Quin lloc té el teatre en un aparador com el llibre i la fira basca de Ziburu? O dit d'una altra manera, quant té el teatre de la literatura? Aquesta pregunta ha estat el punt de partida de Daniel Landart i Arantxa Hirioien en la taula rodona Zubiburu de l'acte d'obertura de la fira. Durant mitja hora s'han parlat del teatre, de la senzillesa del teatre, de l'equilibri entre actors amateur i professionals, de la necessitat de treballar més enllà del Bidasoa, de l'evolució del teatre basc...

Daniel Landart ha treballat durant 20 anys en el teatre. Va començar a llegir des de molt jove, i ha realitzat nombrosos escrits escrivint, en una extensa literatura, i moltes obres s'han dirigit al teatre. “Abans es llegia de nosaltres i ara també”, ha dit Landart, res més agafar el micro i començar a parlar: “Per això el teatre serveix per a acostar-nos”. És a dir, arribar a qui no llegirà. A les paraules de Landart afegeix l'actriu Arantxa Hirigoien: “El teatre i la literatura estan íntimament relacionats perquè adopta la forma en l'oralitat i el teatre és literatura oral”.

Però l'oral no sol traduir-se a l'escrit, encara que sigui originalment escrit. El teatre en basc és una disciplina artística poc teoritzada, malgrat portar les obres de teatre al llibre. Landart no creu que sigui un problema, ha dit "els joves el faran" i ha volgut anar a la base: "El teatre és per a ser donat, així ho entenc, no per a guardar-ho en prestatgeries".

Els més urbans i Axut! Els membres del col·lectiu han estrenat el 31 de maig l'obra de teatre "Lurrez estalez" en Izura. Les entrades per a totes les sessions ja estaven finalitzades abans de començar. Gojós en aquest sentit, perquè el teatre basc continua viu, però, com ha subratllat Hirigoien, cal fixar-se en el fons: Encobrir amb terra la tragèdia del cultiu, les vivències dels quals van de la ciutat al caseriu, els cadells amb diners en bossa... Qüestions imaginables, realistes, des del punt de vista de l'humor.

Vivències reals i una tragèdia així, per què explicar-les en forma de teatre? Els més urbans tenen clar: “El teatre té una funció social, de contar la nostra història i les nostres històries, i pot ser també un instrument reivindicatiu. Volem contar la història del nostre poble, la nostra i al nostre mode”.

Landart afegeix: “Fins a 1965 no li dèiem teatre, sinó que la comèdia, influïda pels francesos, era una mica de riure. Però la funció del teatre popular és una altra: ficar-se en un enlluernament, però jugar les nostres idees d'avui”.

La funció no ha canviat, però el camí s'ha seguit pas a pas. En 1967 es va crear l'Assemblea de Dramaturgs i Landart i en 1977 es va celebrar la primera Conferència de Grups de Teatre Basc. Fins al nou segle, es van anar superant els problemes: “Era molt difícil, teníem el problema de l'oïda. Vam portar els grups del Sud al Nord i no enteníem tres quarts. En Azpeitia, record que en 1983, de la nostra obra només van entendre una paraula, perquè era en llatí. Tots teníem dificultats i l'euskara unificat ha facilitat la comunicació. Ara un grup d'aquí es pot moure per tot Euskal Herria”.