorista.