“Àlaba està en canvi. Aquest canvi, que ja s'havia iniciat fa temps, té ara el seu reflex electoral. Fins a quin punt? Ho veurem el 21 d'abril”. Així va tancar la seva anàlisi preelectoral el sociòleg Asier Etxenike en ARGIA, centrat en la competència entre EH Bildu i el PNB. Doncs bé, a la vista dels resultats es pot dir que el canvi s'ha materialitzat de manera sòlida. EH Bildu ha passat de sis parlamentaris a vuit i ha guanyat eleccions en el territori amb 44.652 vots (29,44%). El PNB ha passat de nou a set i ha passat a la segona posició amb 40.939 vots (26,99%). Han guanyat dos escons i han perdut, per tant, però no han canviat els vots sol entre ells: EH Bildu s'ha unit de Mixt-Podem i un dels quals ha perdut el PNB ha anat a la butxaca del PP.

El PSE-EE ha obtingut el mateix nombre de parlamentaris que en 2020, quatre, mantenint el tercer lloc, amb 24.783 vots (16,34%). El PP ha estat el que ha estat a punt d'accedir a aquest lloc, ha crescut i ha passat de tres a quatre parlamentaris. Aconsegueix 24.298 vots, el 16,02%. L'extrem dret de l'espectacle mantindria o no l'escó obtingut en 2020 i amb 5.623 vots (3,71%) tornaran a ser presents en el Parlament de Gasteiz. També hi havia un espectacle per a veure si algun dels dos partits de l'esquerra confederal anava a tenir representació, després que en 2020 Jon Podem aconseguís dos. Sumar ha aconseguit per fi el seu únic escó a Àlaba, amb vint vots menys que Vox (5.603, 3,69%). Podem - Ahal Dugu - Aliança Verda, igual que a Guipúscoa i Bizkaia a Àlaba (3.644 vots, 2,40%).

En vots (gairebé) tots per damunt, però no en percentatge

EH Bildu ha tingut un gran augment de vots, ha passat de 30.886 a 44.652. També elevat, però no tant: del 24,65% al 29,44%, gairebé cinc punts. En qualsevol cas, a l'hora d'analitzar l'evolució convé prestar més atenció als percentatges que als vots, ja que la participació ha augmentat considerablement en 2020, en el context de la pandèmia, després de la participació més baixa de tots els temps. El PNB també ha pujat en els seus vots, però molt poc, 937 (de 40.001 a 40.939). En percentatge, ha perdut gairebé cinc punts, amb un 31,93% dels vots en 2020, un 26,99%.

El PSE-EE passa de 19.414 a 24.783 vots, però la diferència en les votacions no aconsegueix la pujada percentual d'un punt (del 15,50% al 16,34%). L'increment del PP ha estat més acusat tant en vots com en percentatge, de 14.287 a 24.298 i del 11,40 al 16,02%. Vox creix en les votacions (de 4.722 a 5.603), però descendeix en percentatge (del 3,77 al 3,69%). Quant a l'esquerra confederal, l'any 2020 es va presentar un solo partit, que en aquesta ocasió es va dividir en dues, i com es preveia ha estat en detriment de tots dos. En 2020, Jon Podem va obtenir 10.054 vots (8,03%) que li van donar dos parlamentaris. En 2024, Sumar i Podem han obtingut 9.247 vots, la qual cosa suposa una disminució del 8,03% al 6,09%. És l'únic espai polític que descendeix en els vots.

La participació torna als paràmetres pre-pandèmia

Les eleccions autonòmiques de la CAPV de l'any 2020 van ser, amb diferència, les que menys participació van tenir en tota la història, degut, entre altres coses, al context pandèmic. El 50,31% de la població amb dret a vot es va acostar a les urnes. En l'estudi de llavors destaquem que, tenint en compte la població de Treviño i la població alabesa sense dret a vot, menys de la meitat de la població major d'edat va votar. En 2024 la participació s'ha acostat a les dades anteriors a la pandèmia. Però llavors les dades reflectien una tendència a la baixa: participació del 65,07% en 2009, 63,59% en 2012, 59,74% en 2016. En aquestes últimes eleccions, no obstant això, la participació ha augmentat lleugerament respecte a 2016, un 61.11%.