Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La Diputació d'Àlaba envia al Govern Basc un informe negatiu sobre les eòlica de Laminoria

  • L'empresa Aixeindar, S. a. pretén construir una central eòlica i fotovoltaica denominada "Laminoria" en els terrenys d'Arraia-Maeztu, Iruraiz-Gauna i Sant Millán. Està per veure si aquest projecte rebrà l'autorització ambiental del Govern Basc. L'informe d'impacte ambiental elaborat per la Diputació Foral d'Àlaba ha arribat a les mans d'ARGIA. La Diputació d'Àlaba va enviar al Govern Basc el passat 14 de juny un informe exhaustiu i contundent que conclou: "L'impacte ambiental que suposaria la construcció i posada en marxa del parc eòlic de Laminoria seria crític, no acceptable".


22 de octubre de 2024 - 07:45
Última actualització: 2024-10-23 13:18
Txostenaren arabera, eolikoen proiektua zonalde estrategikoan kokatuta dago, trantsizio zonaldea baita, korridore ekologiko gakoa Entzia, Izki-Parke Naturala, Gasteizko Mendiak, Lautadako Hariztiak artean. Argazkian, Izkiko parke naturala. Arraia-Maeztuko Udala

L'informe elaborat pels departaments de Sostenibilitat Ambiental i Patrimoni Natural de la Diputació Foral d'Àlaba és exhaustiu, detallat i contundent (aquí es pot veure el PDF complet). Amaia Barredo Martín va enviar el 14 de juny a Pedro Rodríguez Díaz: Barredo era llavors diputat foral del Departament de Sostenibilitat, Agricultura i Medi natural de la Diputació Foral d'Àlaba i Rodríguez, membre de la delegació d'Àlaba de l'Administració Industrial del Govern Basc. Deu dies després d'enviar l'informe, el 24 de juny, Amaia Barredo va passar a ser consellera d'Alimentació, Desenvolupament Rural, Agricultura i Pesca del Govern Basc.

La Diputació Foral d'Àlaba va remetre l'informe al Govern Basc el passat 14 de juny. Fins ara no s'ha fet públic. LLUM CC-BY-SA

Encara que el projecte "Laminoria" planteja en el seu si una central eòlica i fotovoltaica, l'informe de la Diputació alabesa assenyala que els impactes ambientals s'han de mesurar de forma diferenciada, ja que les conseqüències de cadascun d'ells seran molt diferents.

L'informe diu així: "Com es pot veure a la foto, el projecte se situa en una zona estratègica, ja que és una zona de transició, un corredor ecològic clau entre Entzia, Parc Natural d'Izki, Montes de Vitòria, Rouredes de la Llanada. Gran part d'aquest entorn compta, a més, amb la declaració de Zona Important per a la Conservació d'Ocells i Biodiversitat. El seu valor per als ocells i la fauna és enorme, tant a nivell de la CAPV com a nivell peninsular, i les connexions entre aquests espais són directes i gairebé instantànies". En el mapa apareix en vermell la central eòlica que volen construir en Azazeta, en groc la fotovoltaica que volen construir en Laminoria, els molins de vent que pretenen instal·lar en els cercles taronges en Laminoria, els camins que pretenen construir en blau per a construir infraestructures i el camí subterrani que pretenen construir en verd fosc. Aquesta zona de verd clar, que envolta els projectes d'Azazeta i Laminoria, són les zones de la Xarxa Natura 2000.

A més, l'informe adverteix que l'altre projecte que ha presentat l'empresa Aixeindar al Govern Basc, la central eòlica d'Azazeta, estarà "prop d'aquest" projecte de Laminoria, a 2,4 km, i això ha de tenir-se en compte a l'hora d'analitzar cada projecte i els seus efectes en el medi ambient.

Però la seva conclusió és ferma, independentment que es construeixi o no la central d'Azazeta, sobre els perjudicis que tindria la construcció exclusiva de la central de Laminoria: els impactes ambientals que generaria la central eòlica no serien admissibles, ja que serien "crítics" per als ocells i chamarras qualificades com "amenaçades", per a la Connectivitat Ecològica entre els espais de la Xarxa Natura 2000 i per als "Hàbitats Comunitaris" i/o Plantes Prioritàries.

Valora de manera diferent l'impacte que suposaria la central fotovoltaica de Laminoria: Diu que seria de "magnitio acceptable", ja que aquest camp ja està antropitzat (pedrera en fase de recuperació). No obstant això, assenyala que s'hauria de revisar la ubicació concreta que ha plantejat l'empresa Aixeindar perquè s'acomodi el més adequadament possible amb les labors de restauració, i que l'empresa hauria de realitzar accions en l'entorn per a compensar els danys causats.

Conclusió general de la Diputació Foral d'Àlaba.
Impacte en ocells i muntures

L'informe de la Diputació Foral d'Àlaba assenyala que aquesta zona és una zona de transició entre la Muntanya Alabesa i la Llanada i és molt adequada per a la nidificació d'ocells i la cerca d'aliment. Argumenta que la presència de molts ocells amenaçats està assegurada: El MITERD ha detectat 122 espècies (Ministeri d'Espanya, de Transició Ecològica i Repte Demogràfic). El 40% d'aquestes espècies estan amenaçades, segons el Catàleg Basc d'Espècies Amenaçades.

