Aragó rebutja el projecte de connexió de tres estacions d'esquí dels Pirineus
- El Govern d'Aragó vol unir les estacions d'esquí d'Astun, Formigal i Candanchú situades al Pirineu d'Osca amb una gran telecabina –les dues primeres travessant la Vall de Roya (Canal Rosegui)–, però la Diputació d'Osca, una de les promotores del projecte, ha decidit renunciar a l'enllaç de Formigal-Astun, perquè no veu el projecte com un període d'ajudes europees, sinó que no Zert i Nation.
Per això hem llegit en diversos mitjans que "de moment" han abandonat el projecte. "Queda pendent de veure el que passarà a partir del dia 29 [endemà de les eleccions municipals i a la diputació]", explica Paco Iturbe, membre de la plataforma Salvem Canal Rosegui (Salba dezagun Rosegui Harana), que s'ha oposat al projecte pels danys ambientals que li ocasionaria, com pot llegir-se en el reportatge publicat pel Salt.
Els promotors de l'esquí volen construir una nova telequabina de vuit quilòmetres sobre l'emblemàtica Vall de Roya, per al que gasten 26 milions d'euros dels fons Next Generation. En total, la Diputació rebrà 33 milions d'euros per a impulsar infraestructures relacionades amb la sostenibilitat. El telecavín que travessaria la Vall de Roya havia d'ocupar la major part d'aquesta partida: 37 torres gegants, noves carreteres, aparcaments... Ara, el president de la Diputació d'Osca, Miguel Gracia (PSOE), ha demanat que aquests diners siguin destinats a altres projectes.
Veus oposades
El mega-projecte anunciat pel Govern d'Aragó, especialment la connexió Formigal-Astun, ha provocat no sols un empipament entre els agents ecologistes, sinó també les juntes municipals de Sabiñanigo i Jaca, com és habitual en aquests casos, que han posat de manifest les relacions de poder entre partits polítics, Govern-Diputació-Ajuntaments i empresaris.
El president del Govern d'Aragó, Javier Lambán (PSOE), després de la renúncia de la Diputació a la partida econòmica i amb les eleccions a porta, assenyala que si la gent de la muntanya no dona suport al projecte d'unificació d'estacions d'esquí, "aparcaran", però si se surt "promocionaran". "Veurem què passarà en el futur", ha dit.
En paraules de Salvemos Canal Rosegui i Paco Iturbe, membre de la plataforma per a la Defensa dels Montes d'Aragó, el termini no és més que una "excusa": "Van calcular fa tres mesos que tindrien temps suficient i ara diuen que no? ". Diu que aquests fons no estan pensats per a destinar-los a mega-projectes, les condicions serien diferents en el cas que els representants polítics aragonesos designessin un projecte d'interès general. En contraposició, els detractors volen que la zona es declari espai protegit perquè l'amenaça desaparegui definitivament, "perquè de tant en tant aquest tipus de projectes surten a la taula". Associacions com Greenpeace, SEU/Birdlife o WWF també han sol·licitat amb freqüència la creació del Parc Natural d'Anayet-Partacua.
El País rep declaracions de Ricardo Magán, portaveu de Greenpeace: "El problema és que la Unió Europea audita projectes quan els diners ja ha estat gastat. Si al projecte de la Vall de Roya se li hagués donat llum verda i després decidís que la inversió no era adequada, qui retornaria aquests diners? Caldria fer ús dels fons públics". En aquest cas era clar que els projectes secundats no poden afectar la biodiversitat.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
