Per al que va poder ser, ha estat molt modest en el 72 Festival de Sant Sebastià. Pel·lícula d'obertura del Festival de Sant Sebastià , Emmanuelle. Ha estat un símbol de l'erotisme en la filmografia de l'últim segle, i aquest remake tenia les seves expectatives perquè se'ns ha dit que anava a tenir “retocs del feminisme”... Però l'aparició de cossos nus en la pantalla, en l'actualitat, no té molt fonament. Com són les coses. És bastant objectiu dir això. Com cada vegada queden menys bars populars en aquesta ciutat.
Prova d'això són els pocs aplaudiments que ha rebut després de la roda de premsa del matí, que tindrà lloc a la nit en l'acte inaugural, després de dos humoristes catalans i monòlegs en castellà bell. Per tant, no es pot avançar molt la pel·lícula més enllà de la sinopsi i els dos detalls: Emmanuell viatja a Hong Kong, un luxós hotel on treballa com a mesurador de la qualitat d'aquesta cadena hotelera i on entaula una estranya relació amb una persona.
La pel·lícula tracta sobre el desig, la falta de desig i alguns fantasmes del passat que no es veuen reflectits de cap manera. Desitjo i plaer, por, somni... Que s'amaguen darrere de les mirades. També s'aprecia un esforç per visibilitzar als treballadors sexuals, però per a quan es va poder treballar aquest aspecte no és massa interessant.
En algun moment, la veritat és que tant el relat com la manera de contar poden generar intriga, perquè l'ambient és tan groguenc, en un hotel de luxe i en un entorn creat amb mirades de tensió eròtica. Però, a partir de les seqüències, moltes visions es perden en fum difús; el director francès, Audrey Diwan, ha ampliat massa els fils que no s'han aprofundit i que no tenen transcendència. El director va guanyar el premi del Lleó d'Or de Venècia en 2021 amb L’Évenement, però també seria sorprenent que en Emmanuelle el camí s'acostés al nivell de l'altre.
Emmanuelle ha estat l'estrena mundial. El film arribarà als cinemes a partir del 27 de setembre d'enguany. A qui li agrada una mica d'erotisme la pel·lícula li pot agradar, a alguns no, perquè a més d'un li ha costat posar-se en la butaca.
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el rang amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys. Nou vell? No. I no estic... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
Sempre dins d'un marc, però estem veient de tot en la Secció Oficial del Festival. I això, francament, s'agraeix. Hi ha una gran diferència entre les desenes de “olé els teus ous” de la pel·lícula d'aquest torero i els infinits silencis d'On Falling.
Tal com hem llegit... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]
El pot suggerir el titular, però no, no hem vist El Clot 2. Sinó The End (Final). La pel·lícula de Joshua Oppenheimer es desenvolupa entorn d'un búnquer de luxe. El director de la pel·lícula debuta en el llargmetratge, després d'una fructífera trajectòria amb els dos... [+]
Els diumenges al matí en el Zinemaldia no fallen, excepte en les matinades en les quals la pluja no ha cessat. I estava donat, però els pronòstics no s'han complert, per enèsima vegada, aquest mes de setembre.
Les matinades com les d'ahir no fallen, perquè a dos metres de... [+]
En la tercera jornada del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Yeohaengjaui Pilyo (Les necessitats d'un passatger) ha estat el llargmetratge del director seular Hong Sang-soo el que ha inaugurat la jornada. L'os de plata del Gran Premi del Jurat de la Berlinale ha estat el... [+]
Sí, aquesta setmana la Màfia Chill s'ha acomiadat i ha jugat al mus. Mus corregut, metàfores volant. Uns hordago sí que els ha tirat durant els tres anys que ha durat el grup. Per descomptat, quedaria algun encàrrec pendent en el camí, però de moment, bastaria recollir els... [+]
La cambra comença a moure's entre escombraries i artefactes. Colors grisos, marrons, apagades. Acudits excèntrics ocults en imatges i imaginari relacionat amb els caragols. Tot de plastilina, però al mateix temps real i seriós. Memoir of a Snail (Memòries d'un caragol)... [+]
El polític al Vaticà. Qui s'enamora de seqüències i trames d'aquesta mena de secrets gaudirà amb Conclau.
El papa ha mort per sorpresa i al seu protagonista, el cardenal Lawrence, li ha tocat organitzar el conclau. Tres mesos més tard, més d'un centenar de cardenals es... [+]
L'alarma del nerviosisme ha començat per a mi només una hora abans que la del mòbil en el 72 Donostia. El Festival de Cinema, o l'atzar o el paper que m'ha regalat. Després de desdejunar primerenc i buscar l'acreditació, m'he acostat al Teatre Victoria Eugenia a les 9.00 per a... [+]
