La justícia argentina ja té data per a prendre declaració a Rodolfo Martín Villar: 3 de setembre, segons informa la pàgina web eldiario.es. L'exministre ha estat acusat de cometre "greus delictes d'assassinat" en el context de crims contra la humanitat per les massacres dels Santfermins de 1978 i pels successos del 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz. Martín Villa és l'únic imputat en la querella argentina que pot comparèixer en qualitat d'imputat.

Resolució María Servini de Cubría a Buenos Aires 1. Dictada el 27 de juliol de 2020 pel titular del Jutjat Criminal i Correccional Federal. La Coordinadora Estatal per a la Querella contra els crims del franquisme (CeAQUA) ha informat que el testimoniatge serà rebut per via telemàtica en "la Delegació Consular o l'Ambaixada d'aquest país a Espanya".

En 2014, la jutgessa María Servini va emetre una ordre d'arrest contra Rodolfo Martín Villa, acusat d'un delicte d'homicidi. Des de llavors, el que fos alt càrrec en la dictadura de Franco ha eludit nombrosos intents d'interrogatori i ordres d'extradició internacional, entre altres càrrecs.

La tranquil·litat de la impunitat

"Si s'ha de jutjar pel que m'acusen, estic molt tranquil", va dir Martín Villa al juny de 2017, quan va ser condecorat pel rei Felip, al costat dels ex parlamentaris que van formar les Corts Constituents en 1977. De moment, l'ex ministre del Franquisme no ha donat ni una sola explicació davant els tribunals per la seva presumpta participació en crims de lesa humanitat.

Les víctimes del franquisme han expressat el seu "desig que, finalment, se celebri un acte processal". Sobretot, després que Servini realitzés "nombrosos intents" per a interrogar a Martín Villa i "l'Estat espanyol posés contínuament obstacles per a impedir-ho", ha subratllat CeAQUA en un comunicat.

"Esperem que Martín Villa, com ha dit reiteradament, compleixi amb la seva obligació i acudeixi a la data assenyalada, perquè les autoritats judicials de l'Argentina puguin prendre declaració de recerca", han indicat les mateixes fonts. Una vegada que se celebri la citació, la jutge María Servini "podrà resoldre el que correspongui amb vista al seu enjudiciament", han aclarit.

Les matances de la transició

Centenars de persones van ser assassinades en mans de forces policials i grups ultradretans durant el procés històric conegut com “la transició democràtica a Espanya”. La presumpta responsabilitat política de Rodolfo Martín Villa està sent investigada per diversos crims, en concret per 12 delictes d'assassinat contra la humanitat comesos en contra seva. La Justícia argentina ha acusat l'ex ministre de Franco de participar en la planificació d'una sèrie de massacres.

El primer d'ells és una massacre perpetrada el 3 de març de 1976 en la capital alabesa. Cinc treballadors van morir a conseqüència d'un tret de la Policia Armada quan sortien d'una església que havia estat prèviament gasada. La repressió exercida contra els treballadors ha causat a més més de 100 ferits, la majoria d'ells per armes de foc. Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals del Govern, amb Carlos Arias Navarro al capdavant.

Aquest mateix any, un grup paramilitar ultradretà anomenat “Guerrillers de Crist Rey” va assassinar a una dona en Santurtzi. Els mercenaris es trobaven "tutelats per la Policia", segons la denúncia recollida per la jutge Servini de l'Audiència Nacional. En 1977 es comptabilitzen un alumne mort en una manifestació que reivindicava l'amnistia per als presos polítics antifranquistes i altres tres morts per la repressió posterior, un dels quals va morir "després de tretze dies d'agonia dolorosa" per les tortures.

L'assassinat dels Santfermins de 1978 va ser un dels esdeveniments més violents de la repressió policial. En la plaça de toros es va desplegar una pancarta amb el lema en favor de l'amnistia total. Com a conseqüència, un dels estudiants va rebre un tret en el front, la qual cosa va provocar que més de 150 persones resultessin ferides en l'altercat. El succés va provocar disturbis en tota Hego Euskal Herria. En aquest context, un altre jove va ser assassinat en Donostia-Sant Sebastià. En aquests casos, Martín Villa ja estava a càrrec de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, en funcions de Ministre de l'Interior.

“Pla sistemàtic” d'eliminació d'adversaris

María Servini està investigant si aquests assassinats són "fets puntuals" o, per contra, es poden atribuir a delictes comesos a Espanya entre 1936 i 1977. El Tribunal no descarta que l'origen d'aquests assassinats fos un “pla sistemàtic d'agressió per a acabar amb l'oposició política”. Segons la legislació argentina, els crims de lesa humanitat podrien ser castigats "amb la pena de presó per a tota la vida".

Garantia jurídica feble

No obstant això, aquestes ordres de detenció internacional amb pretensions d'extradició no tenen molta força jurídica i la seva execució està condicionada en molts casos per la voluntat de l'Estat espanyol. Fins al moment, Martín Villa ha evitat amb facilitat totes les exigències de la justícia argentina. La primera ordre es va emetre a l'octubre de 2014 i es va estendre a altres alts càrrecs del franquisme. El llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, va ajudar a analitzar la petició de detenció preventiva feta per la secció argentina d'INTERPOL. No obstant això, a principis de 2015, quan Servini va anunciar que anava a interrogar a l'acusat a Espanya, el Consell de Ministres, presidit per Mariano Rajoy, va reforçar el boicot a la Querella argentina. En 2016, el jutge va voler crear una primera comissió rogatòria i portar a Martín Villa als tribunals espanyols, però l'Estat espanyol va guanyar temps per a demanar a l'Argentina que li preguntés pels imputats.

Poc després, Martin Villa va aconseguir una nova victòria: Es pot anar a declarar a l'Argentina sense risc de ser detingut. La Cambra Criminal i Correccional Federal de l'Argentina va acceptar el recurs i va anul·lar l'ordre de detenció internacional dictada contra ella per la jutge Servini de cobria, obligant-la a revisar la imputació.

L'Audiència Nacional espanyola va rebutjar a l'octubre de 2018 la presa de declaració per part de l'Audiència de l'Argentina a l'exministre franquista i el seu entorn. El jutge José de la Mata va al·legar, entre altres motius, que la legislació espanyola determinaria que els delictes haurien prescrit i infringiria la Llei d'Amnistia. No obstant això, el mateix Martín Villa mai ha sol·licitat la seva protecció per aquestes raons.

Després de reunir-se amb l'eurodiputada del BNG Ana Miranda, el jutge va tornar a sol·licitar una nova recerca el 28 de març de 2019. L'últim capítol es va tancar al febrer de 2020, i el jutge va anunciar la seva intenció de viatjar a Espanya per a prendre declaració el 20 de març a Rodolfo Martín Villa. La cita, ajornada, es duria a terme en l'Ambaixada de l'Argentina, a Madrid.