Quan esteu ocupant vuit dies. En què esteu?

Ens hem reunit en Barda el grup Lur de l'ELB i Lurzaindia, érem uns 25. Hem passat vuit dies, és important que així hàgim ocupat una setmana i ens hem reunit. Tenim una valoració molt positiva. D'una banda, la gent ha caminat, no la munió, però sempre ha vingut gent ter-ter-ter. D'altra banda, també hem intentat portar un treball sobre els electes, per a recaptar suports i aquí també hem tingut una bona resposta. Per exemple, dins de 36 hores, la meitat dels alcaldes d'Ipar Euskal Herria ha donat suport a la nostra acció. També això ens alegra, penso que en alguna part exerceix pressió sobre el venedor i el comprador.

Ens pots recordar les vostres reivindicacions?

Una és salvar dotze hectàrees per a l'agricultura i deixar al comprador la casa i tres hectàrees. Volem que el SAFER [estructura encarregada de la gestió dels terrenys de cultiu] compri aquestes dotze hectàrees a preu de cultiu. I l'altra reivindicació és que mirem a la Mancomunitat Única d'Iparralde, volem que es posi en marxa un treball sobre l'ordenació de les terres de cultiu. En aquest sentit, no es fa res, i estàvem començant a avorrir-nos. Jean-René Etxegarai [president de la Mancomunitat] i Isabelle Pargade [electe responsable de l'agricultura en la Mancomunitat] ens han vingut a donar la seva visió i a aportar el seu suport. Aquest treball sobre els terrenys s'inicia en el burí. Així doncs, tenim una de les dues reivindicacions. Sobre el futur és important, es recolliran totes les estructures que s'ocupen de la terra –Lurzaindia, EPFL, Cambra d'Agricultura, sindicats agraris,...–. És optimista, però els hem dit que no volem molt missa i després res; les coses van molt de pressa, l'agricultura perd molta terra. Les terres són aquí, però es converteixen en un lloc de repòs sense adonar-se. Això és el que hem d'analitzar i hem avisat als electes que han d'establir límits. També hem tramitat la sol·licitud d'elevar les nostres propostes al Parlament francès perquè millorin la capacitat de SAFER per a la compra preferent de terres. El poder del SAFER s'afebleix, cada vegada salva menys terra i això tampoc és bo, ja que la presència del SAFER en si és important.

Sobre el cas concret d'Arbona, Etxegarai ha proposat que treballeu en la mediació.

Ens ha proposat entrar en contacte amb el comprador i el venedor, dient-nos que intentaria fer arribar el nostre clam. Li hem donat permís per a fer aquest treball. Li deixem, no obstant això, una mica d'alleujament, perquè ho faci al seu mode, i quan s'avança alguna cosa, li preguntem que li ho faci arribar. Cal saber que, no obstant això, som observadors i que no podem estar massa atents: no hem de deixar que la dosi es podreixi, si no s'aconsegueix alguna cosa haurem de trobar altres maneres.

Han decidit continuar amb l'ocupació.

Hem decidit continuar amb l'ocupació, observar les respostes, seguir de prop el dossier i estar alerta.

També tenim molts contactes amb els diputats. El diputat de l'Alt Pirineu Jean-Bernard Sempastous, que ha presentat la llei de la terra en el Parlament, també ens parlarà demà [2 de juliol] d'aquest cas i d'un assumpte més general. Això també és important. Com ha arribat, vindran amb ell altres parlamentaris de la zona. Els electes ja tenen aquesta tècnica, aprofiten els moments per a mostrar-se a si mateixos… Aquí hem anat bastant lluny, hem d'estrènyer la pressió perquè no es quedin solos en la comunicació, han de posar en marxa un treball seriós, sí o sí. Al fil de les eleccions parlamentàries els vam donar les nostres preocupacions i no han fet res. A Euskal Herria, les coses s'han deteriorat i van a pitjor. Han de fer alguna cosa absolutament.

Si ho entenc bé, a més de la pressió de negar la venda d'Arbona, l'ocupació és un camí per a aconseguir decisions polítiques que protegeixin les terres de cultiu.

Això és. El d'Arbona és un aparador d'una realitat lletja. Si hi ha molts tipus de perdudes d'aquest tipus, sempre cal canalitzar les vendes a grans preus. Dues hectàrees, set hectàrees allí, deu hectàrees aquí, en Senpere, en Urruña, en Sant Joan de Llum… si hi ha terres de cultiu que es venen amb una casa cada dia, i no podem fer res perquè la llei no està adaptada. En el cas d'Arbona, per exemple, SAFER té una petició de compra preferent sobre el preu dels terrenys de cultiu, però encara que la llei maleruski ho permet, en els esdeveniments el comprador i el venedor tenen l'última paraula: “comprar però comprar tot” és el camí que s'obre. Però això no pot ser, perquè d'una banda és molts diners i, per un altre, seria una aposta per l'especulació. El problema de l'habitatge també és aquí al País Basc, i no és bo entrar en la lògica de comprar un habitatge per a salvar les terres.

L'OCDE manté a l'una al sindicat FDSEA, impulsor del model de cultiu contrari. Què diu el FDSEA sobre el Bicarbonat?

FDSEA no fa res. Perquè no volia quedar-se al marge, ha fet alguna cosa, preguntant per la prioritat parcial de la compra. Aquí està el desconeixement de la dosi, perquè un sindicat no pot utilitzar la prioritat parcial de compra! En aquests casos, l'OCDE pregunta a Lurzaindia, Lurzaindia intervé, som un braç fort per a l'OCDE, perquè en aquests casos l'OCDE no pot utilitzar aquest camí com a sindicat. Per tant, el FDSEA ha fet una petita sacsejada, però no tindrà conseqüències; potser el que no coneix el tema el creurà, però si no, tots sabem que no influirà. SAFER també sap, no li diu res perquè són amics dels altres, però també sap que és el vent, que és una flama que s'apaga de seguida.

Per tant, l'únic camí és l'eliminació de la redempció mitjançant la pressió.

Això sí es negocia. A través de l'ocupació volem fer pressió, i Etxegarai també ho farà més fàcilment si té pressió en el fetge. El suport dels electes, la pressió sindical i ciutadana... tenim una manera d'avergonyir al comprador. La gent ha arribat a l'ocupació, si tenim suport, s'està convertint en un lloc de creuers, s'està muntant un petit poble i això també és positiu. El comprador i el venedor poden seguir el moviment, no estan lluny. També passa la policia, darrere de la qual hi ha una sotsprefectura i una prefectura… Som vists.

Dius que el comprador i el venedor no estan lluny. No obstant això, són milionaris que viuen en un altre planeta…

Són molt rics, acostumats a fer el que els doni la gana, perquè amb diners es pot comprar gairebé tot. Aquí han d'agenollar-se davant de nosaltres... i no és fàcil per a ells. L'any passat va vendre 30 hectàrees en Sant Joan de Llum per dotze milions d'euros! És un altre món, i és evident que no li estimen quan la gent senzilla es llança sobre ells.

L'última paraula: crideu a l'ocupació a la gent.

Sí, la gent ha de venir a l'ocupació d'Arbona, fent una volta per a expressar el seu suport. Anar a Arbona, a fer un glop, a sopar… això és per a nosaltres una alegria, ens dona valor per a continuar lluitant. És molt important mostrar aquest suport.