Convocades per disset associacions, moviments socials i associacions d'Àlaba, milers de persones s'han congregat aquest dissabte a Vitòria-Gasteiz sota la pluja. La manifestació, que ha partit de la plaça Bilbao, ha omplert la plaça dels Furs al final del recorregut. Demanen la paralització de tots els macroprojectes que amenacen el medi rural alabès (Al final de la notícia, galeria de fotos)
Els organitzadors han qualificat la manifestació d'avui de "punt d'inflexió". En Garoña fa temps que no es cridaven nuclears, ni el TAV, ni el Fracking, ni el Molino de Vent, ni les línies d'alta tensió… A Àlaba la història de la lluita en defensa de la terra és llarga: Montes Lliures d'Àlaba i muntanyes d'Aiaraldea vius, Aramaixo Bizirik, TAV no Lautada i Valls Alabeses. De la grandària dels atacs contra el sòl.
De fet, els interessos privats, a través del Govern Basc i la Diputació Foral d'Àlaba, s'han aprofitat de la deixadesa soferta durant dècades per moltes comarques alabeses i de la consegüent despoblació per a establir la posició de molts macroprojectes en aquest territori, amb l'esperança de trobar una petita resistència als pobles petits d'Àlaba. No, si us plau.
Avui també s'ha celebrat una gran manifestació a Vitòria-Gasteiz. Als anteriors s'han sumat UAGA, Bionekazaritza, Així no en La Pobla d'Arganzón, Gasteiz i Valls Alabeses, SOS Margarita, Gorbeialdea Babes, ATACA (Associació Treviño i Àlaba pel camp), moviment per l'alimentació sostenible, Dikerik ez i Hala ez Kuartango. S'han tornat a trobar al carrer pagesos, baserritarras i persones de pobles que en les últimes dècades s'han mobilitzat en totes les comarques alabeses, perdent a vegades en contra dels grans interessos econòmics, però guanyant en unes altres.
En l'acte final, Idoia Zabaleta i Unai López d'Armentia han destacat que la llista de macroprojectes que pretenen imposar a Àlaba en els últims anys és tan tibant com terrible. L'últim, els 30 projectes fotovoltaics presentats per l'empresa internacional Solaria, la superfície total de la qual afectada seria d'unes 4.200 hectàrees, és a dir, sumant els polígons industrials i l'aeroport de tota Vitòria-Gasteiz. També s'han esmentat nous projectes com l'hivernacle de tomàquet de deu hectàrees de Tuesta o el projecte de dic del riu Zaia. Contra aquests projectes es van presentar més de 50.000 al·legacions.
En la manifestació han denunciat que “amb aquests macroprojectes, a més de la imparable destrucció de la biodiversitat, s'està accelerant la desaparició de terres agrícoles, terres forestals i pasturatges”. D'aquesta manera, es va fer una aposta per viure en el medi rural alabès, perjudicant les persones i a les comunitats i “obligant-los a abandonar les seves cases, pobles i terres”.
Aquests projectes “ens els venen com fan falta, sense transparència, sense informació i sense respecte a les persones afectades”, han explicat, i han demanat que es paralitzi a tots per a frenar “la depredació del territori d'aquestes grans empreses”. Han demanat a les administracions que “actuïn amb la planificació i ordenació del territori perquè les generacions futures no vegin el nostre territori ple de panells solars, molins eòlics i formigó”. El Govern Basc i la Diputació Foral d'Àlaba han denunciat que s'està especulant amb el territori i no amb la defensa de la terra. Finalment, han demanat que “es doni a conèixer tota la informació als diferents agents socials ”.
Així no
Els convocants han subratllat que no estan en contra de les energies renovables. Per contra, proposen “utilitzar energies renovables per a l'autoconsum” i no “fabricar-les aquí en model macro per a vendre-les a Europa”. De fet, la idea és traslladar la producció de fotovoltaiques alabeses a les instal·lacions de Repsol en Zierbena (Bizkaia), a través de cables d'alta tensió de 100 quilòmetres de longitud.
Han recordat a les institucions i responsables polítics que “la ciutadania que defensa el territori, els pobles i el medi rural és la majoria” i que seguiran “amb alegria i determinació” lluitant “perquè sabem que està en joc el nostre futur i el de les generacions futures”.
Processaments i Llei mordassa
Al final de l'acte s'ha denunciat que cinc membres del moviment Defensem Àlaba estan imputats per un presumpte delicte contra l'autoritat. Un altre dels seus companys ha estat acusat d'aplicar-li la Llei mordassa, i serà jutjat dimarts que ve, dia 29, en el Jutjat de Primera Instància.
Herriko EH Bilduko zinegotzi eta legebiltzarkide den Ander Goikoetxeak egindako galdera parlamentario bati Jaurlaritzak emandako erantzunaren bidez jaso informazioa hau. Bi haize sorgailu ezartzeko asmoa dago eta Cluster Hernani izeneko proiektu zabalago baten barruan kokatzen... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Cefiro Holdco enpresak "Domiko" deitu dion eta bederatzi makroeoliko izango lituzkeen proiektua jarri nahi du Lesaka eta Goizuetako lurretan eta ebakuazio-linea Oiartzungo azpiestaziora bideratuko luke. Espainiako Gobernuak du proiektu hau tramitatzeko eskumena.
Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Komunitatea bildu, pilpilean dauden gaiez hitz egin, informazioa trukatu eta beste herrien esperientziak ezagutzea da herritar kritikoek egiten duten lehen ekintza, makroeoliko bat herrian jarriko diotela jakiten duenean. Halaxe egingo dute martxoaren 13an Andoainen: mendi... [+]
Petrolio-ontzi batek eta zamaontzi batek elkar jo dute astelehen goizean Ipar Itsasoan, Ingalaterrako ipar-ekialdean. Talkak Jet-A1 erregaia zuen petrolio-ontziaren tanke bat apurtu du eta kezka da nagusi, izan ditzakeen ondorio ekologikoengatik.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Euskal Herri mailan txikitik handira agroekologia sustatzen duten zenbait elkarte eta kooperatiba ataka larrian daude, finantziazio iturriak bertan behera geratu ostean. Erakunde publikoetatik, berriz, elikadura negozio gisa ikusten duten proiektuen aldeko apustu irmoa nabari... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Josu Estarrona EH Bilduko Arabako senatariak egindako galderari erantzun dio Espainiako Sustapen Ministerioak, eta hor berretsi du Ezkioko aukera zailtasunez beteta dagoela.
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Laudion, Aiaran eta Okondon izango du eragina energia azpiegiturak eta plataformaren aburuz, proiektuak eta ingurumen-inpaktuaren azterketak gabezia garrantzitsuak dituzte.