El passat 2 d'abril diversos agents i particulars van comparèixer en la plaça del mercat de Guernica, Euskal Herria no a la guerra! diàleg, pau, vida, sobirania per a llegir i fer arribar als quatre vents el manifest.
El punt de partida de la iniciativa el van deixar clar des del principi: “La guerra d'Ucraïna i l'ambient bel·ligerant que s'ha creat entorn d'ella ens va empènyer a celebrar fa dues setmanes la primera reunió en Astra”. En aquella primera reunió es va acordar el manifest, així com el seu trasllat a la ciutadania.
En la compareixença es va establir que amb la publicació del manifest s'han volgut fer tres convocatòries a la societat basca. Una a la ciutadania i als agents perquè s'adhereixin al manifest. El segon, als individus i als col·lectius, perquè assumeixin els principis del manifest –diàleg, pau, vida, sobirania– i els incorporin a la seva acció en el cas dels agents. I, finalment, van aprofitar també per a fer una crida a la mobilització.
Han triat un dia simbòlicament significatiu per a cridar a la mobilització. El 26 d'abril, amb motiu del 85 aniversari del bombardeig de Guernica, es duran a terme concentracions a les 19.00 enfront dels ajuntaments de les capitals d'Hego Euskal Herria. És possible que algunes localitats se sumin a la convocatòria i convoquin concentracions a nivell local.
“Com veiem en el món i a Euskal Herria, les conseqüències de les guerres les paguen la societat i els sectors més vulnerables. Per tant, enfront de les visions bel·licistes que estan imposant, proclamem que volem que Euskal Herria sigui un territori de pau”, van cridar a la societat.
Segons la iniciativa Guernica Gernikara, ja són més de 400 les persones que s'han adherit al manifest i més de 20 els col·lectius que ho han fet. L'opció de signar segueix oberta a través d'aquest formulari.
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]