L'empresa Aixeindar, S. a. pretén construir una central eòlica i fotovoltaica denominada "Laminoria" en els terrenys d'Arraia-Maeztu, Iruraiz-Gauna i Sant Millán. Està per veure si aquest projecte rebrà l'autorització ambiental del Govern Basc. L'informe d'impacte ambiental elaborat per la Diputació Foral d'Àlaba ha arribat a les mans d'ARGIA. La Diputació d'Àlaba va enviar al Govern Basc el passat 14 de juny un informe exhaustiu i contundent que conclou: "L'impacte ambiental que suposaria la construcció i posada en marxa del parc eòlic de Laminoria seria crític, no acceptable".
L'informe elaborat pels departaments de Sostenibilitat Ambiental i Patrimoni Natural de la Diputació Foral d'Àlaba és exhaustiu, detallat i contundent (aquí es pot veure el PDF complet). Amaia Barredo Martín va enviar el 14 de juny a Pedro Rodríguez Díaz: Barredo era llavors diputat foral del Departament de Sostenibilitat, Agricultura i Medi natural de la Diputació Foral d'Àlaba i Rodríguez, membre de la delegació d'Àlaba de l'Administració Industrial del Govern Basc. Deu dies després d'enviar l'informe, el 24 de juny, Amaia Barredo va passar a ser consellera d'Alimentació, Desenvolupament Rural, Agricultura i Pesca del Govern Basc.
Encara que el projecte "Laminoria" planteja en el seu si una central eòlica i fotovoltaica, l'informe de la Diputació alabesa assenyala que els impactes ambientals s'han de mesurar de forma diferenciada, ja que les conseqüències de cadascun d'ells seran molt diferents.
A més, l'informe adverteix que l'altre projecte que ha presentat l'empresa Aixeindar al Govern Basc, la central eòlica d'Azazeta, estarà "prop d'aquest" projecte de Laminoria, a 2,4 km, i això ha de tenir-se en compte a l'hora d'analitzar cada projecte i els seus efectes en el medi ambient.
Però la seva conclusió és ferma, independentment que es construeixi o no la central d'Azazeta, sobre els perjudicis que tindria la construcció exclusiva de la central de Laminoria: els impactes ambientals que generaria la central eòlica no serien admissibles, ja que serien "crítics" per als ocells i chamarras qualificades com "amenaçades", per a la Connectivitat Ecològica entre els espais de la Xarxa Natura 2000 i per als "Hàbitats Comunitaris" i/o Plantes Prioritàries.
Valora de manera diferent l'impacte que suposaria la central fotovoltaica de Laminoria: Diu que seria de "magnitio acceptable", ja que aquest camp ja està antropitzat (pedrera en fase de recuperació). No obstant això, assenyala que s'hauria de revisar la ubicació concreta que ha plantejat l'empresa Aixeindar perquè s'acomodi el més adequadament possible amb les labors de restauració, i que l'empresa hauria de realitzar accions en l'entorn per a compensar els danys causats.
L'informe de la Diputació Foral d'Àlaba assenyala que aquesta zona és una zona de transició entre la Muntanya Alabesa i la Llanada i és molt adequada per a la nidificació d'ocells i la cerca d'aliment. Argumenta que la presència de molts ocells amenaçats està assegurada: El MITERD ha detectat 122 espècies (Ministeri d'Espanya, de Transició Ecològica i Repte Demogràfic). El 40% d'aquestes espècies estan amenaçades, segons el Catàleg Basc d'Espècies Amenaçades.
Les espècies de Xaguzar comptabilitzades són almenys 20, la qual cosa suposa més del 75% de les espècies de Xaguzar en el conjunt de la CAPV.
L'informe assenyala que l'informe presentat per l'empresa Aixeindar sobre ocells de la zona ha quedat molt curt: "El promotor sol ha identificat el 40% dels ocells que estan assegurades de tenir presència allí, creiem que l'esforç que ha fet no ha estat suficient". Però l'Informe de la Diputació Foral d'Àlaba recull que la pròpia empresa Aixeindar accepta: "En el mateix estudi que el promotor ha presentat sobre els ocells, es conclou que, encara que es prenguin mesures per a protegir-les, corregir-les i compensar-les, la interrupció del corredor ecològic, sobretot en Laminoria, seria difícil de suavitzar".
L'empresa Aixeindar pretén instal·lar vuit molins de vent en el marc del projecte "Laminoria": Cadascun d'ells tindria una força de 5 MW, amb una altura de 150-170 metres, i se situarien en dues línies: quatre molins de vent que s'instal·laran en les faldilles del mont Indiagana i quatre en el mont Iturrieta. La distància entre totes dues línies seria de 1,4 km.
La central fotovoltaica que l'empresa Aixeindar vol implantar en Laminoria està situada en la pedrera en procés de recuperació en Arraia-Maeztu. Ocuparia una superfície total de 58,10 ha.
El 20 d'octubre s'ha celebrat el "dia de la resistència" a través d'una marxa muntanyenca a les muntanyes d'Iturrieta i Vitòria-Gasteiz convocada per Arabako Mendia Aske.
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Dakota Access oliobidearen kontrako protestengatik zigortu du Ipar Dakotako epaimahai batek erakunde ekologista, Energy Transfer Partners enpresak salaketa jarri ostean. Standing Rockeko sioux tribuak protesten erantzukizuna bere gain hartu du.
Sareak nabarmendu du Euskal Herri osoko eragileak daudela bertan eta deialdiak 140tik gora atxikimendu jaso dituela: "Horrek islatzen du zein den gaur egungo errealitatearen urgentzia, lurraren defentsaren beharra eta auziarekiko dagoen konpromezua".
Koalizio abertzaleko hiru ordezkariek ohar baten bidez euren "frustrazioa" adierazi dute proiektu fotovoltaikoa ezin gelditzeagatik: "Egoera horren aurrean, ez gara legegintzaldia amaitzeko indarrez sentitzen". Proiektu honi ez! plataformak salatu du EH Bilduren... [+]
Arratzua-Ubarrundiako "Proiektu honi ez!" plataformak adierazpen hau kaleratu du, udalerri horretako EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa aurkeztu berritan. Izenburu hau darama testuak: "EH Bilduren moketako politika edo Iparra nola galdu".
Arratzua-Ubarrundia (Araba) herriko EH Bilduko hiru zinegotziek dimisioa eman dute Solariaren zentral fotovoltaikoagatik. Hau da hiru zinegotziek, Txetxu Zengotitabengoak, Laura Sanchok eta Javier Ruiz de Arkautek, herritarrei zuzendu dieten agur mezua.
Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu. Formato oso berezia du: plegatutako orri handi bat da eta zabaldu ahala poster handi bat agertuko zaigu barnean. ARGIAk sostengatzen du Bizi Baratzea... [+]
Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]