Per què vau decidir crear l'associació Boscos Vius d'Amurrio Uhandre?

L'expansió massiva de l'eucaliptus s'ha convertit ja en una qüestió molt evident. A més, la pandèmia ha provocat que cada vegada hi hagi més persones que s'acostin a la muntanya, la qual cosa va provocar que la preocupació per l'eucaliptus arribés a més gent.

Nosaltres enteníem que la situació era molt greu, vam veure la necessitat de reunir-nos i reflexionar. Volem interpel·lar a les institucions i, sobretot, demostrar que aquí hi ha un problema extrem.

Quin acolliment heu tingut al poble?

Molt bo! Al principi érem un grup petit, però quan ens dirigim a persones i associacions que es movien en el medi natural (muntanyencs, membres de la micología, joves...) vam veure que la preocupació era generalitzada. Tothom estava disposat a abordar el tema.

Ha arribat a temps el tema de l'eucaliptus o les muntanyes d'al voltant estan en un moment irreversible?

El problema no és només de l'eucaliptus, sinó del model d'explotació. Portem més de 100 anys amb el mateix model d'explotació. Els monocultius del pi insignis van provocar la malaltia de la “banda marró” i ara estem immersos en una nova catàstrofe natural, ja que mantenim el mateix model.

Com hem arribat a aquesta situació?

Cada vegada estem més allunyats dels entorns naturals. Quan van començar a crear-se monocultius de pi, es deia que eren una manera d'ajudar als baserritarras, beneficiant a un sector molt pobre.

El model es va industrialitzar ràpidament i avui dia són els hereus d'aquests baserritarras els propietaris de les muntanyes i boscos. Consideren un problema l'existència d'un sòl i estan venent aquests monticles a canvi d'una misèria, a les empreses que plantaran eucaliptus. Cada vegada són menys els propietaris els que es queden en mans de les muntanyes de la comarca i dels voltants.

L'eucaliptus és reflex d'aquesta falta de sensibilitat cap a la naturalesa. Des d'un punt de vista 'urbanita', és molt fàcil explotar l'eucaliptus: no requereix cap mena de manteniment, només deu anys després de la destrucció de la muntanya, ja està.

Hauríem de pensar en la terra que deixem als següents: Com voldrà un jove anar-se a viure a un caseriu quan la fam de diners ha destruït l'entorn natural i ha destrossat la terra?

Hi ha alternativa?

Sí, sempre hi ha alternativa. Al País Basc existeixen nombrosos exemples en els quals l'aposta pels boscos locals ha reportat beneficis econòmics i socials per a la societat, com Ultzama o Irati. I què dir del seu benefici en la diversitat i en la protecció de les espècies endèmiques! Per a això es necessiten recursos, es necessiten ajudes. No es pot repetir el model fins ara, en el qual es posen totes les facilitats per al monocultiu des de les institucions i només obstaculitzen l'aposta pels arbres locals.

Quins són els següents passos de l'associació?

Volem continuar conscienciant a la ciutadania. El debat està en el centre i la informació és imprescindible. D'altra banda, i com s'ha dit al principi, el nostre objectiu és interpel·lar a les institucions públiques, ja que a les seves mans està fer passos per a canviar el model d'explotació. En primer lloc, necessitem organismes de control, igual que existeix un estricte control de la propagació de l'eucaliptus gelditzeko.Hirigunean, la muntanya també necessita els seus mecanismes. En aquest sentit, pròximament presentarem una moció a l'Ajuntament d'Amurrio. En la resta dels pobles d'Aiaraldea ens agradaria seguir el mateix camí.