La Fundació José Miguel de Barandiaran ha renovat des d'octubre la seva presidència: Ixone Fernández de Labastida Medina (Vitòria-Gasteiz, 1979). El Doctor en Antropologia i professor del Departament de Filosofia dels Valors i Antropologia Social de la UPV/EHU i de la Facultat de Relacions Laborals i Treball Social ha substituït a Josemari Velez de Mendizabal Azkarraga, que ha ocupat el càrrec durant els últims vuit anys.

President de la Fundació José Miguel de Barandiaran. El gran repte per davant?

Sí, el repte és dirigir una fundació d'aquest tipus; estar davant una fundació que es dedica a la cultura o al coneixement de l'antropologia, a més, t'exigeix estar subjecte al context sociopolític i econòmic. En els últims anys, Velez de Mendizabal ha aconseguit recuperar les seves línies de treball i, entre altres coses, la beca d'estudis. Entre els reptes que jo tinc, el principal és el d'aprofundir més en el caràcter científic de la fundació o en aquesta cientificitat que reivindicava Barandiaran.

És vostè, a més, la primera dona a ocupar aquest càrrec?

Sí, i per a mi és un doble honor. D'una banda, no m'estranya que hagi estat la primera dona que ha estat en la presidència des de 1988; en una fundació com aquesta, com en altres àmbits, encara hi ha prioritat per als homes. No obstant això, l'estructura de la Fundació és, en l'actualitat, paritària. És un honor, d'una banda, perquè una de les meves línies de recerca és la de temes relacionats amb la igualtat; estic treballant dins del grup de recerca sobre antropologia feminista AFIT. També per a Barandiaran va ser molt important la figura de la dona: primer la de la seva mare i després la de la seva neta Pilar.

En la presentació del càrrec, vostè va esmentar que "en gran manera soc antropòleg gràcies a Barandiaran". Què t'ha aportat l'ataundarra per a canalitzar la teva professió?

Per la mort de Barandiaran, vaig aprendre el que era l'antropologia gràcies a les entrevistes i audiovisuals que em van llançar en la televisió; em va encantar el que ell feia, com explicava aquest món màgic sobre la mitologia basca. Més tard, quan cursava estudis d'antropologia en la UPV, la figura de Barandiaran va sorgir de la mà d'un altre ataundarra: De la mà de l'antropòleg Joxe Martin Apalategi. En la meva tesi influirien molt les seves aportacions: la seva sistematització a l'hora d'investigar, la seva rigidesa o el qüestionari, entre altres.

Va triar Àlaba per a la tesi. Des de 1984, vostè va fer la seva tesi sobre la supervivència de la ramaderia de cavalls de Mendialdea i la repugnància enfront de la carn de poltre, no?

Així és. Tenia clar que volia fer-ho a Àlaba. En els meus estudis de llicenciatura vaig descobrir que l'antropologia basca havia oblidat el vessant mediterrani d'Àlaba i Navarra; en la definició de la cultura basca no apareixien les formes de vida de la zona. Així que vaig arribar a la Muntanya Alabesa, perquè els costums i la vida local s'han mantingut més intenses. Allí em vaig trobar amb la raça equina autòctona: quant a la construcció cultural, a través d'aquest animal vaig aconseguir conèixer la identitat de la comunitat local i em va permetre analitzar un producte local entorn de la construcció econòmica.

En el 25 aniversari de la mort de Barandiaran vas escriure sobre els seus valors. Com va sorgir aquesta oportunitat?

De cara a l'aniversari, va organitzar un homenatge molt bonic i emotiu en tota Euskal Herria, especialment en el qual es va conjuminar la connexió de Barandiaran amb Europa. Jo em vaig basar principalment en dos valors: d'una banda, que a l'Europa de principis del segle XX va alliberar a Euskal Herria dels perillosos discursos de la raça; fins llavors, en els estudis antropològics apareixia la paraula raça, que va donar importància no sols a les característiques fisionómicas, sinó també a les culturals, i va començar a parlar de l'ètnia basca. D'altra banda, si bé ell situava el centre de la cultura basca en el caseriu i en el vessant atlàntic, no negava en absolut que a Àlaba i Navarra existien models de cultura basca, i va empènyer a moltes persones a investigar. En l'homenatge li vaig donar les gràcies per aquests dos valors.

Vas entrar llavors en la fundació?