Les espècies de Xaguzar comptabilitzades són almenys 20, la qual cosa suposa més del 75% de les espècies de Xaguzar en el conjunt de la CAPV.

L'informe assenyala que l'informe presentat per l'empresa Aixeindar sobre ocells de la zona ha quedat molt curt: "El promotor sol ha identificat el 40% dels ocells que estan assegurades de tenir presència allí, creiem que l'esforç que ha fet no ha estat suficient". Però l'Informe de la Diputació Foral d'Àlaba recull que la pròpia empresa Aixeindar accepta: "En el mateix estudi que el promotor ha presentat sobre els ocells, es conclou que, encara que es prenguin mesures per a protegir-les, corregir-les i compensar-les, la interrupció del corredor ecològic, sobretot en Laminoria, seria difícil de suavitzar".

Projecte Laminoria: vuit molins de vent i una central fotovoltaica

L'empresa Aixeindar pretén instal·lar vuit molins de vent en el marc del projecte "Laminoria": Cadascun d'ells tindria una força de 5 MW, amb una altura de 150-170 metres, i se situarien en dues línies: quatre molins de vent que s'instal·laran en les faldilles del mont Indiagana i quatre en el mont Iturrieta. La distància entre totes dues línies seria de 1,4 km.

La central fotovoltaica que l'empresa Aixeindar vol implantar en Laminoria està situada en la pedrera en procés de recuperació en Arraia-Maeztu. Ocuparia una superfície total de 58,10 ha.

El 20 d'octubre s'ha celebrat el "dia de la resistència" a través d'una marxa muntanyenca a les muntanyes d'Iturrieta i Vitòria-Gasteiz convocada per Arabako Mendia Aske.


T'interessa pel canal: Ingurumena
2025-01-08
CONTE
Interior
“Creiem que davant l'ofensiva cultural de les distopies i de la realitat individualista i desesperada en general, hem de representar utopies per a ser més fortes mental i emocionalment”, ha repartit els premis del concurs de relats i traduccions del col·lectiu ecologista... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

Gener, el somni de la noguera
He pintat amb color morat el primer mes de l'any, amb el color de la creativitat, la imaginació, el coneixement i l'espiritualitat.

2025-01-06 | Garazi Zabaleta
Associació Trebatu
Projecte per a impulsar el relleu en el sector primari a Guipúscoa
L'associació Trebatu porta anys en marxa en Ipar Euskal Herria, amb l'objectiu que aquelles persones que vulguin posar en marxa aquest projecte puguin formar-se prèviament. Prenent com a model el projecte d'Ipar Euskal Herria i tirant de la mateixa idea, a Guipúscoa també s'ha... [+]

2025-01-06 | Nagore Zaldua
Calma cantàbrica
Obres d'art de l'advertiment
Acolorits, brillants, de formes tan estranyes com belles, els nudibranquios semblen ser éssers arribats d'un altre planeta. Aquestes criatures nues del fons marí vesteixen els vius colors de les crestes de la dècada de 1980 i la moda arquitectònica dels grans noms de la... [+]

2025-01-06 | Jakoba Errekondo
La necessitat de viure l'u a l'altre
Un amic xilè m'ha contat una història del seu poble i m'ha deixat una boca plena d'implants. És d'una planta allí coneguda com “quintral”, Tristerix corimbosus. Viu en els càlids boscos del sud de Xile i l'Argentina, i la planta és molt semblant al llengüeta (Viscum... [+]

Ucraïna deixa l'est d'Europa sense gas rus, trencat amb Gazprom
El Govern de Volodymyr Zelensky no ha renovat el seu contracte amb Gazprom i, el dimecres al matí, la companyia russa ha suspès el flux de gas per a proveir a l'est d'Europa.

2024-12-31 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
Obres i obres per a difuminar la línia groga
És una època propícia per a lloar els assoliments del passat i, més encara, per a reivindicar les expectatives de futur. I així és a la Xina, em temo. Per cert, no és sorprenent que en les últimes hores del mes de desembre, avançant-se al pla previst, s'hagin realitzat... [+]

Petards i bengales, una tradició amb danys col·laterals
En Nit de cap d'any molts dels participants jugaran amb petards, bengales, traques, coets i altres dispositius pirotècnics. I es repetiran els accidents, les intervencions dels bombers i els nens, ancians i animals que sofreixen un fort baluern. Prohibicions, limitacions i... [+]

2024-12-31 | Usurbilgo Noaua
Un altre incendi en la incineradora
Els bombers van haver d'apagar un altre incendi el passat 27 de desembre en la incineradora de Zubieta, en la localitat guipuscoana.

2024-12-27 | Leire Ibar
L'èxit de la indústria del xampany es basa en la mà d'obra explotada
El diari The Guardian ha analitzat la situació dels migrants que treballen en la indústria de la champan en Épernay (França). L'estudi revela les condicions precàries i il·legals dels qui treballen en vinyes de marques de xampinyons de luxe.

2024-12-24 | Julene Flamarique
La contaminació de l'aire en la CAB va causar 1.270 morts en 2022, segons l'Agència Europea del Medi Ambient
Ecologistes en Acció ha denunciat que no existeix un pla de millora per a fer front a contaminants com les partícules NO2 i PM2.5 a tot el món. També ha reclamat reduir el trànsit i prioritzar alternatives sostenibles de cara a millorar la qualitat de l'aire.

Eguneraketa berriak daude