L'associació Zatak Herri Ondarea Elkartea, amb la col·laboració del Departament de Patrimoni del Govern Basc, va començar en 2015 amb la recopilació del patrimoni immaterial de la CAPV sota el títol “Catàleg de Danses Tradicionals del País Basc: Llaurava, Bizkaia i Guipúscoa”.Dantza.eus ha publicat que fins a 2020 el grup de treball dirigit per Emilio Xabier Dueñas ha catalogat 449 danses tradicionals. Dantzan ha participat també en el projecte i han participat un total de 23 investigadors.
En l'estudi s'han analitzat danses de 18 localitats d'Àlaba, 45 de Bizkaia i 48 de Guipúscoa, entre altres. Propietàries va explicar en 2019 que l'observació directa, les fonts orals i la documentació escrita es basen en la recerca. El material bàsic per a l'elaboració de les fitxes de catàleg són fotografies i vídeos realitzats en els diferents actes en els quals apareixen les danses. A més, es recullen els testimoniatges dels protagonistes de la festa o dels qui la coneixen i, finalment, es recull informació escrita sobre aquesta.
Propietàries diu que la dansa en si mateixa és un element d'una festa o d'un acte, i que també es fixa en el context, què hi ha al voltant de la dansa. No obstant això, perquè una dansa pugui ser catalogada, ha de tenir una sèrie de criteris. D'una banda, ha d'estar viu i ser una festa d'ordre tradicional, és a dir, pot ser una festa patronal o, si no cíclica, d'un poble, barri o confraria. D'altra banda, és important l'adhesió de la comunitat, tant els participants com el públic han de sentir aquest element.
En la web del Patrimoni de la CAB del Govern Basc ja es pot veure part del catàleg de Danses Tradicionals del País Basc corresponent a Àlaba, Guipúscoa i Bizkaia.
De la base de dades formada per les fitxes han tret algunes conclusions. Entre altres coses, es ballen 38 de les recollides amb les eines; en 63 dels 111 pobles observats es fa l'aurresku, en 55 les danses dels gegants i en 43 l'aurresku d'honor.
També s'estan catalogant danses a Navarra i en el nord d'Euskal Herria. Terexa Lekunberri va presentar el treball d'inventari de les cultures immaterials que l'Institut Basc de Cultura va posar en marxa en Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa en les jornades “Dansa, festa i patrimoni cultural” organitzades per Zatak, Dantzan i Soinuenea amb motiu de la Llei de Patrimoni Cultural Basc. Dins d'aquest treball es poden trobar, entre altres, cinc fitxes d'inventari de diferents ballarines, realitzades entre 2016 i 2018.
A Navarra, l'Observatori de les Danses de Navarra treballa per a identificar i inventariar les danses. L'Atles de les Danses de Navarra, que té relació amb l'Arxiu del Patrimoni Immaterial de Navarra, és el resultat del treball que realitza l'associació Ortzadar.
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.