Els treballadors del sector d'activitats esportives alabeses porten dos anys sense conveni, i encara que durant tot aquest temps s'han dut a terme nombroses reunions i mobilitzacions, els treballadors han explicat que "no han aconseguit que les empreses atenguin les principals demandes de les plantilles per a dignificar les condicions laborals".

Han denunciat que no tenen unes condicions laborals dignes, la qual cosa els impedeix, entre altres coses, "exercir una autèntica professionalització". En aquesta situació, també han rebutjat que els treballadors d'activitats esportives no puguin desenvolupar la seva vida i, per tant, la qualitat del servei que s'ofereix es deteriori. "Hi ha companys que tenen sous mileuristes i una de les jornades anuals més llargues del territori; no se'ns compensen anys d'experiència; quan estem de baixa per malaltia ens castiguen; en molts casos estem a la disposició de l'empresa des del matí fins a la nit per a fer unes poques hores de treball efectiu", van afirmar el dimarts, 3 de maig, en roda de premsa representants de treballadors i sindicats.

Els treballadors d'activitats esportives, convocats pels sindicats ELA, LAB, CCOO i UGT, han anunciat que iniciaran una vaga aquest dissabte a Euskadi. La vaga es prolongarà durant cinc dies, entre el 10 i el 14 de maig. L'objectiu és aprovar les principals reivindicacions de les empreses en la taula de negociació, és a dir, realitzar quadrants que evitin increments salarials lligats a l'IPC, baixada de la jornada anual, desplaçaments i interrupcions, salari mínim de 1.200€, plus d'antiguitat, complements per ITs i formació.

De fet, els sindicats han denunciat que les millores proposades per les empreses són modestes i que es volen aplicar a partir de 2023, segons han indicat. A més, les empreses volen congelar el salari altres dos anys.

Subcontractació en el centre del problema

Els treballadors recorden que la responsabilitat de la situació la té també l'Administració: "És conseqüència del nefast sistema de subcontractació que utilitzen les administracions públiques, entre elles l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, on l'empresa que presenta l'oferta més baixa obté el servei en la majoria dels casos. Això afecta directament a les condicions laborals dels treballadors, ja que les empreses juguen de manera temerària a l'hora de realitzar les seves ofertes i després, quan arriben al servei, no tenen marge per a dignificar les condicions de la plantilla".