Uns dies més tard, el pròxim cap de setmana començarà la verema blanca a Rioja Alabesa i una setmana més tard la del raïm negre. Compañon ha explicat que la producció de raïm d'enguany ha anat “molt bé” a Rioja Alabesa: “Rebrem menys quantitat però de molt bona qualitat”. Precisament, la consellera d'Alimentació, Desenvolupament Rural, Agricultura i Pesca, María Barredo, ha donat una crida a participar en la festa de La Moreda. En l'últim any el consum dels vins de Rioja Alabesa ha caigut un 4,4%, i es preveu que enguany es produeixin 123 milions menys de litres de vi que l'any passat (dels 377 milions de 2023 a 254 milions d'euros). Però no és la quantitat el principal problema de la vinicultura a Àlaba.

Tractant de tapar les goteres amb pintura

L'any passat, el Govern Basc va destinar 15,3 milions d'euros a ajudes per a desviar a usos industrials milions de litres de vi acumulat i per a tallar i tirar directament al sòl raïm de vinya. Enguany també es gastaran milions en la mateixa tasca –gastant amb els diners també milers d'hores de treball de pagesos, milions de litres d'aigua o combustible contaminant–. “Sí, una vegada més una enorme quantitat de diners públics per als pegats”, ha denunciat Compañon. Avui dia ha defensat la necessitat d'aquestes ajudes, però ha criticat que una vegada més no s'ha pres una decisió estructural, i això és el que ve exigint la vinicultura d'Àlaba des de fa anys. “És com si tinguessis una gotera en el sostre de la teva casa i vulguis arreglar-la cada any pintant la paret, dissimularàs per un temps, però la gotera tornarà a aparèixer”, resumeix la situació.

Des de 2015 s'han tancat 96 petits cellers a la Rioja Alabesa (de 358 a 262), tal com va explicar el dimecres OBRI en la seva compareixença a Laguardia. Companyia ha explicat que la dada real és encara pitjor, ja que algunes dels cellers que han cessat en la seva activitat mantenen la llicència. Altres dades datades: En 2017 es va pagar el raïm als agricultors en 1.19 euros, i en 2022 en el 071. En concret, l'OBRI va reclamar que el raïm per a fer front a la crisi "es pagui dignament" i que es "reactivi" la zona. "Fa anys que el raïm es paguen als agricultors per sota del mínim establert per les institucions", diu el president de l'associació.

Cellers petits vs grans

La Companyia afirma que els petits cellers dominants a Àlaba i les grans que dominen el territori de La Rioja i la denominació d'origen La Rioja presenten models contradictoris. Els cellers petits són negocis familiars, posen el focus en la qualitat i mantenen viu als pobles: “Vivim allí, portem als nens a l'escola, comprem en els comerços locals, cuidem el paisatge i d'aquí es deriva també el turisme”. Els grans es basen en la quantitat. Per a això, entre altres coses, precarizan el treball i compren terres a tot arreu. “Fa poc un gran celler ha comprat 40 hectàrees en un poble pròxim a canvi d'una quantitat que només ells poden pagar, de 40 hectàrees podien habitar quatre famílies, amb aquest model només es beneficiarà l'empresa”. Els fons d'inversió també han començat a comprar cellers i terrenys de la Costa Basca, segons ha informat obri.

Però els avantatges de les grans empreses van molt més allà. Alguns, per exemple, produeixen vins en diferents marques d'origen, “i encara que a La Rioja hi ha pèrdues que tenen un balanç global positiu, es poden mantenir”, uns altres no tenen una altra solució que desaparèixer, diu la Companyia. A més de la producció, els grans dominen als distribuïdors, “ells són els que decideixen quin vi arriba”.

“Hi ha una gran confusió en el mercat”, assenyala Compañon, enumerant algunes claus: els grans cellers tenen tot el seu abast i espectacularitat, molt poc; la població no sap quin vi està creat en els cellers petits i grans; ni els models ecològics i econòmics que hi ha darrere d'això; ni distingeix el vi alabès i el de La Rioja, ja que tots ells segueixen dins de la marca d'origen La Rioja. És més: hi ha molta gent que creu que Ramón Bilbao, Ardanza o altres vins amb nom basc són del País Basc, quan no és així. De tot això es desprèn que “en el vi que es consumeix en la CAPV només el 12% és de la Rioja Alabesa”.

La marca d'origen Vinyes d'Àlaba i més enllà

Des de fa anys, el sector de la Vinya Alabesa reivindica la seva pròpia marca d'origen. La via judicial continua bloquejada en els jutjats de la CAB, on també hi ha set víctimes. “L'any passat ens van dir que la resolució podria arribar a l'inici de l'any, després abans de l'estiu, després de l'arribada de l'estiu...”, diu la Companyia. OBRI va anunciar en la seva compareixença un nou camí “paral·lel” a la senda creadora, que serà “un paraigua per a tots”, perquè dins d'ABRA hi ha diferenciats però també hi ha qui vol seguir dins de la saga La Rioja. L'objectiu principal és que la ciutadania, els consumidors, sàpiguen que el vi d'Àlaba és el que té davant i que model té darrere.

El sector vitivinícola d'Àlaba viu “una de les crisis més greus de les últimes dècades”, però el president de l'ABRA parla amb optimisme i propostes. El 25 de setembre es presentarà el nou canal d'Euskal Telebista en el mercat de Vitòria-Gasteiz. “La nova campanya serà laostia”, ha declarat amb il·lusió a ARGIA.