No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir: "Hem arribat aquí, com tots els altres, ben calcigats, violats pels Estats, i només nosaltres podem fer-ho per seducció. Nosaltres serem els millors del món! ".

Sembla que hem de reivindicar els nostres drets en veu baixa, no gaire alt, i si pot ser sense molestar o molestar a ningú. Sembla que el clam per viure en basc no és legítim o no, almenys, com per a portar-ho a la primera línia i fer massa soroll. Sembla que tot això no és més que un "capritx" dels euskaltzales. Paradoxalment, aquest tipus de missatges ens han arribat fins a les entranyes els qui tenen garantit el dret a viure en la seva llengua materna. Així, ens volen omplir de complexos, però els euskaltzales tenim forts anticossos i, tal com va quedar clar l'any passat en la Korrika, Euskal Herria és un poble orgullós de ser euskaldun.

Els estats espanyol i francès volen que adoptem una actitud submisa i obedient davant les seves normes, lleis, obligacions… Per a què? Per a perpetuar l'opressió i la marginació estructural sobre els bascos. Per això, per a revertir la situació, considerem imprescindible reforçar les actituds de desobediència, continuar avançant cap a la República del Basc i visibilitzar i confrontar la situació d'opressió que vivim. Humiliar-se davant els opressors en tot moment no suposa més que retallar els nostres drets i llibertats, i les experiències de les lluites realitzades fins avui són una mostra d'això. Les lluites feministes, del col·lectiu LGBTI+, ecologistes, de la classe treballadora, antimilitaristes... hem aconseguit els drets d'avui sense generar renou o confrontació? És possible que la lluita euskaltzale sigui una excepció i nosaltres encara no ens hem adonat d'això?

El que vulgui provocar canvis i empoderar-se és només per obrir la boca, per a alguns és sorollós i incòmode; en la majoria dels casos, per a aquells que no volen canvis i s'asseguin còmodes en la seva posició de poder. Per això, i amb una definició clara d'objectius i metes, ens correspon als euskaltzales promoure les lluites i l'enfrontament, sempre des de la responsabilitat i l'organització col·lectiva. Unint el treball secret i l'enrenou, i prenent com a nord la República del Basc, estem posant fonaments sòlids. El basc i els bascos estem en una situació d'emergència i, per això, ara és el moment de portar la lluita pel basc al centre i enfortir la nova ona que hem esmentat en diverses ocasions. Fa poc més de mig segle, el nostre poble va aconseguir sortir d'un forat més fosc que l'actual, estem segurs que l'aconseguirem!

El 3 de desembre, en el Palau de Justícia de Baiona, reivindiquem justícia per al basc. Per a alguns, hem creat massa renou, hem portat massa lluny la reivindicació dels nostres drets lingüístics; som "delinqüents" i per això, l'11 d'abril, ens jutjaran. Què faran amb nosaltres les estructures responsables de l'opressió i legitimadores de la mateixa opressió? Per a això compten amb instruments molt eficaços com la repressió policial i econòmica i la por que generen amb tot això. En nom de l'obediència ens volen oprimir, no responguem a l'opressió amb obediència!

L'11 d'abril, no sols seran jutjats dos euskaltzales, sinó que es tracta d'un poble que lluita a favor del basc i de la llibertat. Per tant, donem una resposta col·lectiva a l'opressió i injustícia que vivim i, el 6 d'abril, omplim els carrers de Baiona per a reivindicar justícia per al basc i per als bascos.

Haritz Larrageta, Ibon Leibar, Intza Gurrutxaga i Luken Etxabe, vocals d'EHE.