El periodista d'ARGIA va gravar en vídeo la vulneració dels drets lingüístics en basc i la va penjar en la xarxa. El vídeo va tenir milers de visites i va generar bullícia en la comunitat euskaldun. L'Observatori de Drets Lingüístics del Govern Basc va presentar una denúncia per vulneració de drets lingüístics per part dels ertzaines. A la fi de juliol, el Departament de Seguretat del Govern Basc va reconèixer haver vulnerat els drets lingüístics dels ciutadans. A continuació, la carta completa i alguns passatges ressaltats a la dreta. En aquest enllaç, el document en PDF és de bona qualitat.

Testimoni d'una vulneració de drets

Dos ertzaines han interposat una denúncia contra el periodista d'ARGIA Lander Arbelaitz, qui ha estat detingut per trets. En la denúncia s'assenyala a la jutgessa que aquest dia no es va identificar a ningú per parlar o demanar parlar en basc, sinó per "entorpir la labor de l'Ertzaintza". El 21 de maig, i segons es pot veure en el vídeo, l'Ertzaintza no va aportar cap raó en identificar a aquesta persona, a pesar que molts veïns de la zona van preguntar per la raó.

En la denúncia, l'Ertzaintza afirma que van identificar als responsables de la concentració que no havien comunicat. En els vídeos introduïts per ARGIA (més a baix de l'article) s'aprecia que els responsables de l'Ertzaintza ja han identificat als responsables i que el conflicte lingüístic es va produir amb posterioritat. D'aquesta manera, la persona identificada llavors i ara multada és la que parlava en basca i demanava als ertzaines que li parlessin en basc. En aquest moment, gairebé va ser detingut, per reivindicar el dret a la identificació en basca, segons la mateixa font.

En el vídeo, els ertzaines responen al ciutadà que els parla en basc amb les següents frases: “Tu ja m'entens en castellà” o “a mi m'és igual que t'identifiquis en basc, no cap problema, o t'identifico aquí o t'identifico en base”. “Demano com a ciutadà que m'ho demani en basc i m'identificaré”, va respondre el ciutadà i l'Ertzaina va agregar: “M'estàs preparat”.

Van amenaçar amb portar-ho a la comissaria –el “primer avís”–, però al final un altre ertzaina li va demanar que s'identifiqués en basc i llavors sí que li va lliurar el document d'identitat. Tot seguit, l'ertzaina que ha actuat en basc va lliurar el document d'identitat a la persona que parlava exclusivament en castellà. I va tornar a dir-li a la persona identificada “m'estaves regalades”.

Context: En la setmana de les lluites socials de Donostia

La roda de premsa d'ERNAI era una de les més importants dins de la setmana de protestes socials. Per a denunciar la turistificación de Donostia-Sant Sebastià, van realitzar una compareixença a la porta de l'hotel que estaven construint al carrer Elkano. Igual que la majoria d'iniciatives d'aquesta setmana, la compareixença al carrer per a denunciar l'actuació de les institucions sense demanar permís. El d'ARGIA era un dels periodistes que van acudir a la roda de premsa per a donar a conèixer la roda de premsa.

Una patrulla de l'Ertzaintza va arribar a la zona quan ja havia començat la compareixença dels fets. La compareixença va durar cinc minuts. En finalitzar, els ertzaines van anar a identificar als que van prendre la paraula i en aquest moment es va identificar almenys a una persona. Segons ha pogut saber ARGIA, a aquesta persona també se li va aplicar la Llei mordassa per fer una roda de premsa al carrer sense comunicar.

Quan els agents van començar a realitzar les identificacions, nombrosos periodistes i ciutadans que es trobaven en els voltants van començar a gravar la situació. Els ertzaines també van començar a identificar als que van començar a gravar amb el telèfon, i alguns d'ells en més d'una ocasió. Van recollir els documents d'identitat de la gent, van formar un cercle i van retenir a diverses persones que s'havien personat en la compareixença en el centre. Eren les 17.00 de la tarda i l'Ertzaintza va començar a reunir cada vegada més gent en els voltants, gravant el que estava succeint cada vegada amb més càmeres, per la qual cosa els ertzaines van continuar identificant cada vegada a més persones, tensionando encara més l'ambient.

L'operació d'identificació de la roda de premsa de cinc minuts es va prolongar durant uns 20 minutos.

Vídeos d'ARGIA

Els dos vídeos que apareixen sota són els gravats per ARGIA aquell dia. En la primera es pot observar que els presumptes responsables de la roda de premsa estan identificats en el centre, i que a més d'aquestes persones també van identificar a moltes altres que estaven gravant, algunes en diverses ocasions.

El segon vídeo comença a gravar-se als pocs minuts d'acabar el primer d'ells. Els ertzaines han denunciat que no han identificat al periodista pel basc, sinó per la identificació dels organitzadors de la marxa. Als 35 segons, una persona els diu als ertzaines que és “suficient”, que ja la tenen identificada i que té el seu DNI.

Contradiccions de l'Ertzaintza

- l'Ertzaintza va demanar perdó oficialment al juliol per no respectar els drets lingüístics. No obstant això, dos ertzaines que han denunciat a ARGIA han negat que haguessin demanat perdó als dos imputats.

- a pesar que l'Ertzaintza ha reconegut haver vulnerat els drets lingüístics, el periodista que va documentar els fets ha estat denunciat i la persona que li va vulnerar els drets lingüístics ha estat sancionada amb la Llei mordassa.

- La multa i la denúncia contra ARGIA es deuen a una disputa amb els funcionaris públics per parlar en basc i per demanar una relació en basca. L'Ertzaintza ha indicat que s'estaven identificant als responsables de la roda de premsa. Aquests tenien identificats des del principi, com es veu en el vídeo, per exemple. La identificació de la persona que ha estat condemnada per la Llei mordassa es va produir després d'un conflicte lingüístic, malgrat que ara s'argumentava que "dificultava la labor dels ertzaines". Els ertzaines es refereixen als insults contra ells, però es tracta d'una interpretació de la situació que el periodista tenia davant els seus ulls en aquest moment. Interpretar la identificació a conseqüència d'un conflicte lingüístic és totalment raonable, i el vídeo és la principal prova d'això.

A pesar que en la vida quotidiana aquestes vulneracions de drets lingüístics ocorren amb freqüència als euskaldunes, gairebé mai queden documentades. I, per tant, són molt pocs els que es denuncien, i molt menys els que aconsegueixen que una institució els demani perdó. Per això és important publicar aquest vídeo d'interès públic.

Si tu també vols donar suport al periodisme independent d'ARGIA i formar part de la comunitat, t'atendrem amb els braços oberts.