Al voltant de la gegantesca pedra anomenada Fraileburu de Tertanga, podem veure desenes de voltors en qualsevol època de l'any; veient com tants gegantescos ocells volaven tan prop del cap, resulta difícil pensar que l'espècie va estar a punt de desaparèixer fa quaranta anys en la Comunitat Autònoma Basca. Els esbarts de voltor blanc procedents de Gardelegi també es veuen en el cel de Vitòria-Gasteiz, però en 2008 eren només 45 parelles en tres províncies.

Fins a la dècada dels 90 no es van aprovar lleis de protecció de plantes, animals i hàbitats al País Basc; en 1994 es va aprovar la Llei de Conservació de la Naturalesa del País Basc i en 1996 el primer catàleg d'Espècies Amenaçades. Per a recollir les especificitats locals, anys més tard les Diputacions van posar en marxa els plans de gestió del país. Així, a Àlaba, existeixen vuit plans aprovats: avió d'enfornat (2000), cap de riu (2002), visó europeu (2003), llúdria (2004), cacha septentrional i amb espines de mora (2007), llop (2010), àguila de bonelli (2011), i ocells necròfags (2015). Pel camí està el pla del barb vermell de cua, i falten sis tipus de ratpenats en perill d'extinció, el milà vermell, el corrotxí comú i els plans de la verema vermellosa.

La legislació, no obstant això, té contradiccions, igual que amb el llop, ja que, encara que està a punt de desaparèixer, no està en la llista d'animals protegits de la CAPV i compta amb una protecció molt de menor que altres espècies més esteses.

Visó europeu

L'acció més reeixida per a protegir i recuperar el visó europeu ha estat el control del visó americà. Així, des de 1997 s'han capturat a Àlaba 556 visons americans. La xifra més alta es va registrar en 2015, amb més de 150 captures, gràcies a les plataformes flotants i paranys instal·lats en els rius. Posteriorment, la presència de l'espècie invasora ha descendit; en 2016 només es van capturar deu animals, i en 2017 i durant el primer semestre de 2018 només s'han capturat dos visons americans. El nombre de visons europeus ha augmentat: S'han trobat 17 nous exemplars en 2017, la xifra més alta de tots els temps. El visó europeu és una de les espècies més amenaçades del món.

Llúdria comuna

En la dècada dels 80 va ser declarat "en perill d'extinció" al País Basc, però altres estudis duts a terme des de 2005 han posat de manifest que a Àlaba és relativament comú en alguns àmbits i que en Bizkaia també s'estan recuperant moltes zones. "Necessita molts peixos i rierols amb zones de protecció, i encara que estiguin contaminats, la llúdria pot viure bé en aquestes zones", ha explicat. Les restes de la llúdria s'han identificat principalment en les conques occidentals del país: Va ser localitzat en l'últim cens de 2016, en la zona baixa del riu Zadorra, en el centre de Baia i en el riu Ihuda, en la zona de Treviño. No obstant això, es preveu que s'expandeixi cap al nord i l'est, a la vista del desenvolupament positiu dels últims anys.

Llop

En l'hivern de 2018, en els ports occidentals d'Àlaba, va haver-hi tres llops; no s'ha pogut confirmar la presència de grups de llops, però no es pot descartar. Així ho recull l'últim informe sobre l'animal, realitzat entre desembre de 2017 i febrer de 2018. Durant aquest temps es van localitzar set pistes que havien deixat els llops sobre la neu; en la serralada de Gorobel es podien veure dos llops i en Valderejo (Valdegovía) un altre llop; en les proximitats d'Arkamu-Gibijón i Badaia-Arrato no s'ha trobat rastre del llop. El Grup Llop d'Euskadi ha demanat davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc que l'espècie figuri en el llistat d'amenaçats de la comunitat i que el Govern Basc adopti les mesures oportunes per a protegir-la.

Àguila de Bonelli

En 2001 la Diputació va aprovar el pla de foment de l'expansió de l'àguila de falcó i va començar el seguiment de la rampinya davant la greu situació de l'espècie. També s'han adoptat mesures per a millorar l'hàbitat de l'ocell, com l'adaptació de les xarxes elèctriques i l'alimentació per a l'ocell. A més, dins del programa europeu LIFE Bonelli, des de 2015 han entrat al país diversos pollets de bonelli, concretament a la Muntanya i Valdegovía. Per desgràcia, tots els pollets han mort electrocutats o després de ser atacats per altres animals, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. Actualment, en la serra de Toloño, en les proximitats del municipi de Zambrana, es troba l'únic falcó àguila d'Àlaba, el Thor.

Mestissa amb espines

Espècie en perill d'extinció a Àlaba. De fet, durant les recerques dutes a terme l'any passat en els rius Purón, Omecillo i Baia no es van trobar restes d'un mestizal d'arç. A més, l'any 2002, sembla desaparèixer la població del ratpenat d'arç trobat en el pont de Mirall. L'únic rastre sense confirmar es troba en el riu Oka, en la zona d'Otobarren.

Avió Avió

El primer pla de gestió aprovat per la Diputació d'Àlaba en relació a les espècies vulnerables del país va ser el de la rasa uhalde l'any 2000, que va triar per a verificar la redacció d'aquests plans i l'eficàcia de la seva aplicació. Des de llavors, s'han posat en marxa diverses activitats per al manteniment i conservació de les colònies de l'oreneta Uhalde, principalment al parc de Mendixur, i s'han instal·lat nous assentaments al parc de Salburua de Vitòria-Gasteiz.

Ocells necròfags

La Diputació té un pla de gestió entorn de tres espècies: el trencalòs, l'aufrany i el voltor. Els mamífers creixien en Valderejo i Sobrón, fins als anys 60, però les últimes parelles van desaparèixer en els anys 80 i no han tornat més al país. L'últim cens del voltor blanc es va realitzar en 2008 en tota Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, amb un total de 45-48 parelles. El 40% viu entre Àlaba i Bizkaia i té un jaciment comú en l'abocador de Gardelegi. Finalment, la població del Voltor en la Comunitat ha augmentat considerablement en els últims anys; en 1979 va haver-hi 42 parelles, totes a Àlaba, i en 2008 es van comptabilitzar 822 parelles, repartides en 63 colònies i distribuïdes en tres països. El nou cens electoral de la CAB es presentarà l'any 2019.

Kabuxa de riu

Les anàlisis realitzades en 2007 sobre els rius Omecillo i Baia han revelat una important disminució de la població en la part superior de dues conques, mentre que en la zona baixa s'ha mantingut el nombre de peixos i les previsions són bones.

Cachito del Nord

Des de l'any 2000, quan es van iniciar les recerques entorn del peix, s'ha constatat que no es consolida la població de l'atuell del nord. En 2017 s'han trobat molt pocs exemplars, "la qual cosa indica la falta d'estructuració de l'espècie".

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.