El punt de partida va ser l'objectiu lingüístic que històricament s'ha imposat l'Esquerra Abertzale, és a dir, la creació d'una Euskal Herria euskaldun formada per ciutadans i ciutadanes basques plurilingües. O, dit en altres paraules, construir un Estat basc que garanteixi als castellanoparlants els seus drets lingüístics personals, funcionant fonamentalment en basc. Aquí radica l'objectiu lingüístic del procés independentista: dur a terme la transició lingüística. Hem de passar del castellà al basc, com hem de passar de les energies fòssils a les energies netes. Es tracta, per tant, d'un canvi de model, i no de l'optimització o potencialitat del model actual.

Aquestes van ser, entre altres, les quatre idees principals que van aparèixer a Durango.

Primera. El basc és important per al procés independentista perquè la llengua –el basca– fixa un territori –Euskal Herria– al procés independentista. D'altra banda, perquè el basc és un dels pilars fonamentals de la ciutadania basca que crearem, com ho fan la resta dels Estats del món. I, finalment, perquè és el basc el que vol fer que l'Estat es converteixi en basc.

Segona. L'Estat Basc no garantirà per si mateix la normalització del basc, perquè el nostre punt de partida és el de la llengua minoritzada. Però també subratllem que sense l'Estat Basc, el basc no podrà normalitzar-se. El model irlandès mostra clarament que ser Estat no implica una normalització lingüística. L'Estat és un instrument imprescindible, però no suficient. A Irlanda, la normalització de la llengua va ser abandonada per a la fase política posterior a l'obtenció de l'Estat i el procés independentista es va desenvolupar en anglès. Avui, cent anys després, en l'Estat Lliure Irlandès, el gaèlic està en decadència, a Irlanda del Nord, però en pitjor situació. El mateix ha succeït en els processos independentistes descolonitzadors que han rebutjat la seva llengua original. La llengua de l'ocupant que va colonitzar s'ha convertit en la llengua principal del nou Estat independent, així com l'ull de cadena amb les antigues metròpolis, com bé explica Calvet en el seu llibre “Lingüística i Colonialisme”. Així les coses, en l'Estat Basc, que funcionarà principalment en castellà, els bascos no serem lliures.

Tercera. El basc donarà a tot aquell que vulgui ser basc, tant aquí com a l'estranger, el principal camí per a la integració a Euskal Herria. L'Estat Basc no imposarà a ningú que viva en el seu territori la nacionalitat o identitat basca. Cadascú tindrà el dret individual de mantenir el seu, però l'Estat Basc oferirà a tots els residents la possibilitat d'apropiar-se de la nacionalitat basca, dotant a la comunitat i a la cultura basca de la llengua, del basc, de tots els mitjans per a aprendre gratis.

I el quart. El basc, juntament amb el socialisme i el feminisme, és un dels components de l'ADN de l'Estat basc que crearem. I si el procés independentista s'enforteix, serà perquè aquests tres pilars es retroalimentaran mútuament. El projecte de l'Estat basc serà atractiu, perquè coincidirem amb tota mena de processos independentistes oprimits, com hem demostrat a Peralta.

Aquestes reflexions fetes a Durango no són d'avui, encara que les expressem d'una manera nova. Vam conèixer a Argala en Hendaia, quan estava aprenent basc en el barnetegi organitzat per als refugiats. L'històric dirigent d'ETA es va adonar que era basc incomplet sense saber basc i, amb la intenció de convertir-ho en tot euskaldun, es va posar a estudiar basc. Un exemple també en això, Argala. En la mateixa línia, quan Joselu Cereceda, històric dirigent de LAB i HASI, d'edat avançada, va sortir al carrer després d'estudiar basc en la presó, va afirmar que se li van obrir les portes de tot un món, el de la comunitat basca, que no coneixia. Cereceda va morir convertit en un usuari furibund del basc. Tal com va dir Sarrionaindia, “el basc és el nostre únic territori lliure” o, en paraules de Txillardegi, “el basc és la pàtria dels bascos”.

Per tot això, el basc ha de ser una de les principals característiques i pilars del procés independentista, si volem construir una Euskal Herria euskaldun, socialista, feminista i lliure.

* Joseba Alvarez, membre de Sortu