Sí, aquell homenatge va ser el meu primer contacte amb la fundació. Des de llavors, vaig participar en el jurat de la beca de recerca i més tard vaig entrar en l'editorial de l'anuari del folklore basc.

La fundació va ser creada en 1988 pel propi Barandiaran i Eusko Ikaskuntza. Amb quina intenció?

En aquella època, Barandiaran era president d'Eusko Ikaskuntza, i ja estava preocupat pel que anava a succeir amb les seves recerques. A més de donar suport a les aportacions realitzades, va veure la necessitat d'obrir les línies de recerca obertes per ell mateix als nous investigadors; no sols el Govern Basc i el Govern de Navarra, les tres diputacions i l'Ajuntament d'Ataun van considerar urgent la creació d'una fundació.

Avui dia la gent sap qui va ser Barandiaran o queda molta feina per fer?

La figura de Barandiaran està bastant estesa en la nostra societat, potser la imatge es difumina perquè l'entenem com alguna cosa del passat, però és cert que els seus estudis i aportacions són molt actuals. Diuen que Barandiaran va ser el primer ataundarra universal: d'una banda, perquè va conèixer i va aprendre les recerques antropològiques i arqueològiques que es trobaven a flor de pell a l'Europa de l'època i, posteriorment, va portar els seus estudis a Europa, donant a conèixer la realitat de la zona. Només per això les seves aportacions continuen sent bastant valuoses per a la societat en general, per a conèixer la cultura i la prehistòria basques, i especialment per als qui estan aprenent aquestes disciplines.

En aquesta tasca teniu entre mans diversos projectes, entre els quals es troba el projecte '1,2,3... Projecte 'Barandiaran'. En què consisteix?

Fa temps que la Fundació es proposava fer una sèrie de vídeos per a arribar al públic jove i en col·laboració amb la productora Hezimubi hem realitzat dues temporades: a través dels dibuixos animats, la vida de 102 anys s'ha dividit en diversos capítols, seleccionant alguns passatges de la vida de Barandiaran. La primera temporada consta de cinc capítols en els quals s'explica el recorregut fins a l'exili. Comencem el 3 de desembre amb la segona temporada, cada dimarts llancem un capítol setmanal fins al 31 de desembre, data del seu aniversari. Són vídeos molt útils no sols per als joves, sinó també per a les persones majors, per a conèixer la imatge de Barandiaran.

D'altra banda, també publiqueu l'anuari del Folklore Basc...

Així és. El primer número de la revista va ser publicat en 1921 per Barandiaran, que està a punt de complir cent anys. L'objectiu sempre ha estat donar a conèixer els resultats de les recerques relacionades amb l'antropologia i l'arqueologia basca, però fa quatre anys decidim renovar-la. Canviem el grup de redacció, Abel Ariznabarreta és ara el director, i a més del format, també s'han actualitzat els continguts. Es poden trobar temes relacionats amb la societat i la cultura basca actual: triem temes i demanem escrits als experts.

A més, han recuperat la convocatòria de beques...

Marcat pel context, i després de diversos anys d'aturada, els primers membres del patronat i el lehendakari van aconseguir tornar a posar-lo en marxa. Es tracta d'una beca important perquè permet realitzar recerques exhaustives relacionades amb l'antropologia i l'arqueologia al llarg d'un any. En les últimes convocatòries hem donat prioritat a les persones que han començat a investigar en aquests camps de coneixement.

Doneu suport a projectes que treballen temes diversos. Per exemple, en 2016, el projecte 'Sare e(t)nología del vi a Rioja Alabesa'. Àlaba és avui un referent?

Em va alegrar molt que aquest projecte guanyés, és una tasca molt important la que han fet els dos guipuscoans. Àlaba, com he dit abans, ha estat bastant oblidada en l'antropologia basca, sempre han mirat cap al vessant atlàntic; la veritat és que l'estructura geogràfica del país i la realitat de la llengua són diferents.

Abans d'acabar, en quins temes t'agradaria aprofundir?

Tinc molts temes al cap, però no tinc temps per a abordar-los. Però avui estic amb l'antropologia feminista, és un tema que m'interessa molt. A més, m'agradaria desenvolupar un tema derivat de la tesi: l'antropologia de l'alimentació. D'on ve la nostra aversió o afició pels aliments, els criteris culturals que hi ha darrere de l'alimentació, etc. M'agradaria reprendre aquest tema.